Els seus avis eren franquistes i ....

Els seus avis eren franquistes perquè llavors estava de moda i tots ho tenien molt clar. No s’amagaven de ser-ho i no tenien cap tipus de complex per haver optat per aquesta posició social i política. Aprofitaven els petits avantatges de la posició privilegiada en el municipi. Ells manaven i la resta del poble obeïa i omplia les festes i esdeveniments que ells organitzaven per lloar qui fos, però sempre seguint l’escala social no sigui que algú entri on no toqui.

Les coses van anar canviant i després d’uns mesos de crispació, incertesa, van tenir molt clar que ara tocava apostar pel socialisme que eren els que remenaven les cireres al seu voltant. Sense complexes van amagar les històries del seu passat sense cap tipus de vergonya i es van incorporar a les noves tendències polítiques del moment. Van actualitzar la seva roba, la seva ideologia i els seus costums. Van canviar els diaris de capçalera i els programes de la televisió i en un plis plas es van ubicar en la nova ideologia com si tota l’arbre genealògic ho hagués fet sense cap tipus de mirament a ningú.

Evidentment els anys passaven i la gent anava evolucionant. Alguns es mantenien ferms als seus principis i altres qüestionaven una sèrie de decisions i posicionaments. Llavors alguns d’aquests van seguir els seus cabdills i altres varen donar un pas endavant en la seva evolució natural en vers un món millor.

La propera parada era fer-se d’esquerres de veritat, llavors tocava fer-se de la CUP. Un cop més es van preparar per entrar en el nou format assembleari on les coses més importants ho decidien tots junts en un casal alternatiu o en un espai ocupat o el que fes falta. Fruit d’aquesta recerca i captura de la llibertat, la igualtat i els moviments obrers la nostra família va seguir evolucionant cap a aquests principis universals. Evidentment tampoc no s’amagava ni dels seus pares ni dels seus avis que havien estat una baula més d’aquest camí cap a la utopia que ell protagonitzava en la seva darrera etapa.

Encara no tenim estudis sobre la seva posterior evolució a partir d’aquesta formació, però segurament hi haurà un nou pas on la nostra família també hi prendrà part.

Evidentment quan parles amb el protagonista de la tercera etapa d’aquesta evolució tens molt clar, al cap de cinc minuts, que davant tens una persona que tot i que ara representa un cúmul de llibertats i valors universals, darrera té un passat que no pot amagar, però per això s’ha inventat la filologia per treure el màxim rendiment al llenguatge.

Ara que ja pentino cabells blancs vaig veient aquesta evolució que ha passat a diferents a tot arreu. En cada poble et pots trobar fàcilment les tres generacions ocupant cadascuna la part que li pertoca d’aquesta adaptació al medi.

En honor a la veritat, també hi ha gent que sempre ha estat franquista i no s’ha mogut d’aquesta etiqueta encara que sigui amb nom diferent i persones que han estat i són socialistes i els qui comparteixen els principis de la CUP abans que aquesta aparegués al mapa polític.

A vegades potser els autèntics de cada etapa no han sortit gaire a la llum pública i aquestes famílies que es va actualitzant amb el pas del temps van mostrant la seva trajectòria política, però com he dit això és una cosa que es porta dins i a tot arreu hi ha membres amb diferent tarannà.

Ara estem vivint una mena de radicalitzacions de les postures polítiques que no sabem on podem acabar, però aquesta mena d’entesa que hi ha hagut a casa nostra té les dies comptats. La causa és possible que sigui perquè alguns ja s’han cansat de fer el paper de tontos de l’auca. Ho anirem veient en els propers capítols, la cosa ha arribat fins aquí, de moment