El futur de la UE necessita una ciutadania europea

Des de que l'Any 2012 la Unió Europea va rebre el Premi Nobel de la Pau, s'han produït diverses situacions que han provocat un allunyament de la ciutadania del projecte europeu.

En primer lloc, la percepció de que la crisi econòmica no ha estat ni ben gestionada ni ben resolta des de Brussel·les, doncs els Estats han fet una mica la seva, independentment de les recomanacions "europees" rebudes. Això vol dir; que uns Estats l'han resolt abans i bé i altres, seguint l’exemple de l'Estat Espanyol, tard i malament. En els darrers casos caldràn molts anys per  pagar els interesos del deute i  recuperar-se de les conseqüències de les males decisions polítiques que heretaran les futures generacions.

En segon lloc, la mal anomenada crisi de les persones refugiades, que ens ha fet qüestionar quins drets humans estem defensant des de la Unió Europea, tenint en compte que la majoria d'Estats, entre ells l'Espanyol, han fet després el què han volgut, sense donar explicacions, i traspassant la responsabilitat a les institucions europees, quan de fet no tenen competències reals i efectives sobre aquest tema.

En tercer lloc, la percepció de retallades de drets socials, que ha portat el dubte sobre el pilar social europeu que fins ara ens habia donat cobertura i marcat la diferència amb la resta del món.

En quart lloc, el Brexit. Per primer cop un Estat membre ha decidit marxar de la Unió Europea, perquè la ciutadania anglesa no ha trobat ni la motivació ni la seducció suficient per seguir formant part del projecte europeu. Un procés d'ampliació europea que habia passat de 6 a 28 Estats membres i que ara li haurem de buscar un altre nom perquè per primer cop ha deixat la tendencia a crèixer per començar a menguar.

I en cinquè lloc, l'evident creixement de l’extrema dreta, que ha entrat en joc a la partida política local, regional, estatal i europea amb intencions de quedar-se i accedir a tantes  institucions democràtiques com sigui possible, davant la passivitat de la política tradicional.

El 9 de maig de 1950, en Robert Schuman, va pronunciar un  discurs que va originar l’inici d’un llarg procés de construcció europea, que es troba en constant moviment i evolució, i a on deia que “Europa es faria gràcies a les realitzacions concretes que creïn en primer lloc una solidaritat de fet entre els ciutadans i ciutadanes d’Europa.”.

Brusel·les determina el 80% de les mesures que es duen a terme a casa nostra i que ens seguiran afectant el nostre dia a dia en els propers 5 anys. Ens trobem en un moment clau: quina Europa volem?
 
Ens cal un compromís davant les urnes a les eleccions del 26 de maig, ens hem de mobilitzar en tots els àmbits perquè totes les persones, des de la seva diversitat, puguem sumar per exigir canvis i deixar clar quin model d'Europa volem.

El què està en joc es fonamental perque tenim problemes que s’han de resoldre i la Unió Europea ens aporta eines per trobar les solucions. Participem amb voluntat de prendre consciència de que tots i totes formem part d'aquest projecte i decidir quina Europa de futur volem.

Si volem + EUROPA hem de participar i decidir!

Joaquim Millan Alegret
Director d'EUROLOCAL i membre del moviment europeu