Petanca, dòmino i ....

Un amic em fa arribar un retall del diari “El Norte de Castilla” de 27 de desembre on quantifica els diners que el gobierno regala als pensionistes: cobrem, de mitjana, un 36% més del que hem aportat. Afirmacions com aquesta no són noves, però sí que és el primer cop que apareix una quantificació. Davant d’afirmacions com aquesta no sé si és un problema de conceptes econòmics, de manca d’ètica o potser de sensacionalisme malaltís el que fa escriure titulars tan poc matisats i fora de la realitat.

L’esperança de vida ha augmentat i per tant molts pensionistes tenen més anys per anar cobrant la pensió: no es pot negar. Com tampoc no es pot negar que si bé la pensió mitjana és de 995,76 euros (Ministerio de Empleo y Seguridad Social), hi ha més d’un 50 % que cobra per sota, majoritàriament dones perquè han aportat menys.                                                                                                             

La dona ha aportat menys? Segur? Això socialment és una aberració. El capitalisme va introduir el binomi treball productiu - treball reproductiu o cures, aprofitant-se de l'existència de la discriminació sexual a la societat. Així es nodria de l’esforç invisible de la dona i es justificava l'absència de la major part dels homes en el sosteniment de la vida familiar o en treball de cures. Actualment hi ha coses que han canviat però no podem dir que l'entrada de la dona al mercat de treball hagi revertit la discriminació.                                              

Durant els anys 90 es van impulsar polítiques de conciliació. Tenien la seva feina però sense perdre el paper de cuidadores i, per tant, sustentaven sobre les seves espatlles una doble jornada. La conciliació reprodueix els esquemes de la divisió sexual de la feina que altera les condicions d'entrada, permanència i sortida del mercat de treball i per tant del sou i de la futura jubilació.

Com es pot dir que un 36% del que cobrem de pensió és un regal perquè no ho hem aportat prèviament? Volen dir que hem pagat a la Seguretat Social un 36% menys del que cobrarem de mitjana? La Pensió és un dret i els drets no es poden valorar segons els diners que aporten a l’estat. En tot cas caldria fixar-se en el servei que l’estat dóna a unes persones que durant anys han estat treballant per a ell, perquè es suposa que tothom treballa per a l’estat en la mesura que l’estat es beneficia d’aquest treball via impostos i, sobretot, com a eina que ha fet augmentar enormement el PIB.                                                       

Nosaltres hem aportat a la SS cada mes, però el fonament de la pensió no pot ser aquest, no cobrem una pensió únicament pel que hem avançat amb les retencions mensuals, tenim dret a cobrar-la per la riquesa que hem generat, per l’enriquiment mal distribuït que hem impulsat. L’any 1980 el PIB era de 159.100.000 ( 4.227 per càpita); l’any 2018 era de 1.202.193.000 (25.730 per càpita). Els pensionistes actuals, i els que ara treballen, són els que han provocat aquest increment amb el seu treball. Això dóna sentit a la demanda de protegir les Pensions a la Constitució incloent-les dins de l’apartat de drets fonamentals (ara únicament es considera un dret).

Aquest 36% no és cap regal, no és un deute que tenim amb l’estat ni és motiu d’agraïment o reconeixement, és el retorn d’un deute que l’estat té amb els seus treballadors, i amb els pensionistes en la mesura que han estat treballadors fins fa uns anys. El moviment pensionista ho té molt clar: més enllà de la petanca i el dòmino és imprescindible defensar el dret present i futur a tenir unes pensions dignes i actualitzades (article 50 de la Constitució). Aquells drets que defensem, i mantenim, els podrem traspassar als fills; els que perdem els hauran perdut també el fills.