Amb l'oposició o sense, amb el veïnat o sense

La CUP hem votat en contra dels pressupostos i ordenances fiscals de l’any 2025, en ple escenari de crisi dels serveis públics i amb una sensació d’immobilitat i tancament total per part del govern de PSC-Comuns. 

El Govern del PSC i Comuns han aprovat, de manera completament unilateral, els segons pressupostos de la seva legislatura. En un ple marcat per la manca de diàleg, tots els grups de l’oposició han votat en contra tant dels pressupostos com de les Ordenances Fiscals. El binomi de govern queda retratat en una mostra més de la immobilitat total d’aquest mandat. 

Per primera vegada des de les darreres municipals la CUP hem considerat necessari explicar en roda de premsa el nostre posicionament respecte a una situació límit: venim d’uns plens cada cop més marcats per la crispació i l’enfrontament, amb uns posicionaments cada cop més irreconciliables entre govern i oposició. Al govern que va començar venent-nos la moto amb el “consens i el diàleg” de mica en mica li ha anat caient la màscara i ens ha mostrat allò que realment definirà aquest mandat. Una immobilitat absoluta per part d’un PSC i uns Comuns en majoria que, amb 13 regidors al consistori, no necessiten convèncer ningú de res i tiren pel dret amb absolutament totes les decisions que han pres fins ara. La seva deriva cada cop més de dretes i espanyolista, com bé han demostrat durant alguns dels últims plens més polèmics (ens referim, per exemple, al canvi de nom de la plaça de l’1 d’octubre, l’externalització de la neteja viària o l’acomiadament de dos treballadors municipals) estan deixant un panorama trist i desesperançador per a Vilanova i la Geltrú. 

Un consistori marcat per la manca de diàleg 

La manca de transparència i marge de maniobra no són novetats pel que fa a la presentació d’uns pressupostos, i la situació actual econòmica de l’Ajuntament marcada pel préstec del Pla de Sanejament aprovat l’any passat ens deixa amb una rigidesa encara major. No és la primera vegada que l’oposició rep amb poca antelació la proposta de pressupostos i no té marge per fer propostes; de fet, ha estat més aviat el modus operandi any rere any. Però els 10 dies hàbils rebuts per analitzar tant pressupostos com ordenances (i fer propostes, si se’ns hagués permès) és especialment ridícul. Les promeses de tenir un consistori obert al diàleg i el consens han quedat mortes i enterrades.

Enguany el PSC i Comuns no han perdut pas el temps: l’endemà de la reunió on ens explicaven els pressupostos i els terminis ens en vam assabentar per la premsa que ens deixaven a l’oposició fora de les negociacions. El motiu? Un càstig als partits que vam demanar responsabilitats al regidor per un conflicte laboral amb dos treballadors municipals que vulnerava, entre d’altres, el conveni col·lectiu d’aquesta casa. Unes responsabilitats que avui seguim demanant i més tenint en compte la recent sentència judicial contra aquest Ajuntament per vulneració de drets laborals que hem conegut fa pocs dies. 

Se’ns ha castigat com un infant que es porta malament durant el pati de l’escola. L’oposició hem quedat exclosos d’aquest debat tant important pel sol fet de fer d'oposició; els únics que han quedat fora de la reprimenda ha estat el Partit Popular, que va optar finalment per fer el paper de la “bona política” responsable, que bàsicament és aquella que no molesta gaire, que no confronta massa directament. Però no ens equivoquem: sospitem que el diàleg no estava sobre la taula en cap moment. L’any passat alguns partits encara van donar un vot de confiança al PSC a canvi d’unes quantes promeses, i a la CUP se’ns va acusar de fer el paperot de sempre del “no a tot” quan vam votar en contra d’uns pressupostos del tot insuficients pel moment que vivim; ara ja han caigut totes les caretes i han quedat sols a la tarima. 

Un pressupost que dóna l’esquena a les treballadores municipals 

El pressupost que ens han presentat enguany està marcat pel Pla de Sanejament que es va aprovar a principis de mandat, que entre d’altres mesures d’austeritat declarava que no es cobriran baixes de personal. A la CUP ens preocupa molt que en un pressupost amb un increment de 4.216.427€ respecte l’anterior, el 66% del qual està destinat al Capítol I (despeses de personal), no es plantegi cap reforç de plantilla en tots els àmbits que presenten mancances importants i només plantegi la contractació de nous agents de la Policia Local. I no per poc: parlem de la contractació de 7 nous agents de Policia Local, a més a més de les 3 noves contractacions per jubilació. 

En el debat sobre pressupost de l’any passat, com en moltes altres ocasions, des de la CUP hem reclamat un augment de recursos i personal a dues àrees claus, la d’Acció social i la d’Habitatge. Doncs bé, ara no tant sols ho reclamem nosaltres, ho demanen també els treballadors de la casa. Fa poc més d’una setmana tots els grups municipals rebíem una carta signada per més de 50 treballadors i treballadores d’Acció Social on denunciaven unànimament una flagrant falta de recursos i personal. Denuncien la no cobertura de les baixes professionals, quelcom que provoca una sobrecàrrega de feina de les professionals actives, manca de compensació econòmica de les hores extra i pèrdua de places estructurals eliminades per jubilació o trasllat. Donada la situació d’emergència a la ciutat, amb un augment important en expedients que precisen atenció i intervenció i la complexitat de certs tràmits com el de padró sense domicili fix, entenem que Serveis Socials és un dels serveis més essencials de l’Administració i és inacceptable que es trobi en aquestes condicions. La regidoria d’Habitatge és una altra de les principals afectades, secció on ja fa cosa d’un any que hi ha múltiples baixes no cobertes i no donen a bast. Els dèficits en ambdues regidories, que sovint han de treballar de manera coordinada, combinat amb la crisi d’habitatge que vivim és el còctel perfecte pel desastre. 

Uns “pressupostos realistes” allunyats de la realitat social 

El discurs general que ha fet aquests darrers dies el govern per vendre els pressupostos es centra en dos àmbits: la inversió en habitatge social, per una banda, i la neteja i millora de l’espai públic, per l’altre. La despesa d’Espai Públic puja 1.682.621€, que va destinat principalment a dues partides: l’externalització del servei de neteja viària, que anirà a les butxaques de l’empresa Valoriza, i la nova licitació de Jardineria. Ara fa dues setmanes que el govern va aprovar, amb les mateixes presses que avui aproven pressupostos, la privatització del servei de neteja viària tan sols 18 mesos després de la seva municipalització. De nou, una proposta gens pròpia d’un govern d’esquerres, que veu en la privatització de serveis indispensables la millor via per garantir-ne el funcionament; atorgant a multinacionals i empreses de gran volum, milions d’euros per explotar serveis tan bàsics com la brossa, la neteja viària o les funeràries. 

Si parlem d’habitatge, la pujada que s’avança és la d’uns 129.556€ en lloguer social: d’entrada una bona notícia, però contextualitzem. Vilanova es troba en una situació lamentable pel que fa a habitatge de protecció oficial; no hi ha hagut cap mena d’inversió en els últims anys, i el que s’està aprovant aquí és només una petita part de tot un canvi estructural que requerirà de més inversió, més legislació i més recursos destinats a combatre la crisi habitacional. Per la CUP, com sempre hem dit, l’aposta ha de ser una major inversió que vagi dirigida no a salvar els papers de cara a situacions d’emergència, sinó a produir un canvi profund en matèria de desmercantilització de l’habitatge. Malgrat que les competències de l’Ajuntament siguin limitades en alguns àmbits, no entenem quin sentit té seguir venent patrimoni municipal per construir pisos de protecció oficial mentre, paral·lelament, vas fent trucs a immobiliàries i a privats per llogar pisos per aquelles persones en situació de vulnerabilitat. Com es vehicula aquesta aposta a llarg termini? 

En coherència amb el que hem anat argumentant, hem decidit votar en contra també de les ordenances fiscals: unes modificacions que queden lluny de complir els mínims que demanariem per assegurar una política fiscal justa i la redistribució de la riquesa. De l’IBI ens trobem amb la proposta d’un augment generalitzat del 5%: tot i que la CUP hi hem estat i estem a favor del seu increment, de nou cal repetir que per tal que aquesta pujada es tradueixi en una menor desigualtat social caldria fer una distinció en funció dels usos de l’immoble. No pot ser que sigui quelcom que afecta a tota la ciutadania per igual tret d’algunes bonificacions puntuals per famílies nombroses o monoparentals. No compartim tampoc la pujada que s’ha fet per sobre del màxim permès en el cas de l’IBI del sòl rústic, quelcom que en cap cas és justificable donades les pèssimes condicions de transport públic i serveis a precisament aquestes zones perifèriques on hi predonima aquest tipus de sòl. 

I finalment, però no menys important, no volem acabar sense fer un esment al fet que enguany seguirem pagant un total de 10.625.350€ a Banco Santander, Banc Sabadell i CaixaBank. Un deute que es va generar i mai es va auditar. 

Les conclusions? Uns pressupostos i ordenances que, malgrat repeteixin com un mantra que són “realistes” i “prioritzen la justícia social”, no aporten res de nou i no arriben als mínims que el moment actual requereix. Les mateixes fórmules perquè res canvii. Un model de ciutat pensat per l’oci i el turisme, donant l’esquena a indústria, primer sector, l’educació superior, l’habitatge o els serveis socials. I així, qui dia passa any empeny.