El 3 per 1 de les pizzes

En alguns establiments ja fa anys i panys que es dediquen a fer ofertes, llavors tu vas allí a buscar una pizza carbonara i per estalviar-te uns diners també has de prendre una tropical i una de boletus, per exemple. A més te’n vas a casa amb un parell o tres de llaunes o una ampolla de gran d’alguna beguda refrescant que t’ajudarà a pair tot plegat. Quan arribes a taula i aquell dia estàs tu sol, en el millor dels casos agafes la teva pizza escollida i la poses en un plat i la resta a la nevera o al congelador depenen de la teva addicció a aquest plat italià.

En properes ocasions quan les ganes siguin poques o les alternatives fracassin sempre tindràs una solució pràctica per donar sortida a algun compromís o una crisi abans de l’àpat.

Doncs en política pot passar el mateix, hi ha molta gent que curiosament sempre ha votat a unes sigles i és fidel a uns principis, ideals i a una evolució que potser ha estat qüestionada, però hem d’actualitzar-nos en el temps sinó malament. Encara que no ho sembli encara hi ha gent que sempre han estat fidels a uns colors. En el moment que tu agafes i fas coalicions entre formacions que tenen molts punts en comú pot passar que la gent ho entengui i voti a aquesta nova combinació filla d’unes nits de reunions eternes i avorrides on sembla que tothom perdi pes dins el nou fill interessat o també es pot donar el cas que hi hagi votants que se sentin sentit traïts en la nova proposta resultant i voti a un altre color totalment diferent al que havia fet fins ara. Potser aquests són els menys, però sempre s’han de sospesar les diferents opcions. Tal com està la política catalana actualment el millor és que totes les formacions vagin per separat apurant al màxim i després ja pactaran. Val més això que no pas com ara tenim dos regidors no adscrits que es mouen segons el vent i que gràcies a ells tenim un pressupost lamentable aprovat en nom del benefici de tots els veïns.

Molts cops les rivalitats són més intenses amb els més propers que amb els llunyans perquè tradicionalment s’han hagut que disputar un perfil de vot que amb un votant a les antípodes això no passava.

De cara a la galeria si que queda bonic fer una gran coalició d’esquerres progressistes i mil coses més, però realment seran capaços de sumar tots els vots dels partits que la integren de les darreres municipals? Només pregunto. Hi ha partits que estan tot el dia amb les banderes amunt i avall i altres només les tenen al rebedor de casa i poca cosa més. De cara a la galeria és un gran què i una gran fita, però si mirem el votant de cada formació, realment es sumaran els vots de les forces de la coalició? Jo sincerament crec que no, però òbviament accepto les posicions contràries  que apostin irremeiablement  per aquesta gran unitat d’esquerres, que podria arribar a beneficiar al Psoe. Ja ho veurem. Els números ens donaran la raó. Millor fer pactes perquè se n’hauran de fer perquè una de les poques coses clares que tindrem a les properes municipals a la capital del xató és que no hi haurà cap majoria absoluta. Això crec que tothom ho té clar i  a partir d’aquí parlem, però ho hem de sospesar el que pot passar. A les darreres autonòmiques al Vendrell no va guanyar precisament un partit d’esquerra, ni un que fes una gran campanya a nivell local, ni un partit amb un vincle molt clar amb la localitat, doncs aquesta és la política que tenim a la cantonada i ens hem d’actualitzar i les grans idees que potser fa uns anys estarien bé avui en dia potser ja estan obsoletes. La nostra vida va  a ritme de microones i ens hem d’adaptar  a la realitat i deixar les utopies al seu lloc quan no ens han de servir. Per acabar-ho d’explicar us imagineu una selecció catalana amb jugadors del Barça, Espanyol i Girona contra el Real Madrid, vosaltres penseu que tindria la suma de seguidors si cada equip s’enfrontés individualment a l’equip blanc?

Aneu avaluant el panorama actual, de moment sembla que aquest moviment de les Primàries aportaran una nova llista al municipi. Una proposta aglutinadora possiblement acabarà sent una més en l’arena electoral. Per tant, que cadascú aguanti la seva bandera i a veure que diu el poble que és qui presumptament té la sobirania popular. El dilluns ja en parlarem de tot plegat,  però el panorama actual està molt sensible i tots els vots són prou importants.