L’IPC és l’IPC, entesos?

Quan Pedro Sánchez va substituir Mariano Rajoy a la Moncloa jo no m’imaginava que fos un substitut tan fidel.

Rajoy, després de mesos de dir que les pensions no podien pujar per damunt del 0,25%, va adonar-se que el carrer se li girava en contra amb una força que no havia estat capaç de valorar. Si va cedir a passar a un augment de l’1,6%, va ser per la pressió al carrer, perquè va veure que els pensionistes es desvetllaven del son on els havien ubicat els sindicats i els Pactes de Toledo, i decidien defensar els seus drets i les seves pensions.    

Però de les promeses que va fer, poc ens en podem fiar. Fixem-nos, per exemple, en una de les seves cartes guanyadores per recuperar la fidelitat dels pensionistes, fixem-nos en les pensions de viduïtat. Van dir que la base reguladora de la pensió de viduïtat (percentatge sobre el sou del difunt) augmentaria del 52% fins al 56%, el pas intermedi per arribar al 60%, l’any 2019, com fixa la llei. Les pensions de viduïtat, segons el que es va aprovar el 2011, aquest any haurien d'estar en un 59% de la base reguladora, i en canvi únicament s'actualitzaran fins al 56%.

D’acord amb el què es va establir el 2011, l’any 2019 haurà d’estar al 60% de la base reguladora: és a dir que l'any vinent hauria d’augmentar altre cop un 6%. Recuperaran les vídues i vidus el que han perdut aquests cinc anys  que l’índex ha estat congelat al 52% en lloc d’augmentar l’1% anual previst?

Quan Pedro Sánchez feia mèrits per guanyar-se la confiança del carrer, pas previ per aconseguir la del Congrés de diputats, volia tenir al seu costat els vots dels pensionistes, i els va fer diverses promeses:

Les pensions pujaran segons l’IPC: PRIMERA PROMESA, PRIMERA MENTIDA!

Les pensions han pujat l’1,6%, l’IPC, com es pot veure al quadre adjunt, sempre ha sobrepassat l’2,1%, i la llei indica que han de pujar segons pugi l’Índex de Preus al Consum.

Retirar el copagament dels medicaments: SEGONA PROMESA, SEGONA MENTIDA! El Gobierno Rajoy va retirar del Sistema Nacional de Salut uns 320 medicaments. La meitat han tingut un encariment que arriba, en alguns casos, al 300%. Allò que es criticava al PP, el PSOE ho segueix mantenint: representa un increment d’ingressos de 6.490 milions anuals.

Cal retirar de la Seguretat aquelles despeses impròpies que graven la seva economia: TERCERA PROMESA, TERCERA MENTIDA!

La Seguretat Social té, a més a més de les seves despeses establertes d’entrada, una sèrie de pagaments que no responen al plantejament inicial: sous dels seus funcionaris, cursos professionals... El seu pressupost està amenaçat per les dues darreres reformes de les Pensions (2011 i 2013) i les dues darreres Reformes Laborals (2006 i 2009), si a més a més se li atribueixen càrrecs que no li pertoquen, la situació es torna irresoluble. Els càrrecs impropis es mantenen, i les lleis que frenen la creació real de llocs de treball i, per tant, la recaptació segueixen vigents.

No és suficient passar a l’any 2021 l’aplicació de l’Índex de Sostenibilitat: SEGUIM AMB LES MENTIDES?

Quan Rajoy es va comprometre a posposar l’aplicació de l’Índex de Sostenibilitat del 2019 al 2021, la resposta socialista va ser que calia eliminar-lo, no tirar-lo enrere. Actualment aquest índex és on era: esperant que arribi l’any 2019. Serà una nova mentida?

Diuen que les pensions són insostenibles per problemes econòmics, però en realitat els problemes són polítics: el Gobierno prioritza altres pagaments en lloc d’atendre els drets socials. Així hi ha diners per indemnitzar el Castor, o les autopistes radials, o el túnel del Puigmorent (el beneficiari sempre és Florentino Pérez), però no n’hi ha per actualitzar les pensions o atendre altres drets socials.

Una promesa socialista sobre el tema de la recaptació de la Seguretat Social per atendre les pensions és la de "destopar" les cotitzacions i deixar de beneficiar les pensions privades: TAMBÉ SERÀ MENTIDA?

El compromís era deixar de concedir desgravacions a les pensions privades quan no hi ha diners per a atendre les públiques. Sense els beneficis fiscals atorgats a les pensions privades, es podrien recaptar uns 2.500 milions d’euros anuals.

Tots cotitzem a la Seguretat Social segons el nostre nivell d’ingressos? Tots no, aquells que guanyen més de 3.441 euros mensuals, cotitzen únicament per aquesta quantitat; els euros que queden per sobre no cotitzen.

Una referència, Mariano Rajoy, com a recaptador de la propietat a Vilajoiosa cobrava uns 15.000 euros cada mes. L’existència d’aquests topalls suposa perdre uns 7.500 milions cada any en la recaptació de la Seguretat Social. Sumem? 2.500 + 7.500 són uns 10.000 milions que es perden anualment. Si tenim present que l’actualització de les pensions a l’1,6% va suposar menys de 2.000 milions, algú pot sostenir que no és un problema polític el que impedeix l’actualització de les pensions?

Celia Villalobos, del PP, deia que molts jubilats estaven més anys cobrant pensió que treballant. Ella cobra 85.000 euros anuals, d’aquests 25.000 lliures d’impostos. Cobra, també, 1.445 euros per ser la presidenta de la Comissió dels Pactes de Toledo (dos anys treballant sense resoldre res de res), 1.800 euros setmanals de dietes, però té casa a Madrid.

Ara surt Carlos Solchaga, exministre del PSOE amb Felipe González, dient que els pensionistes que es manifesten no tenen raó perquè cap, o la majoria, no han pagat la meitat del que percebran com a pensió. Els pensionistes han de treballar 36 anys i 6 mesos per tenir el dret d’apirar a la pensió del 100% de la base reguladora. Ell, en canvi, va ser ministre 11 anys i va poder estar fins els 65 anys sense treballar i tenir la pensió amb el 100% de la base reguladora.  Mentrestant va ocupar, portes giratòries, diferents càrrecs al Fons Monetari Internacional i a consultories. La llei que ell va fer aprovar l’any 1985 obliga que els treballadors amb menys de 15 anys cotitzats no tinguin dret a la jubilació.

La Marea Pensionista tenim molt clar que hem de defensar els drets socials, que governi qui governi els drets no s’arraconen, s’exigeixen i es preserven com sigui necessari, i si cal, naturalment, al carrer. Malgrat que el gobierno envií les forces del desordre per a trencar les manifestacions, IPC és IPC, per llei.

Molta gent es va il·lusionar davant la possibilitat que l’arribada de Pedro Sánchez al Gobierno pogués representar un canvi de govern, la mateixa gent que actualment es decep davant l’evidència que ha estat un canvi de partit, no de govern.

Defensem els nostres drets per evitar que els nostres fills o néts hagin de tornar-los a guanyar.