La importància de poder veure un tros de cel

Dos cops a la meva vida he estat acompanyant familiars en la seva estada al Centre socio-sanitari Ricard fortuny de Vilafranca.

De l'edifici em van impressionar vàries coses:

* Que era nou, net i endreçat, amb passadissos i sales d'estar/menjador agradables i lluminoses.

* Que, per ser nou, s'havia estalviat al màxim l'espai de les habitacions dobles. Dit d'una altra manera, que era una llàstima que les habitacions fossin tant i tant justes, tant poc còmodes tant pels residents...com pel personal sanitari (neteja, metges, infermeria, auxiliars, camillers...)

*La poca lluminositat de les habitacions. Em va sorprendre l’única balconada estreta amb una reixa fixa exterior que impossibilita una visió àmplia del cel i el carrer i que impedeix una bona entrada de llum.

Aquest poc sol, poc cel i poca llum dona a les habitacions un  to trist.

Manta vegades havia pensat:

-"M'agradaria saber el criteri dels tècnics que les van dissenyar i dels gestors que les van aprovar. Van pensar que hi hauria persones que potser estarien un període llarg de temps sense poder sortir d'aquelles quatre parets?"

D'això que he explicat ja fa un cert temps... però des de fa un mes i mig hi penso moltíssimes vegades:

- què deuen fer tota aquella  bona gent  tancada/confinada  en aquelles petites habitacions sense vista, amb poquíssim espai per moure's mínimament, afegit al fet no tenir visites i de només poder-se relacionar amb el company o companya d'habitació i amb  tots els cuidadors i cuidadores "disfressats" i amb la cara tapada?

M'esborrona pensar-hi.

Però escric això per ser pro-actiu i faig dues propostes:

1.- Fa temps es va anunciar una ampliació del centre. No sé si ja hi ha projecte fet o si encara s'ha de fer, però, seria un gravíssim error, i m'atreveixo a afegir una falta de respecte als futurs usuaris, que es mantingués el mateix format de les petitíssimes i fosques habitacions actuals.

2.- Que en l'edifici actual s'eliminin, el més aviat possible, les reixes fixes que tenen les balconades de les habitacions, per possibilitar que des de dins es pugui veure una mica de cel.

Els optimistes diuen que de les crisis se n'aprèn. Esperem que sigui així.

I una forta abraçada a totes les persones grans que viuen en residències i a tot el personal sanitari que en té cura.