Retalla Escrivá

La senyora Eva Granados, al seu article de El País de 30 de maig de 2020, posava com a exemple de la capacitat d’arribar a aliances i a acords el fet que José Luís Escrivá fos Ministre d’Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. A continuació ens parla del senyor Escrivá i ens diu que el seu pas per l’Airef, posat pel PP, va ser tan brillant i amb un rigor professional tan alt que Pedro Sánchez ha vist que era la persona adequada per nomenar-lo ministre del seu gobierno. Permeti, senyora Granados, que en dubti...

No és capacitat d’arribar a aliances i a acords, és, senzillament, que comparteixen una mateixa filosofia econòmica i social que afavoreix a qui no necessita ajuda i pressiona i retalla a qui realment té necessitat d’ajuda per poder satisfer necessitats bàsiques.

No voldríem entrar a considerar les afirmacions de la diputada del PSC Eva Granados, malgrat discrepar-hi, però sí que ens agradaria puntualitzar qui és Escrivá i, posteriorment, explicar la retallada encoberta que ens prepara aquest Ministro. La seva carrera professional com a tecnòcrata ha estat lligada al sector de l’estalvi privat i ara és l’encarregat de dissenyar el futur sistema de la Seguretat Social. Fins ara ja s’ha reunit amb les dues grans associacions representatives de sector privat: Inverco i Ocopen, amb la intenció de fer arribar la veu de l’estalvi privat al debat polític sobre la configuració del Sistema Públic de Pensions. Deu ser per això que ha incorporat com a assessor del seu Ministerio a Manuel Álvarez Rodríguez, fins ara secretari general d’Ocopen, especialitzat en plans de pensions privat i previsió social complementària. Això la senyora Granados ho amaga: un oblit...
Espanya rebrà 140.000 milions d'euros de fons de recuperació europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària del coronavirus.

Però aquestes ajudes europees comporten un preu a pagar per rebre-les. Per convèncer la Comissió Europea de la solvència de l'economia espanyola, el gobierno presentarà un pla d'ajust de la despesa que inclou reformes en les pensions i el mercat laboral: apujar l'edat de jubilació i flexibilitzar el mercat de treball, tal com proposava, l’any 2019, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Qui n’era el director? Exacte, Escrivá!

El gobierno veu d'una banda que necessita portar propostes dràstiques a Brussel·les per desbloquejar les ajudes. I d'altra banda són conscients que aquestes decisions poden comprometre la legislatura de govern de coalició amb Unides Podem. Una coalició força especial, però deixem-ho...

Sobretot, són conscients que els fons europeus ajudaran a esmorteir els efectes de la crisi i això aconseguiria evitar noves eleccions. Han d'enviar un missatge de confiança que es podria aconseguir amb un pla fonamentat en les prospeccions d'Airef, dirigida per l’ara ministre de Seguretat Social, i amb el vist i plau de la vicepresidenta d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, la ministra més neoliberal i més ben vista a Brusel·les.

La proposta cuinada per Escrivé busca un doble objectiu. Actualment el sistema públic de pensions té un dèficit anual de 18.000 milions d'euros, i aquest és el primer i principal àmbit en que vol aplicar correctius radicals per convèncer Brussel·les. El govern planeja incloure en el document mesures que inclouen, entre d'altres, retardar l'edat de jubilació.

El pla de l'Airef preveia endurir els marges per a les jubilacions anticipades, que es reduirien al màxim i augmentaria l'edat real de la jubilació, passant dels 62 anys actuals als 64 i 65 en els pròxims anys. A més, a partir de 2022 s'augmentarà a més de 25 anys el temps de cotització per calcular la pensió. Això  pot comportar pensions més baixes per a la majoria dels treballadors, perquè es tindrà en compte la contribució durant la vida professional, no únicament els darrers anys.

Algú recorda la promesa de derogació íntegra la reforma laboral de Rajoy que van fer PSOE, Unides Podem i EH Bildu? Millor oblidar-se’n... El segon objectiu del pla d'austeritat per convèncer Europa passa per la flexibilització del mercat laboral més encara del que ho havia fet el PP a canvi de donar ajudes més efectives per a la formació professional. D’això se’n diu derogar-lo?

Es tornarà a parlar de la motxilla Austríaca, un sistema d’indemnització al treballador que abarateix la despesa que ha de fer l’empresa quan acomiada un treballador. Per un altre costat es vol ajustar les partides destinades a subvencions, si es consideren ineficaces.

El pla d'ajust podria superar els 10.000 M d'euros, que es restarien dels 30.000 de despesa excessiva de l'economia espanyola. Amb aquestes mesures, totes estructurals, es proposen aconseguir un augment de l’ocupació i una minva de la despesa pública (menys atur i més personal a la S S). També compten obtenir uns 5.000M  amb els nous impostos. Aquests nous impostos NO inclourien sota cap concepte un impost a les grans fortunes que Unides Podem proposava i que el PSOE no accepta. Govern de coalició?

La negociació entre les exigències de Brussel·les i l'oferta del govern espanyol començarà al mes d'octubre i, si s'arriba a un acord, els ajuts arribaran al gener. Per tant, el futur de Pedro Sánchez es decidirà en el mes d'octubre, ja que l'arribada dels fons europeus permetrien al govern esquivar el pitjor escull de la seva legislatura: unes eleccions.                                                                    

Queda poc temps, i menys si tenim present que juliol i agost són mesos poc hàbils per a les mobilitzacions, però hem de tenir clar que l’objectiu de voler reduir les despeses de l’estat no pot tornar a recaure sobre els joves (pitjors pensions futures) (pitjors pensions futures) i els treballadors, ni sobre les persones que han fet que el PIB espanyol hagi augmentat contínuament i que ara estan jubilades: ni congelacions ni increments del 0,25%. Hi ha despeses que es poden eliminar, pensions vitalícies, per exemple, o el Senat, o les despeses il·legítimes que penalitzen la Seguretat Social, però l’autèntic problema són els ingressos, els diners que la corrupció evita que formin part de la recaptació de l’estat.

- I si busquen a les grans empreses que quasi no paguen impostos?

- I si persegueixen la fuga de capitals que practiquen grans empreses de l’IBEX evadint els diners a paradisos fiscals on hi tenen quasi mil seus?

- I si es redueix la despesa militar en armament?

- I si es treballa per eliminar els 90.000 milions que es perden cada anys per corrupció? 20.000 corresponen a despeses públiques...

Pel gobierno és més fàcil i més segur retallar pensions, i empitjorant les condicions del mercat laboral, i així no es fa enfadar a ningú dels que manen.

Iai@flautes Garraf / Marea Pensionista del Garraf