Tot desgavellat

Voldria començar l’any en “positivitat, però si mirem el nostre entorn, tot és un “desgavell”.

Em sap greu dir-ho, però és la realitat. Tenim les dues potencies mundials que juguen i s’enfoten de nosaltres amb les seves artimanyes. EEUU i Rússia fan i desfan. Ens fan servir als europeus, de marionetes.

Societat, política, futbol, canvi climàtic i un llarg etcètera, estan immersos i apropiats d’aquest “desgavell”.

Vagis a on vagis, facis el que facis, diguis el que diguis, aquest “tot desgavellat “està i el tenim sempre al costat de nosaltres.

Estem en una societat “consumida, podrida”. Tant ens fa tot, no som solidaris i tampoc volem implicar-nos.

No és el mateix “desgavellat” que esgavellat. Desgavellat, vol dir tot a la bona de deu, campi qui pugui; esgavellat significa trencat, fet a miques. Penso sincerament i des de un punt de vista “real”, que el desgavell s’ha apoderat de la humanitat, de la ciutadania, de la societat.

En el llarg i nombrosos escrits que he fet, sempre he descrit, he explicat els fets de una manera realista, no optimista, ni pessimista.

Malauradament, el temps passa. I passa, molt a pesar nostre de un modus anormal, extravagant, confús. I això, és el desgavell.

Mirem a on mirem, fem el que fem, opinem el que opinem, se’ns ve a sobre nostre, tot un plegat de preguntes, que em de resoldre, per a poder tirar endavant fites que volem dur a terme.