Fragilitat

Un malson m’ha fet despertar amb angoixa aquesta nit . Somiava amb una platja plena de gent, colors vius, alegria i divertiment. Al somni tot concordava amb tot excepte jo i la necessitat irreductible de fer entendre a tota aquella gent tan animada que havien d’anar amb compte, que hi havia uns ocellets molt petits que estaven nidificant, que hi havien unes postes que uns voluntaris i voluntàries estàvem protegint i que quasi ni es veien, que qualsevol “pilotaso”, trepitjada dintre de les àrees protegides podia significar una valuosa pèrdua, que...

El cas és que aquesta és la situació real que estem vivint ara a les platges del nostre municipi què entre d’altres protagonistes té al corriol camanegre com a visitant habitual i periòdic en temps de nidificació entre l’abril i l’agost.

El corriol camanegre, chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus) fa 16 cm de longitud i té les seves postes a la sorra, concretament a la zona dunar renaturalitzada i allunyada de l’aigua del mar. Aquest any, a més, degut al confinament ho ha pogut fer més abastament, però vet aquí que ara la fortuna es converteix en disgust perquè aquest petit no està ben protegit i la seva vida i la dels seus pollets es veu amenaçada. Afegir que aquesta petita au va ser “Au de l’any 2019” per guanyar la votació popular organitzada per SEO /BirdLife, i que és precisament el seu lligam amb les platges i les formes d’oci i manteniment d’aquests espais el que constitueix una de les majors amenaces per aquesta espècie.

Des de l’alerta de la seva presència i la nidificació conseqüent un grup de voluntàries i voluntaris han estat vetllant per la vida d’aquesta au, impedint l’accés de gossos a les platges i aturant actuacions imprudents d’algunes persones també. Era important actuar i així es va fer, i estem contentes. 

La resposta ciutadana ha estat, per cert, molt positiva i el grau d’empatia amb el corriol molt destacable, val a dir que en un alt percentatge tothom entenem que cal preservar la vida i en ser sensibles hi col·laborem.

De fet ara el corriol camanegre ja és famós i estimat al nostre municipi. Són moltes les persones que baixen expressament a la platja o al torrent per veure’l des de fora dels tancats i observar la gran quantitat d’altres espècies que s’hi troben en aquesta àrea de Vilanova i la Geltrú. 

I tot d’una, un nou escenari se’ns dibuixa: temporada d’estiu amb ocupació de les platges com a principal recurs turístic i una alta i flagrant desprotecció d’aquesta au, de les seves postes i del seu hàbitat, que ja no poden ser protegits per uns quants voluntaris i voluntàries perquè a totes llums som insuficients i perquè les mesures físiques de protecció i de senyalització són molt escasses. I és d’aquí d’ on prové l’angoixa del malson que em ve a confirmar la urgència de repensar l’espai natural de les nostres platges, reorganitzant zones, delimitant espais d’ús, restringint accessos, posant senyalització adient i invertint en recursos humans capacitats que possibilitin la preservació i el foment d’aquesta biodiversitat de manera estable.

Ens cal entendre que a més dels usos turístics, d’esbarjo i lleure als quals en tenim dret s’imposen nous usos d’alt valor ambiental i biològic en una superfície que va més enllà d’una sorra d’aparença inerme on gaudir d’un dia de sol radiant. 

Per tot això i per evitar el malson de la vergonya col·lectiva de la inacció i la indolència demanem un pla d’actuació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.