Mancomunar el Penedès Marítim? Per què no?

Hem començat la setmana amb una sana polèmica entre els alcaldes de Calafell, Ramon Farré i l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez.

El primer proposava la modificació dels límits municipals per tal de donar una lògica de gestió a una continuïtat urbanística dividida pels límits municipals. El segon proposava la creació d’una Àrea Metropolitana del Penedès Marítim, per tal de fer una gestió més sostenible i eficient.

Personalment crec que els dos tenen raó, en un sentit i en un altra, però la solució més fàcil i més eficient segurament sigui la de l’alcalde del Vendrell. És més fàcil crear una mancomunitat de serveis que no pas modificar límits i termes municipals que sempre topen amb la idiosincràsia de cada municipi, i són més difícils les gestions de les emocions.

La continuïtat urbana entre Sitges i Altafulla és evident des del punt de vista topogràfic. Segurament hi hagi moltes coses en comú, moltes problemàtiques i moltes solucions, però la continuïtat és un fet.

Ara bé, segurament hi hagi més grau de versemblança entre les realitat urbana i socioeconòmica que existeix entre Sitges i el Vendrell, i en un segon grau d’intensitat fins a Altafulla, per diversos motius que ara exposarem.

La mancomunitat de serveis podria ser una bona proposta de gestió, des de la Seguretat, els serveis de neteja i recollida de residus, les polítiques d’habitatges i la mobilitat, entre d’altres. Moltes vegades veiem com els serveis municipals queden condicionats pels límits municipals i si entendéssim tot l’entramat urbà com un únic ens de gestió segurament tots i totes en sortiríem guanyant.

Sempre hem defensat que la carretera C-31 és un eix cívic que uneix aquesta conurbació entre Sitges i El Vendrell. I també reconeixem que el tram de la R2Sud de Rodalies entre Sitges i Sant Vicenç de Calders, si milloréssim les freqüències podria ser un servei de metro, competitiu i sostenible.

Si la C-31 es convertís en un eix cívic (la proposta de la C-245 entre Castelldefels i Esplugues del Llobregat és un molt bon exemple) on poder implantar un servei de bus elèctric o tramvia que unís els municipis per on passa reforçaria aquesta sensació i aquesta concepció de conurbació. I seguiríem reclamant la C-32 com la Ronda del Penedès Marítim.

En fi, crec que seria bo posar sobre la taula aquestes idees entre els ajuntaments implicats, començar a parlar-ho, treballar-ho i posar fil a la agulla, els nostre ciutadans són els que sortirien guanyant en aquest sentit.

També cal dir que ja existeix un ens que ens podria aixoplugar a tots els municipis d’aquesta conurbació, aquest ens és la Mancomunitat del Penedès-Garraf.