Als plens municipals amb el DNI a la mà

L’altre dia vaig anar al ple del Vendrell perquè em varen convidar i també tenia ganes de veure en directe la cara dels polítics del consistori quan passava el resultat final d’un pacte entre Ajuntament i representant dels treballadors. Aquest punt va passar en versió molt acotada perquè fins que un acord s’apliqui ha de passar per un llarg i tortuós procés fiscalitzador que no saps mai el temps que pot durar i la magnitud del seu resultat final després de passar per dos o tres microscopis legals que analitzen cada detall de l’articulat acord entre les parts de dos ens escollits democràticament.

Això són coses modernes que abans no passaven. A vegades on ara trobem aquest viarany legal hi havia autèntiques autopistes que segons com bufava el vent podrien tot tipus d’articulat dins una marc legal molt ampli.

Però no parlaré de procediments sinó d’una cosa que em va sorprendre tristament. Les dimensions de l’edifici antic de l’Ajuntament del Vendrell ja fa anys que han quedat obsoletes. Fa anys que alguns departaments amb més o menys encert s’han anat distribuint al llarg dels immobles de la població del Vendrell fins el punt que l’edifici de l’Eina gaudeix d’un pes específic similar al del consistori de tota la vida.

Evidentment no té la força. ni el simbolisme de la plaça Vella, però fins i tot Recursos Humans s’hi va traslladar en l’anterior legislatura. Un canvi si apliquem la lògica general no he acabat d’entendre, però si mirem els poders fàctics del consistori vendrellenc és fàcil de comprendre.

El més greu de tot això  no és que s’hagi quedat petit, ni que per qualsevol cosa de personal hem d’anar al Camí Reial sinó el que hem preocupa és que totes les persones inclòs els treballadors del consistori si volem anar al ple ho hem de fer amb el Dni a la mà. Això avui en dia és una aberració. El cinc d’agost  passat ja va sortir aquest tema a plenari amb una moció del Josep Maria Llasat i des del govern van arribar  a justificar la mesura amb pinces i d’aquella manera amb el terrorisme. Doncs si aquest és el nivell que hem d’utilitzar potser que ho apliquem a tot. El més vergonyós de tot això és que nosaltres des del comitè i la junta de personal ja fa anys que demanem que hi hagi un polícia municipal a les portes per evitar algunes escenes que s’han viscut en els diferents departaments municipals, algunes han estat d’un nivell preocupant. Evidentment els manaires de la casa gran han posat auxiliars de seguretat en alguns edificis municipals d’una empresa sense ni defensa ni pistola per controlar els accessos dels edificis municipals.. El que s’ha de fer és tenir agents de la policia als principals edificis municipals durant les hores d’atenció per evitar i dissuadir a aquelles persones que tinguin intencions fora de la legalitat vigent.

És molt trist que el dia del ple hagis d’anar amb el Dni a la mà i deixar que t’apuntin el nom i el número. Mentrestant prenen nota, allí també han posat dos agents uniformats dempeus perquè el propietari del document d’identificació eviti cap brometa de mal gust  mentre entres a formar part d’aquesta base de dades de persones que volen anar a veure el ple en directe..

Tothom ha anat a altres administracions públiques a escoltar plens i mai m’han demanat el DNI. Aquí al Vendrell que anem de super optimistes hem de passar per aquest filtre que trobo escandalós i que el veig agreujat per la manca de policia a les portes durant el normal funcionament d’atenció al públic

Veig que només és una mesura d’imatge per donar una sensació que durant la resta dels dies ens oblidem sistemàticament deixant la porta oberta a què es repeteixin escenes que ja s’han portat a terme i que són prou recordades per les persones que ho han patit en primera persona.

Siguem coherents i deixem que l’espai de 25 persones d’aquesta sala de plens que ja s’ha quedat obsoleta l’ocupi la ciutadania del Vendrell sense necessitat de cap control policial. Molts dels que hi va ja són uns fidels de la cita política i altres amb aquesta mesura que s’utilitza no crec que tinguin gaires ganes de tornar un altre cop perquè la democràcia no és compra ni es ven, ni és un títol que un emprenedor ha patentat i li hem de pagar uns diners per comprar la llicència de demòcrates de l’any i posar la foto del títol en cartells a les entrades del municipi. La democràcia es fa i es construeix fent que els plens es facin per la televisió i la ràdio local que ja va costar prou que ho poguéssim veure  per la petita pantalla. La democràcia i la participació ciutadana és que els plens més importants tinguin la possibilitat que es poguessin seguir en directe no per  25 persones o quatre gats com és el cas sinó en un espai més gran. Si ens tanquem a la societat i ho fem amb aquest control personal d’elaborar una llista de persones amb noms, cognoms i dni que van a veure un ple en directe val més que ens plantegem realment quin és el nostre sistema de democràcia i participació ciutadana.