Segur Pedro?

Permíteme que muestre mi total disconformidad con tu reflexión, y como el problema no es la lengua catalana, proseguiré mi escrito en catalán. Google o Miquel Iceta, servicial siempre, pueden ayudarte a comprenderlo.

D’entrada em sembla necessari presentar-me perquè sàpigues el punt de vista des del que t’estic parlant. Sóc un mestre retirat que des del 1971 estic abocat a l’escola, a l’educació. Des d’abans de la creació del PSC estava ja vinculat al projecte socialista: Moviment Socialista de Catalunya, Convergència Socialista de Catalunya i Partit Socialista de Catalunya- Congrés. A partir de 1978 vaig militar al PSC, partit independent i agermanat amb el PSOE. Hi vaig estar fins el 1982, quan Felipe González va guanyar i es van començar a notar els primers cops de colze.

Ara, veient la deriva que ha pres el PsoE, alguns amics em pregunten si no em sembla impossible haver-li fet costat. I la veritat és que no, tinc clar que vaig participar-hi perquè el meu punt de vista i el projecte socialista eren suficientment coincidents per poder-m’hi sentir bé. Precisament perquè hi seguia creient vaig deixar el PSC, i ara que ha esdevingut una realitat absolutament diferent, el Psc em sembla una cosa distant, irreconeixible. No he canviat jo, s’ha desfigurat el partit, tant el Psc com el PsoE.

Una persona nascuda el 1972, com tu, no ha viscut realment l’adoctrinament a l’escola. Et poden haver explicat la imposició de cantar el Cara al Sol, Prietas las Filas, pujar i arriar la bandera, estudiar Formación del Espíritu Nacional al batxillerat i a la carrera, l’obligació de fer una estada d’un mes amb la Falange per poder tenir convalidat el títol de mestre. Et podria dir més situacions, però, si vols, en tens prou per fer-te’n càrrec.

Això, és clar, és història, i tu parles del present. Parlem del present... Parles de l’adoctrinament que suposa que una població andalusa de Huelva surti al carrer acomiadant la Guardia Civil que venia a Catalunya amb crits “A por ellos”? Parles dels nens de Ceuta i Melilla jurant la bandera española? Parles dels nens desfilant vestits de militar? O de Guardia Civil? O de la Legión? Saps que tot el que et dic és cert, podries negar-ho o intentar justificar-ho, però saps que és veritat.

Seguim parlant d’adoctrinament? Parlem de l’acord entre el Ministerio de Educación i el de Defensa de l’any 2015, però ara revifat, per fomentar entre els escolars espanyols «la cultura y la conciencia de la defensa»? D’aquesta manera, las Furzas Armadas entrarien a les aules de nens d’entre 6 i 12 anys amb un temari de 245 pàgines compost per 10 unitats didàctiques què tractarien assumptes com la convivència, el respecte, l’estructura de las Fuerzas Armadas, la bandera, l’himne, el Rei o la unitat d’Espanya.                                        

Per cert, convivència i respecte ja hi eren als llibres esmentats de Formación del Espíritu Nacional, i no tenien res a veure amb el significat real d’aquests termes. Pretenen que cantin himnes militars, que coneguin els himnes dels tres exèrcits (Tierra, Aire y Armada), que facin cartells publicitaris a l’entorn de la desfilada de la Fiesta Nacional (la del 12 d’octubre, no la taurina), que dissenyin pins de la bandera, que aprenguin a simular salves amb instruments de percussió, que sàpiguen fer el toc de diana... I naturalment, formació pel professorat perquè incloguin aquests coneixements en els seus programes.

I tu dius que “El problema es el adoctrinamiento que se está dando en Catalunya en algunos centros educativos”? El cec més cec és el que no vol veure-hi.

Bé, acabem. Durant els meus 44 anys de treball a les aules sempre he intentat ensenyar a pensar, a conèixer l’entorn on un viu, a generar una opinió personal raonada (NO A INCULCAR-LA). Cada setmana uns nois o noies triaven un parell de notícies, les enunciaven al grup i tots buscaven informació per poder-ne parlar el dia de comentari de notícies. Cada un deia la seva i, en acabar, tots havien sentit i escoltat arguments, rèpliques... i havien elaborat el seu punt de vista amb més coneixement de la complexitat de la realitat.

Segurament pel PP, per Ciutadans i pel PsoE això sigui inculcació; per a mi el que voleu fer, vosaltres, PP i C’s de la maneta, és una submissió. L’escola ha de treballar per a ajudar als nois i noies a ser lliures i a pensar per ells mateixos, vosaltres voleu súbdits. Per això som un problema.

Després d'enviar l'article al PSOE aquest és el justificant de recepció que he rebut

Gracias por dirigirte al Área de Atención a la Ciudadanía del PSOE

Te informamos que en caso de precisar alguna ampliación de información, te escribiremos a la dirección de correo electrónico a través de la cual nos has contactado y que a ese único efecto, tu dirección de correo electrónico será tratada de  conformidad con lo dispuesto en la LOPD.