Despeses il·legítimes

La insistència per infondre por en relació a l’ensorrament del sistema públic de pensions és quasi una obsessió, i té un objectiu definit: servir d’argument per a les retallades i la privatització mitjançant plans i fons privats de pensions.

Però la realitat és molt diferent del que ens diuen, o com a mínim ho podria ser sense l’espoli que s’ha imposat a la Seguretat Social. Les pensions podrien donar un resultat positiu sense les partides que es carreguen a la SS que no són seves, que no li corresponen.

La SS es nodreix de les cotitzacions socials i ha de pagar les pensions contributives que estan previstes en el moment de la jubilació o incapacitat. Per no generar dèficit, si augmenta el volum de les pensions cal que augmenti també la recaptació de les cotitzacions socials.

Això precisa que hi hagi més  contractació i de més qualitat (aturar l’abús en les contractacions parcials, evitar la precarietat i la temporalitat, incrementar els sous, eliminar les mesures més lesives de les darreres reformes laborals, especialment la de 2012). Una altra mesura imprescindible és perseguir el frau en la cotització, en els falsos autònoms, en l’abús d’hores extraordinàries, en les cotitzacions quasi inexistents. Cal incidir sobre la legislació que actualment no és capaç d’aturar aquests abusos.

Però més enllà d’aquestes modificacions legals, és urgent separar les fonts de finançament  del Sistema de Seguretat Social i el control estricte del compliment. Ja l’any 1995 el Pacte de Toledo recomanava aquesta separació, proposant pressupostos separats: els de l’Estat i els de la SS, amb una aportació de l’Estat a la SS per a cobrir uns supòsits concrets: finançar l’assistència sanitària, les pensions no contributives d’invalidesa i de jubilació, serveis socials (IMSERSO), complements per a mínims de les pensions més baixes i prestacions familiars.                                                                                             

Segons això la Seguretat Social, amb els seus mitjans, únicament hauria de fer front a les pensions contributives. La finalitat d’aquesta proposta era, i és ara, evitar que es carregui la SS amb partides imprescindibles però que no li corresponen o que van més enllà del que està legislat. Aquests són alguns dels càrrecs il·legítims als que ha de fer front la SS:

1- Mesures per a fomentar l’ocupació, com reducció de quotes empresarials o tarifes planes d’empresa.                                               

2- Polítiques d’igualtat de gènere, com prestacions de maternitat o paternitat, bonificacions per a la conciliació de la vida laboral i familiar...

3- Polítiques d’ocupació per a discapacitats, com bonificacions i reduccions en les quotes de la SS.

4- Les despeses dels Ministeris i Organismes de l’Administració Central recauen sobre els Pressupostos Generals de l’Estat. En el cas de la SS, el personal i el manteniment recau sobre la tresoreria de la SS.

També caldria aclarir acuradament si és la SS la responsable de fer front a les pensions de viduïtat i orfandat o haurien de recaure sobre el PGE. La SS, en quan a la recaptació per a les pensions contributives, es limita a l’àmbit professional i es nodreix exclusivament de les aportacions de treballadors i empresaris. En canvi la modalitat no contributiva  o assistencial té un caire universal i es finança amb aportacions dels PGE. No es tracta d’interferir les polítiques socials que pugui emprendre l’estat, però el que no pot passar és que  es cobreixin en part amb les cotitzacions socials pagades per treballadors i empresaris, que per altra part ja contribueixen, via tributació, al PGE.       

Mirem números concrets. Als pressupostos de la SS de 2019 hi havia uns ingressos de 123.584 M d’euros provinents de les contribucions socials. 76.277 M es van gastar en pagar les pensions contributives i 16.00 M les pensions d’invalidesa i incapacitat temporal, aproximadament; per tant la SS tindria un superàvit: 123.584 M – (76.277 M + 16.00 M) = 31.307 M.                                            

Seguint la recomanació del Pacte de Toledo de 1995, si es fes la separació de fons i de patrimonis, s’eliminaria l’argument capciós de la impossibilitat de sostenir el sistema de la SS.                                                                                        

Aquest Gobierno, autoanomenat progressista, hauria d’eliminar les despeses il·legítimes que recauen sobre la SS. Si qui governa fes això, quina amenaça inventarien els que manen per obligar-nos a signar un pla de pensions privat o acceptar una hipoteca inversa o una renda vitalícia? De creativitat i ganes d’apoderar-se les sistema de pensions no els en falta, segur.