Geografies del desconfinament

Ha començat el desconfinament a Catalunya, i la Generalitat ha escollit les Regions Sanitàries com les unitats territorials per gestionar el territori durant aquest desconfinament.

La geografia catalana, com a la majoria dels indrets del mediterrani septentrional, és una geografia difícil, complexa, diversa, i gens fàcil de encabir en un esquema territorial que cerca els tres principis basics de la gestió moderna del territori; l’isotropisme, l’homogeneïtat i la continuïtat territorial.

El COVID19 i els plans de desconfinament han posat el debat territorial d’actualitat.

La gran pregunta que ens hauríem de fer és; El mapa de les Regions Sanitàries respon a les necessitats del país, recull la diversitat funcional de Catalunya? Podríem o hauríem de proposar alternatives al model de les Regions Sanitàries?

Com a petit preàmbul, cal tenir present que Catalunya té una administració sanitària en paral·lel a l’administració política que tothom coneix que segueix la estructura de Municipi – Comarca – Vegueria.

L’administració sanitària preveu una escala territorial té el següent esquema;  Àrea Bàsiques de Salut, que seria la seva estructura més propera, el Sector Sanitaria que engloba diferents Àrees Bàsiques de Salut, i per acabar les Regions Sanitàries que agruparies diferents Sectors Sanitaris. En Resum, pel servei sanitari, els municipis són les Àrees Bàsiques, les comarques són els Sectors Sanitaris, i les Vegueries són les Regions Sanitàries.

El primer que podem afirmar, és que en algunes zones del país, que tenen un alt grau d’homogeneïtat, i que comparteixen, majoritàriament, un esquema territorial i urbà semblant, podem defensar que la Regió Sanitària sigui la unitat administrativa adient. Però això no succeeix a tot arreu i es creen injustícies territorials com ara veurem.

Trobem Regions Sanitàries que presenten una heterogeneïtat considerable. En una mateixa Regió Sanitària, per exemples les Regions metropolitanes, podem trobar realitats urbanes com L’Hospitalet del Llobregat, Cornellà del Llobregat per un cantó, i per l’altre, municipis com Cunit, Santa Fe del Penedès. El mateix succeeix a la Regió Sanitaria de Girona, no podem posar en el mateix sac, municipis com Ribes de Fresser, Girona, Figueres o Palamós.

En aquest casos, seria més just i més pràctic, que en aquestes Regions on hi hagi aquest contrast intern, el Departament de Salut tingués en consideracions els Sectors Sanitaris, com a unitats per gestionar el desconfinament. Sempre s’ha defensat que el virus entén de territoris, i per lluitar contra el virus, cal que escollim les millors unitats administratives, i en aquests casos són millor els Sectors que no pas la Regió. Un exemple, no és el mateix el Sector de l’Alt Penedès-Garraf que el Baix Llobregat Centre-Litoral.

El desconfinament i el virus creen les seves pròpies geografies, el govern ha de tenir la capacitat de donar respostes puntuals a casos específics, i defugir del model centralista que les Regions Sanitàries representen en alguns territoris. El que s’ha critica a Madrid, s’ha de poder criticar a Catalunya.

Cal trencar amb el barcelonisme òptic, i reconèixer la diversitat funcional del país, descentralitzar vol dir això, defugir dels regionalismes establerts a priori des d’una sala de mapes.