No tothom pot estar de Festa Major

Recordeu aquell anunci del Servei català de trànsit, que després de donar xifres del nombre de morts a la carretera es formula la pregunta; quina hauria de ser la xifra d'aquest any? Aquest anunci ens arriba i ens colpeix, perquè ens apropa a unes persones a les que posem cara i ulls, no només són xifres. Ara pensem en els nostres dirigents empresonats injustament, qualsevol d'ells podrien ser la mare, el pare, fill o nosaltres mateixos. També els hi posem una cara i ens colpeix el seu empresonament. Potser aquesta és la raó que porta a una part de la societat a voler esborrar qualsevol reivindicació que recordi aquest fet, i el llaç groc és un d'aquest símbols. Es vol eliminar i oblidar que hi ha famílies que periòdicament traspassen portes i recorren passadissos fins arribar a una mampara de vidre on conversen i veuen durant un temps limitat al seu marit, amic, pare,...

El passat diumenge 5 d’agost, dia de la Festa Major a Vianova i  la Geltrú, una iniciativa espontània i anònima va succeir a la plaça de la Vila al finalitzar l'exhibició dels balls populars parlats. Tot just acabat l'últim quadre de la Moxiganga, un grup de persones van pujar a l'escenari i van desplegar un enorme llaç groc, acompanyat d'un domàs on es demanava la llibertat del presos polítics i d'un altre on sobre un llaç groc es podia llegir "No tothom pot estar de Festa Major". La reacció del públic va ser immediata cridant repetidament "Llibertat presos polítics". L'acció es va desenvolupar cívicament i amb un to reivindicatiu.

Al capdavall, el més greu, és que els mitjans de comunicació locals, reiteradament (carnaval, festa major...) No es facin ressò d'aquests tipus de reivindicacions, contribuint a silenciar aquests actes.