L’hora del diàleg

Estic content. Molt content. Va ser una gran jugada que ERC no donés suport al govern del PSOE per aprovar els pressupostos.

Calien aquestes eleccions. I calien ara. Unes eleccions que, com s'ha vist, eren necessariament plebiscitàries, perquè s'havia de triar entre les dues concepcions oposades d'Espanya: l'Espanya plural, lliure, oberta, democràtica i flexible, que vol anar endavant i l'Espanya fatxa, uniforme, encarcarada i violenta que no fa més que mirar patològicament cap al passat.

Ara el poble s'ha manifestat i ha triat avançar. També els catalans ho hem fet posant com a guanyadors ERC i el PSC. Tot plegat és un gran triomf, i més tenint en compte els vents enrarits i fonamentalistes que bufen per Europa i Amèrica. Com m’agrada que s’hagin hagut de tragar les paraules els que parlaven des de l’odi i la mentida!

Hem de saber rendabilitzar aquest gran seny que hem tingut i demanar als politics que sàpiguen estar a l'alçada i fer la feina per la que han estat elegits. És l'hora de la veritat. L’hora de les persones. L’hora del diàleg.