Les Madrigueres en perill? un altre cop?

Davant les informacions publicades al voltant de la localització del sender peatonal paral•lel a la carretera Palfuriana a l'alçada de Les Madrigueres, volem aportar algunes informacions que poden contribuir a comprendre, a aportar llum i coneixement. Esperem.

La necessitat de contacte amb la natura, com més directe i quotidià millor, ha estat font de nombrosos estudis sobre patologies agrupades en el que es coneix pel Trastorn per Dèficit de Natura. Des d'aquest punt de vista, caminar per entremig de vegetació natural dunar podria interpretar-se com a un fet positiu mutu: les persones que visiten més properament la natura, la protegeixen més i se'n beneficien més d'ella. I posar la Natura en vitrines intocables imposa una distància gens desitjable per a ambdues parts.

Tanmateix, ho hem de contextualitzar:

El front marítim del Baix Penedès és un continu d'edificis a peu de platja en un 95% de la seva línia de costa. El darrer 5% sense edificar es concentra, justament, en aquest tram. Exemples d'imatges publicades a les xarxes socials des de l'oposició al traçat que finalment s'ha escollit, de camins o passeres que discorren enmig de les dunes, es corresponen a indrets on la situació és precisament la inversa: grans trams de litoral natural sense urbanitzar on s'han habilitat petits recorreguts situats en part per dins les dunes.

El Conservatoire du Littoral és l'equivalent francès a un Ministeri de Costes. Fa uns anys els seus caps ens varen visitar i, a aquesta mena de reductes relictes, ens varen comentar que internament els anomenen «santuaris». I tots els seus esforços es centren en «blindar-los» perquè l'extraordinària pressió que reben en entorns tan extremadament artificials implica que s'han de preservar amb més fermesa perquè justament les veïnes i veïns els puguin fruir a curt, mig i llarg termini.

Sense anar massa lluny, una revista científica d'abast internacional va publicar un estudi liderat per l'etòloga Mar Figueres a les veïnes dunes de Torredembarra. Una de les seves conclusions és que les passeres disposades en paral•lel a la línia de costa dins de les dunes hipotequen patrimoni natural protegit per la legislació. D'aquesta manera, fins i tot disposar passeres al llarg d'aquesta vegetació dunar considerem que seria il•legal i impossible d'implementar.

Altrament, que un itinerari discorri apegat a la carretera Palfuriana no implica que no es pugui realitzar de manera molt atractiva per a les persones que hi passegin. Tant és així que fins i tot pot esdevenir, per ella mateixa, per la manera de construir-se, pels elements artístics i naturals integrats en ella, objectiu de visites.

En un litoral tan extremadament homogeni, intentem fer-lo més atractiu i resilient. Cal respectar aquesta Natura incipient. Necessita i desitja establir-se a la nostra comarca atapeïda de ciment.

És per tot plegat que els grups GEVEN, APMA, Bosc Verd i GEPEC-Ecologistes de Catalunya demanem especialment a l'Ajuntament del Vendrell, però també a la resta d'administracions, particulars, empreses i entitats que actuïn amb seny, sensibilitat i respecte pels valors naturals que ens ho donen tot.