Pla de Xoc de Vilanova i la Geltrú: treball comú, concreció i canvis per avançar

Hem conegut a través de la premsa i de la web municipal, l’anunci per part de l’alcaldessa, Olga Arnau , i de la segona tinenta d’alcaldia, Marta Jofra,  del Pla de Xoc Social i Econòmic COVID-19 de Vilanova i la Geltrú, que com s’explica “s’ha confegit amb les aportacions de tots els grups municipals del Consistori” i al que destinaran 3 milions d’euros per abordar les 127 mesures que preveu.

Valorem positivament que finalment tots els grups municipals del consistori hagin pogut elaborar aquest llistat de mesures, moltes urgents i necessàries, que han de servir per minimitzar l’impacte social i econòmic de la covid19.

Hi ha però, al nostre entendre, alguns aspectes de forma i de fons que poden ser millorables i que demanem que puguin ser considerats.

En primer lloc, a la introducció de presentació del Pla es diu: “perquè els moments que vivim requereixen recollir totes les propostes, sensibilitats i punts de vista, per donar una resposta integral i el més àmplia possible als dies que vindran”.  La veritat que no voldríem que aquesta frase quedés en una mera declaració d’intencions per correcció política del govern. I als fets ens remetem. Al Ple de maig va decaure per una majoria dels grups municipals la moció que  demanava activar un Acord de Ciutat, com a instrument obert a la participació dels agents polítics, socials i econòmics i de la ciutadania per acordar i treballar en un Pla de Recuperació.  Els principals sindicats de la ciutat CCOO i UGT instaven a l’alcaldessa de la mateixa manera, a crear els espais de diàleg i de concertació necessaris d’activació de mesures i accions, oferint-se a participar i alertaven del camí que emprenia el govern: “consideren una falta de respecte assabentar-se dels acords de l’equip de govern per la premsa.... un camí radicalment equivocat destinar un paquet econòmic, ajuts a empreses, bonificacions i subvencions sense un marc estable de concertació on estiguin representats els agents socials i econòmics representatius de la ciutat i la comarca".

El Pla que es presenta preveu, i de ben segur activarà, mesures que ajudaran en aquest camí  de recuperació, no em dubtem, però neix coix, s’ha fet  únicament des de la mesa política, obviant la participació i suma del conjunt d’agents i de xarxa social de la ciutat. 
Durant els moments més crítics de la crisi sanitària hem pogut veure, emocionar-nos i sentir-nos acompanyats pel que ha estat la resposta ciutadana, que ha fet emergir la mobilització de la solidaritat, de l’acció compromesa i de la implicació de la xarxa de col·lectius, d’entitats, i d’organitzacions de tot tipus sumant esforços en un front comú de suport i ajuda mútua.  Aquest fet, ha estat una de les cares positives que ens ha deixat la pandèmia: la capacitat de resposta humanitària i comunitària de la nostra societat. No hi podem passar pàgina com si res, és vital reforçar-la com mai i donar-li continuïtat, com una oportunitat per encarar la recuperació.

Per això insistim en que s’ha de treballar comunament , amb la participació i la  complicitat de tothom ( sindicats, associacions empresarials, entitats, col·lectius, professionals i expertesa del món educatiu, de la salut, de la lluita ambiental ...) i  demanem que des del consistori s’impulsi  l’espai de treball, una Mesa Oberta per a la Reconstrucció,  amb l’objectiu de posar les bases de resposta des de la suma, la corresponsabilitat i la codecisió.

En segon lloc, tot i que la presentació del Pla de Xoc és una primera passa, caldria i és necessari conèixer, amb la major brevetat possible: quines són les previsions pressupostàries destinades i la programació temporal de cada mesura.  Les voluntats polítiques, a part de relat, requereixen concretar l’actuació -pressupost i terminis- sinó poden caure en sac foradat o en certa retòrica.  En aquest sentit, un Pla de Xoc de ciutat ha de contemplar, a part de les  mesures específicament municipals, el conjunt d’iniciatives que des de la societat civil s’estan duent a terme, així com totes aquelles que poden ser coproduïdes conjuntament.  D’aquí també la necessitat d’un espai de treball comú.
En tercer lloc, necessitem anar més enllà d’un pla de xoc de mesures a curt i mig termini. La crisi sanitària de la Covid19 ha destapat obertament  diferents fronts com a assignatures pendents que requereixen d’una resposta local: com abordem els canvis profunds necessaris per a millorar el funcionament de la resposta pública  a la cura i a la protecció de les persones i de la comunitat?  Per això, és imprescindible activar espais oberts de reflexió, diàleg i proposta i dotar-nos d’una agenda que prioritzi: quin model d’acompanyament a la gent gran i a la dependència i d’atenció residencial volem a la ciutat, com ens dotem d’una acció social comunitària inclusiva als barris i a la ciutat com escut social integral,  com concretem un  Sistema Local de Salut de resposta integral i corregim els dèficits històrics en serveis  i en inversions sanitàries, com fem possible l’increment del parc social d’habitatge i introduïm noves fórmules de tinença i de compartició de l’habitatge, com podem respondre i transformar l’activitat productiva i econòmica local davant l’emergència climàtica i ambiental, com acompanyem comunitàriament la cultura, la formació i l’educació dels nostres infants i joves en un procés de canvi, com generem noves oportunitats per a l’ocupació.

Des de Vilanova en Comú, volem fer una crida al govern i als grups municipals de l’oposició per a que recullin aquestes consideracions, obrint ja, a la participació, el procés de treball de “donar una resposta integral i el més àmplia possible als dies que vindran” per a concretar la posada en marxa de mesures de xoc i posar-nos plegades a transformar allò  obsolet o que no ha funcionat.
Hem viscut moments duríssims del que hem tret un aprenentatge vital: amb suma, amb comunitat, vencem obstacles.