Junts per la propaganda?

Després dels comunicats públics dels grups que formen el govern, PDeCAT i ERC, sobre la rebaixa impositiva de l’Impost de Béns Immobles (IBI), constatem que els dos partits competeixen per penjar-se la medalla: tant la candidata d’ERC per a les municipals de 2019, Olga Arnau, com la seva homònima del PDeCAT, Blanca Albà, s’han afanyat a fer dels tributs municipals una eina de propaganda electoral, baixant un impost crític per a les arques municipals just un any abans de les eleccions.

En primer lloc cal dir que aquesta rebaixa, que consisteix en dues dècimes de la quota de l’IBI, de 0,82 a 0,80, tindrà una afectació irrisòria en l’impost que pagaran les vilanovines el 2019. Una afectació que no compensarà ni de broma la pujada que van patir el 2017, aprovada l’any següent de les eleccions amb el vot favorable del PDeCAT i l’abstenció d’ERC -i l’únic vot negatiu en el Ple de la CUP. Aquella pujada, que tenia origen en una mala gestió de la fiscalitat per part dels governs anteriors, va veure augments de fins el 300% de la quota que pagaven les famílies i les empreses l’any anterior.

Cal recordar que el govern sociovergent d’aleshores  va dotar amb 600.000€ na partida per subvencionar l’IBI i ho va vendre com la gran solució al problema. Després hem sabut que d’aquells 600.000€, en subvencions per a l’IBI només se’n van gastar poc més de 30.000€. Posteriorment van dir que la partida era per a totes les subvencions, i no només per a l’IBI, en un intent d’amagar la seva publicitat enganyosa.

La rebaixa, dèiem, és ridícula i no respon a cap estudi exhaustiu sobre com abordar les diferències en les noves valoracions cadastrals d’aquest any. Recordem que la nova valoració augmenta gairebé un 13% el valor per als habitatges. Per tant, aquestes dues dècimes de rebaixa són un pedaç que respon a un rampell desproveït d’anàlisi i a la voluntat dels dos grups de deixar la seva “petjada”, com diu un dels dos comunicats, en la política municipal.

L’ús de la recaptació i de les eines fiscals de l’Ajuntament per a finalitats propagandístiques és una irresponsabilitat. Jugar amb els impostos per rascar uns quants vots envia el missatge, erroni, que són quelcom amb què es pot fer i desfer segons bufin les previsions electorals. Així mateix, el traspàs de la informació a la ciutadania segueix sent incomplet i parcial. En aquest cas, la falta de transparència significa que l’Ajuntament té el monopoli de la informació i els partits del govern la fan servir com més beneficia els seus interessos. Demanem que es publiquin totes les dades al respecte a través del lloc web municipal.

La recaptació d’impostos és una eina bàsica per a finançar la despesa social de l’Ajuntament i no hauria de dependre de les expectatives de vot de cap partit, la qual cosa alguns podrien titllar de populisme però que nosaltres ens limitem a assenyalar com un comportament perillós. Igualment, trobem insuficients els llindars de renda i de percentatge que subvenciona l’Ajuntament als nuclis familiars amb menys ingressos, aprovats recentment i també utilitzats de forma publicitària com si fos una gràcia que atorguen PDeCAT i ERC enlloc de ser un sistema de redistribució de la riquesa necessari per a combatre la desigualtat.