Tant de bo Vilanova promogués l’ocupació il·legal

Aquestes línies amb aquest polèmic títol volen respondre a l’article titulat “Vilanova promou l’ocupació il·legal”, publicat en aquest mateix diari.

L’article tracta una de les problemàtiques més preocupants dels nostres dies: l’accés a l’habitatge. Malauradament ho fa d’una forma totalment confusa i acaba, després de molta demagògia, disparant la culpa contra el primer que passa.
D’entrada, no queda gens clar què molesta exactament a les autores de l’article sobre els fets exposats, ni en quin grau. Què la gent sigui desnonada de les seves cases? Què hi hagi gent que accedeixi a l’habitatge i subministraments sense pagar? Què no sàpiguen comportar-se com a veïns?

Evidentment que qualsevol persona que viu en comunitat ha de respectar als altres veïns i veïnes, cuidar aspectes com la neteja o el soroll, per viure en harmonia. Però l’harmonia veïnal no la trenca de cap manera que algú habiti sense pagar el pis d’un banc que encara deu 19.122 milions d’euros del rescat públic bancari, o que punxin la llum d’una empresa amb més de 600 milions d’euros anuals de benefici. No estan robant a les veïnes, en tot cas als que fa anys que ens roben a nosaltres.

De fet, si ens fixem només en les relacions econòmiques, les persones que ocupen les propietats de “grans tenidors” estan en conflicte directe amb els mateixos que provoquen que centenars i milers de “Marcels” hagin d’abandonar les seves llars. No estan en conflicte amb les veïnes, de fet necessiten el seu suport i solidaritat, no que se les denunciï. Perquè aquestes desconegudes probablement són les “conegudes” o el “Marcel” d’un altre bloc d’on han marxat.

Així que deixant de banda aquestes relacions econòmiques, només queda veure quin és el tracte personal, humà. I en aquest sentit de tracte humà poc, l’article només demostra una por i un rebuig irracional cap a unes persones a les quals no se’ls hi dóna cap oportunitat de ser bones veïnes, ni se’ls hi ha donat cap mena de suport. Parlar de temor i impotència pel fet de sentir soroll de mobles o un ascensor no té cap mena de sentit si no hi ha hagut cap mostra d’hostilitat cap a la gent en si, i aquí l’hostilitat sembla que més aviat es dóna en la direcció contrària amb denúncies i talls de subministrament.

I l’Ajuntament, quin paper pot i ha de jugar en tot això? Doncs aquí hem de diferenciar entre la regidoria d’habitatge i la d’acció social.

La regidoria d’habitatge, en mans d’ERC, s’encarrega de la política activa en matèria d’habitatge i hauria d’explorar les diverses formes d’expropiació d’habitatges buits a la banca (presentats en un informe del Col·lectiu Ronda) o dur a terme la reivindicació del Sindicat de Llogateres pel 30% d’habitatge protegit. Per altra banda, la regidoria d’acció social, en mans de la CUP, s’encarrega d’intentar solucionar les pitjors situacions dels més vulnerables quan tota la resta falla, però aquest servei assistencialista no soluciona l’origen del problema.

Per tant, i amb tot, cal tenir-ho ben clar per deixar d’acusar-nos i enemistar-nos entre nosaltres: els únics culpables dels problemes que es deriven en matèria d’habitatge són els bancs, les grans immobiliàries i grans tenidors, i també un govern Estatal incapaç de sotmetre l’habitatge al control i propietat pública per tal d’evitar que un bé bàsic per viure depengui de les lleis del mercat.

Davant d’això, a Vilanova i la Geltrú tot el que podem fer és pressionar a l’Ajuntament perquè des de la regidoria d’habitatge dugui a terme polítiques actives d’habitatge. I si això falla, que des de la regidoria d’acció social s’ajudi tant com es pugui a tothom. I si això també falla, que l’ocupació sigui una opció acceptada socialment i que entre tots i totes ens comuniquem, ens intentem comprendre i ens donem suport mutu.

És a dir que tant de bo l’habitatge fos un servei públic garantit i no a mercer del lliure mercat, immobiliàries i bancs.

I si no, tant de bo hi hagués més del 30% de l’habitatge en lloguer social per pressionar els preus a la baixa.

I si no, que com a mínim es prohibissin tots els desnonaments.

I si no, és clar que sí, tant de bo Vilanova promogués l’ocupació il·legal.

Però mai, mai, ningú al carrer.