Què passa amb el projecte de l'Autòdrom de Terramar?

El passat mes de novembre el consistori municipal de Sant Pere de Ribes va aprovar, pel vot a favor dels grups del PSC, PDeCAT-VIA i PP (i l’abstenció crítica d’ERC), una modificació parcial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’àmbit de l’autòdrom de Terramar a iniciativa d’una empresa privada per desenvolupar un projecte xifrat en 20 milions d’euros.

Aquest passat dijous 21 de febrer era l'últim dia per a la presentació d'al·legacions a aquesta aprovació inicial. A iniciativa dels veïns i veïnes de Rocamar i Minivilles, les urbanitzacions que serien les primeres afectades pel projecte, s’han presentat aproximadament 300 al·legacions particulars. A més els grups polítics de Fem Poble i UM9-CUP, que ens vam oposar a l'aprovació inicial, n'hem presentat cadascú d'al·legacions pròpies.

Perquè hi ha tant de rebombori i polèmica i que s’està denunciant exactament? Es tracta d’un projecte molt gran i complex que té moltes i variades repercussions i per tant és molt difícil de sintetitzar. Des de Fem Poble volem explicar, amb respecte de les altres opinions, els nostres principals motius per ser prudents i oposar-nos a l’actual projecte:

1.- És excessivament gran i no demostra la viabilitat econòmica del projecte

La modificació urbanística presentada té com a únic objectiu l’execució d’un projecte que presenta tants interrogants que, ara mateix, considerem que és una irresponsabilitat aprovar-lo.

Es tracta d’un projecte amb una inversió prevista en 20 milions d’euros i que repercuteix a un àmbit territorial enorme, concretament d’una superfície de 668.749,53 m².  Afecta a dos patrimonis rellevants del municipi: la Torre del Clot dels Frares i en Clot d’en Sidós, masia original del s. XVII i declarada com bé cultural d'interès nacional de Catalunya, i el circuit de l’autòdrom de Terramar, inaugurat el 1923, el quart circuit d'automobilisme construït al món i l'únic d'aquestes característiques que es conserva íntegrament.

S’explica que l’activitat principal sería entorn al món de l'hípica durant 6 mesos a l’any i aglutinaria entre 600-2.000 cavalls. A més, hi hauria un centre d’esdeveniments i un sector hoteler 4-5* amb almenys 260 noves places. Això últim és rellevant, ja que Sant Pere de Ribes ara en té 140 places i passaria a tenir-ne 400, (més que les 320 de Vilanova i la Geltrú). Aquesta importantissima repercussió en el sector hoteler i terciari no ve acompanyada de cap estudi de mercat ni repercussió al sector, tampoc de cap diàleg amb les empreses i treballadors del sector del turisme de la zona, ni tan sols se sap quin empresa promotora gestionaria aquest nou servei hoteler.

Com és conegut, l'excessiva dependència en el sector del turisme porta més inconvenients que avantatges. Entre d’altres facilita la precarització laboral del sector, dificulta la diversificació de l'economia i té repercussions en el preu de l'habitatge.

Finalment, al tractar-se d’una modificació parcial del planejament urbanístic a iniciativa privada, està obligada per llei a adjuntar documentació específica que demostri la viabilitat econòmica. Aquesta, però, s’ha basat únicament a explicar els beneficis generats pel canvi de valor del sòl deguda la nova activitat i no demostra en absolut que el projecte en si sigui viable.

De fet, l'estudi conclou que les rendes a capitalitzar del projecte seran les degudes al canvi de qualificació per transformació del valor del sòl dels terrenys que actualment són sòl agrícola amb conreu de vinya i bosc.

Altres motius per afirmar que el projecte empresarial no demostra la seva viabilitat econòmica les tenim en justificacions que sopten per peregrines, un exemple: a l’estudi d’avaluació de mobilitat  generada afirmen que el projecte repercutirà en una nova estació de tren a Sitges al barri de Terramar, conclusió que considerem que no suporta qualsevol anàlisi realista de la xarxa de Rodalies. Finalment, ens porta a concloure que el projecte empresarial adjuntat no demostra a l’informe la viabilitat dels 20 milions d’euros no es presenta un projecte xifrat en 20 milions, més enllà del canvi de valor del sòl actualment agrícola.

2.- Pot plantejar repercussions negatives al medi ambient i vulnera la preservació d’un sòl de gran interés agrícola:

El projecte ens genera molts dubtes de caràcter mediambiental:

A.- No es planteja tractament d’aigües residuals de l’activitat eqüestre:

Manca un sistema de tractament d’aigües residuals de l’activitat eqüestre, s’esmenta de forma molt genèrica i sense cap esquema gràfic.

En un recinte tancat on els cavalls circulen lliurement per tot l’àmbit i amb concentracions elevades, la gestió de purins es basa únicament quan estan en els estabularis. Per aquest motiu, el mètode d’infiltració d’aigües no pot garantir que existeixi cap risc de contaminació en el subsòl i no es presenta una solució per aquesta afectació de contaminació freàtica i d’olors.  

B.- L’Estudi Ambiental Estratègic no contempla gestió de fems ni l’emissió de Gasos d’efecte hivernacle de l’activitat eqüestre:

El projecte es parla d’entre 700 i 2400 cavalls, si tenim en compte dades del Ministeri d’Agricultura de 2016 que xifra en 18 kg de metà per cavall per any i les traspassem al projecte, es pot veure com l’emissió de metà és molt elevada i tindrà evidents repercussions mediambientals. En canvi el projecte no contempla ni la gestió de fems ni la seva contaminació en forma d’emissió de metà com a Gas d’efecte hivernacle (GIH).

C.- No hi ha informe de prevenció d’incendis i la xarxa d’hidrants prevista no cobreix tot l’àmbit. Aquest element a més, és especialment rellevant ja que Sant Pere de Ribes està declarat com a municipi d’alt risc d’incendis.

D.- L’estudi acústic sobrepassa els límits establerts per l’Ordenança Municipal. Element que com és habitual preocupa als veïns i considerem que s’hauria de revisar ja que el projecte remarca una afectació amb valors de 100 i 80 dB, en canvi, l’activitat es preveu al costat de dos nuclis de població amb una limitació sonora establerta de caràcter residencial de 45-55 dB. 

E.- Planteja la construcció d’aparcaments i estables temporals en un sòl qualificat com d’alt interès agrícola.

Considerem que el patrimoni natural és el distintiu del municipi de Sant Pere de Ribes i que aquesta proposta altera la preservació d'un sòl de gran interès agrícola. La proposta acaba d’arrel amb el conreu de vinya d’una part de la plana que s’estén al sud de la Riera de Ribes. Això és degut a l’afectació de zona PEIN d'interès agrícola i la zona d'interès natural, sumat a l’afectació de la Xarxa Natura 2000. Per tant, entenem que s’està contradient el Pla Territorial Metropolità, ja que aquesta zona d'interès agrícola hauria de preservar-se i conservar la vinya.

3.- Sense estratègia comarcal, unilateralment i sense calcular la repercussió al sector:

A la documentació el projecte es presenta així “la present iniciativa té per objecte la implantació d’un centre d’esdeveniments a l’Autòdrom de Terramar així com del programa hoteler i terciari complementari vinculat  a aquesta activitat principal com a projecte estratègic del municipi de Sant Pere de Ribes i de la Comarca.”

I el primer que sopta és que el govern municipal presenti d’esquenes d’un debat amb la ciutadania, institucions i actors econòmics de la comarca, un projecte que reconeix des del primer moment que tindrà una repercussió comarcal i del sector hoteler i terciari Això ja va passar amb el fallit projecte del Parc Esportiu del Decathlon - un altre macroprojecte ple d’incerteses- que pretenia construir al solar destinat per la construcció de l’INS Xaloc.

A parer nostre el govern presidit per Abigail Garrido ha demostrat anteposar un altre cop la política de la foto i del crèdit partidista, a la del bé comú. Evitant sempre obrir el debats a la ciutadania i institucions de tota la comarca per treballar per una estratègia econòmica raonada, transparent i col·laborativa. Amb la sobresaturació del sector terciari i hoteler a Sitges és aquest el model econòmic que ens cal a Sant Pere de Ribes per diferenciar-nos a la comarca? Desfer-nos del nostre pulmó verd i construir hotels i serveis elitistes?

4.- Les presses són males conselleres i causen desconfiança:

El govern va intentar aprovar la modificació a l’octubre sense presentar com aval cap informe dels tècnics municipals, és a dir, volien que l’oposició hi votèssim només amb la valoració dels arquitectes de l’empresa.

Donat que tota l’oposició consideràvem que era impresentable ho van portar al ple següent. I a aquesta vegada ho van presentar a l’últim moment, hores abans de començar la comissió informativa. I què diuen els informes dels tècnics municipals? Que el projecte presentat encara tenia moltíssimes mancances d’informació que s’hauria d’adjuntar i resoldre per a una aprovació definitiva.

Per altre part, el govern no es es van reunir amb els veïns i veïnes afectats de Rocamar i Minivilles per - amb els plànols i els documents a la mà - explicar en que consistia el projecte i quines repercussions urbanístiques tenia pels veïns (en relació a la indudabilitat de la riera, xarxa d’aigua, impacte sonor, mobilitat…).

Per aquests motius des de Fem Poble hem tornat a fer la nostra feina i amb responsabilitat hem presentat aquestes al·legacions per a que es tinguin en consideració i ajudar a conscienciar a la ciutadania i d’altres grups polítics sobre les possibles repercussions del projecte tal i com està. Ens preguntem: el futur del municipi ha de ser vendre el nostre patrimoni verd i agrícola per oferir un servei subsidiari del sector del turisme sobremassificat de Sitges?