Nou pressupost - velles polítiques

El passat mes de desembre es van aprovar els pressupostos municipals corresponents a l'any 2020.Com ens té acostumats aquest equip de govern de l'Ajuntament de Vilafranca no es contempla la inversió d'un sol euro en l'adquisició de vivendes de titularitat pública i d'ús social per tal que es pugui facilitar una mica la quotidianitat de la vida als més desafavorits.

Això sí, dedica una partida de 250.000 euros a la rehabilitació d'habitatges amb finalitats socials; no 500.000 euros com ha manifestat un grup polític de l'oposició. Val a dir que aquesta inversió, com de costum està destinada a rehabilitar habitatges de particulars que desprès són ocupats per persones o famílies amb necessitats urgents i a un preu raonable. Però, i sempre tenim un però, aquests habitatges passat el termini de cessió acordat amb l'equip de govern de l'Ajuntament passen novament a mans privades a mans dels propietaris dels habitatges.

Aquest tipus de política social ens sembla d'una insensibilitat envers els greus problemes d'habitatge que pateixen col·lectius com els immigrants no comunitaris o els joves que s'acosta a l'insult i el menyspreu d'aquests col·lectius, problemes agreujats pel racisme manifest i comprovat d'alguns APIS.

Tanmateix tenim un altre col·lectiu que lluny de minvar va a l'alça: el de la gent gran; persones que moltes vegades viuen soles, amb problemes de mobilitat, en edificis sense ascensor i que no viuen precisament en planta baixa. Diuen des de l'equip de govern de l'Ajuntament que els pisos del carrer Migdia es van construir per intentar pal·liar, en la mesura del possible, aquesta problemàtica social.

Però, un altre però, si mirem els barems aplicats per accedir a una d'aquestes vivendes ens trobem que un d'ells és el de “no tenir cap propietat, excepte l'habitatge habitual. En aquest cas, s'haurà de cedir temporalment al servei d'habitatge amb finalitats socials de l'Ajuntament de Vilafranca...” Un altre dels requisits és que “els ingressos anuals ponderats de la unitat de convivència siguin superiors a 7.967,73 euros i inferiors a 2,8 vegades de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya“. Aquest indicador està quantificat en el cas d'un membre en 27.887,06 euros, en el cas de dos membres en 28.749,54 euros i en el cas de tres membres en 29.986,08 euros.

Conclusió: has de tenir propietat i uns ingressos que moltes persones en la actualitat tot i treballar no guanyen?. On està el caràcter social d'aquests habitatges?

Tercera part: les ajudes al lloguer s'han pressupostat per aquest 2020 en 20.000 euros. Igual que el 2019, igual que el 2018... Sembla ser que des de l'equip de govern han aplicat la praxis de la paritat consistent en aplicar la fórmula següent: ja que tenim cronificada la pobresa a la Vila, cronifiquem els ajuts al lloguer. Això sí, es subvenciona el Vijazz amb 110.000 euros. Aquest és només un exemple; en tenim molts més.

Ens trobem en aquest cas amb famílies que tot i complir els requisits exigits per l'Ajuntament queden fora dels ajuts al lloguer, senzillament perquè s'han acabat els diners. Què fem amb aquestes famílies? les ignorem o planifiquem i executem polítiques socials amb visió de futur ? Vostès tenen la solució i si no la tenen o no la volen tenir vostès són part del problema.

Enumerar els diferents aspectes on es manifesta la “sensibilitat social“ de l'equip de govern de l'Ajuntament de Vilafranca és una feina llarga que, entenem podria ser digna d'una tesis doctoral. Per aquest motiu anirem fent de mica en mica sense oblidar el que va dir el filòsof Friedrich Nietzsche: “els grans problemes són al carrer“ i podríem afegir “els grans problemes no són solament a l'aparador“.

Jose Antonio Barbera Molina Membre del Sindicat de Llogaters del Penedès