Al voltant del Sr. Bernat Dedéu i del moment polític. Una aportació personal

Fa uns dies llegia jo un article del Sr. Dedéu ; l’ article parlava de la ràbia. En aquest cap en potes que ens pretén fer creure que és el mateix Sr. Dedéu no pot ser que tan sols li quedi la ràbia. Ell , tot cervell , no pot ser que tan sols administri ràbia , una emoció.....

De ben segur que aquesta expressió té que veure amb la seva retòrica. La seva retòrica li permet vendre’s bé.  Hi ha gent que el compra per la seva retòrica. En els Ens pensadors que s’expressen fora dels partits (en el cas de Bernat Dedéu la seva adscripció a l’orbita d’ ERC és fàcilment percebuda) s’ els hi té que exigir que aportin llum a la tenebra i se situïn lluny de les manifestacions bàsicament retòriques.

Soc un mallorquí que fa molts d’anys viu a Catalunya. Mai he sofert penúria econòmica però sempre m'he sentit un emigrant a Catalunya. Tenint present que en l’independentisme hi ha un fort component emocional l’idea de no anar de la mà des de Catalunya amb els mallorquins de Mallorca no me seduïa . Lentament he anat entenent la necessitat que tenim de marxar d’ Espanya però quant vaig fer el tomb definitiu va ser la nit en que Felip VI  va sortir a la televisió per tractar-me quasi bé de delinqüent. No puc entendre que gent que viu de treballar amb el pensament com el Sr. Dedéu quedin amb la retòrica després d’ escoltar el discurs de qui es va manifestar com l’ amo del seu territori. El meu raonament va ser clar : tenim que marxar i si hi ha sort igual s’hi apunten els mallorquins 

Hi ha un bon sistema d’estimular la ciutadania, obligació de l’intel·lectual pseudo-orgànic. Cal explicar que ens en podem sortir d’aquest embolic on som instal·lats . Els pensadors situats a qualsevol lloc però no en l’ orbita de ser fidels al mandat del nacionalisme espanyol tindrien que explicar que sols hi ha un camí : tot el qui hagi arribat a assumir l’independentisme com a una fita a aconseguir té que fer costat al President Puigdemont fent-li confiança. Més endavant, si no ens agrada com ha anat la seva gestió ja el criticarem però ara cal fer-li confiança. Tot el que no passi per aquí son foteses partidàries de baix nivell o insensates ganes de ser admirats per el públic en general per una retòrica mes o menys brillant.   

L’Estat espanyol seguirà jugant tan brut com li calgui i no tindrem ajuda des d’Espanya i ben poca d’Europa. A Catalunya podríem acceptar que tenim un 50% de ciutadans que desitgen l’independència; d’altres consideren que no és ben bé així. Com podem guanyar?. Cal una majoria molt ample amb confiança en els lideratges que avui podem acceptar com tals . Tinguem clar que ens han robat els nostres líders però que noltros no els qüestionem, per això ens els han tret. Cal anar als llocs on el sobiranisme té menys suports , aquesta Tabarnia que s’han tret de la màniga amb malicia, i plantejar batalla democràtica a les eleccions municipals fent les propostes de govern local que la gent desitja sentir per donar solució als seus problemes reals . Ara tindrem eleccions municipals i no eleccions plebiscitàries per l’ independència ; que quedi clar des d’ara mateix. En aquest moment necessitem un govern que des de l’ autonomisme lluiti per l’  independència i que tàcticament des de l’ autonomisme tregui els presos de les presons i faci que els exiliats puguin tornar a casa. Un govern que des de l’ autonomisme lluiti per l’ independència perquè l’ idea de la República Catalana no era un plantejament explicitat ni acceptat per prop de la mitat de la ciutadania fins en aquets darrers temps i aquesta diferència essencial ens té que fer reclamar el nostre Estatut i seguir reivindicant democràticament l’ independència i la República.

Hem guanyat les eleccions del 21 D des de l’ independentisme i l’ independentisme pot aconseguir una majoria parlamentaria suficient per donar suport a un Govern que treballi en aquesta línia política. El PP ha sigut arraconat a Catalunya però aquest partit que es diu Ciudadanos, aquest partit que no té problemes financers perquè té els ajuts financers precisos, aquest partit que ha sigut i és una inversió de la dreta mes obscura, aquest partit que tan sols té una preocupació essencial que és el seu anticatalanisme ha sigut el primer en vots. En algun moment ens tindran que explicar la gent d’ ERC perquè varen rebutjar una llista única amb el Partit Demòcrata , el partit del President. Amb una llista única no parlaria ningú de Tabarnia.

Ara tenim que eixamplar el vot independentista des del Govern i des del Partit . Tindrem que governar amb l ‘ Estatut i tindrem en tot moment l’ Estat en contra perquè les cartes estan a la vista i no les volem amagar. L’ objectiu és l’ independència i tenim un suport ciutadà impensable fa ben pocs anys. Tenim que governar bé. Sense excuses. No podem tenir ni un sol Conseller que no sigui reconegut com un autèntic expert en el seu àmbit . No podem tenir Consellers que ocupin el  càrrec com a conseqüència d’equilibris partidistes i per això el President Puigdemont té que tenir tota la responsabilitat i tot el poder per decidir des de l’ exili. El mateix raonament es vàlid en l’ àmbit local per cada un dels Ajuntaments del país. El Partit Demòcrata ,com a tal o amb l’afegit de Junts per Catalunya o Junts per....el que sigui – el nom no és el problema , té que aconseguir llistes electorals guanyadores. Guanyadores per programes que demostrin coneixement del territori. Guanyadores per estar farcides de ciutadans realment experts en cada una de les regidories necessàries per el bon govern.

Guanyadores per ser lliures de rèmores del passat. El Partit Demòcrata ho té que saber explicar i té que fer de la meritocràcia la seva bandera. Aquest és avui el nostre repte.

Jaume Aguiló
Associat del PDeCat