La crisi post Covid19 i el Municipalisme

Les teories de Karl Marx a El Capital (1867) defineixen les crisis cícliques en l'economia com un mecanisme regulador del mateix sistema capitalista.

El sistema econòmic necessita successives etapes de creixement o desenvolupament econòmic que un cop arriben a cert punt i en certes circumstàncies socioeconòmiques no produeixen suficients rendiments i beneficis i requereixen d´una regulació que anomenem crisi econòmica.

Quan el creixement productiu es fa insostenible i la lluita de classes va minvant l'enriquiment de les elits capitalistes, les crisis econòmiques i l'autoritarisme apareixen cíclicament al llarg de l'història.

La crisi financera del 2008 va ser la definitiva demostració de la fallida del sistema. Les mesures restrictives de la despesa publica, a fi de rescatar el deute del sistema bancari, més la Quarta Revolució Industrial tecnològica, han representat la destrucció de milions de llocs de treball. Les classes mitjanes i populars han anat perdent poder adquisitiu reduint-se al mateix temps que la globalització i el neoliberalisme, han concentrat el capital en grans corporacions que ostenten el domini financer al planeta. Hi ha- rics però són +rics..

En aquest context una pandèmia biològica com moltes de les moltíssimes que al llarg de l´història ha patit la humanitat ens ha agafat amb ell pitjor moment. No havíem sortit encara de la crisi financera del 2010 quan hem aturat la roda productiva econòmica de sobte, d'un dia per l'altre, El Coronavirus ha accelerat la gravíssima situació econòmica en un camí de fallida sense sortida. Però el que demostra aquesta crisi, és que els Estats van perdent més i més sobirania a cada vogada. És la globalizatcio. L'entrada a l'Euro ha estat una de les majors enganyifes del nou Segle, Per començar dins Estat Espanyol ja va representar un augment substanciós dels preus al consum,El canvi pesseta euro va ser un atracament però el pitjor és que La Casa de la Moneda y Timbre ha quedat per produir telesèries d'èxit,

Amb unes poques tones de paper i mil quilos de tinta es podria engegar un pla de xoc d'emergència que de moment compensaria la pèrdua de PIB i per tant del consum. De fet és el que estan demanant molts però, com que han sacrificat sobirania monetària per al subvencionisme, ara no tenen la capacitat de posar en marxa les rotatives de la Casa de Papel i produir moneda com sempre s'havia pogut fer durant els segles anteriors i com avui encara pot fer el British Bank. amb la seva Lliura Esterlina. L'estat espanyol, el Reino de España és estructuralment una societat econòmicament extractiva i colonial.

Ara ja hem arribat a la paraula màgica. SOBIRANIA.

Els Imperis i les Grans Monarquies, estats grans i potents del segle XIX van perdent a poc a poc sobiranies, bé entregant-les a organitzacions Supraestatals bé reduint-se i desmembrant-se en nacions cada cop més petites. Els Estats grans i forts són estructures mastodòntiques que no tenen capacitat de maniobra, no tenen connexió amb la ciutadania, són potencialment més corruptibles.i estan condemnats a desaparèixer. Els països més rics i eficients avui en dia .

Tradicionalment hem delimitat les sobiranies als ESTATS. Uní o plurinacionals, més o menys federals, poc o molt centralitzats, estats al cap i a la fi, que mai tindran el coneixement de la proximitat i la connexió amb la ciutadania del territori.

Aquesta crisi sanitària que estem passant demostra que les característiques de cada territori, de cada municipi, de cada barri, de cada casa i al final de cada individu son ben diferents, no és igual l'afectació de la pandèmia. El dret a decidir no és un concepte purament geopolític. El dret a decidir és que els habitants de La Pobla decideixin per si mateixos quines mesures polítiques, econòmiques i socials són més convenients per millorar la vida del seu veïnat. És, que els habitants de la Pobla i els de Madrid decideixin de manera participativa les polítiques que afecten el seu entorn.

Podem parlar doncs de SOBIRANIA MUNICIPAL:

La sobirania municipal és una suma de conceptes i un exercici bàsic d'autogestió territorial i empoderament popular.

Sobirania per poder desenvolupar polítiques econòmiques i socials.

Sobirania per impulsar una Economia de proximitat

Sobirania per potenciar la diversificació sectors productius

Sobirania per generar Polítiques de Justícia Social

Sobirania Fiscal i descentralització administrativa.

Autogestió de la seguretat ciutadana

Asambleisme,iniciatives de participació ciutadana, cens electrònic, Consultes i Referèndums.

Tots aquests conceptes de sobirania i participació ciutadana son absolutament necessàries pel bon desenvolupament de les societats i el Municipalisme del dia a dia és la pedra angular en la construcció de la societat venidora.

Carles Martin i Garcia regidor i Portaveu d'ERC Calafell