Són tan tossuts...

Ja fa anys, més de vint, que van apareixent als mitjans d’informació (o de desinformació), missatges amb els quals ens volen convèncer que les pensions públiques caminaven, i caminen, cap al desastre final, que no tenien futur. El futur, deien i diuen ara, és encaminar-se vers les pensions privades: aquest és el port on volen portar-nos. Per salvar les nostres pensions? No, per millorar les seves i enriquir les financeres i els bancs!

El maltractament que va suposar per al futur de les pensions les reformes de 2011 i 2013, fetes pel PSOE i PP, van afavorir la conscienciació dels pensionistes, adonar-se que si no es movien les seves pensions i les dels seus fills estarien el perill. El moviment pensionista, Marea Pensionista - COESPE, va prendre consistència i presència reiterada als carrers. Aleshores Rajoy va haver d’abandonar el seu crònic augment del 0,25% i acceptar l’actualització de les pensions segons l’IPC. I Pedro Sánchez va haver d’acceptar el compromís i dur-lo a la pràctica.

El moviment pensionista tenia un impuls difícil de contrarestar, i els poders fàctics, els que manen, van impulsar l’aparició de nous grups pensionistes amb la finalitat de dividir el moviment i desmembrar-lo.

Fins a nou grups van anar apareixent amb la intenció de desvirtuar les reivindicacions del moviment. Els sindicats majoritaris van intentar treure rendiment del moviment pensionista, però no fa funcionar com esperaven.

A ningú no li interessava l’aparició d’un moviment, independent de sindicats i partits, que tingués un recorregut transversal, que formulés reivindicacions i propostes de cara al present i pensant el futur.

La propaganda sobre el desastre inevitable de les pensions públiques va augmentant, la pressió d’alguns sindicats i partits per “domar” el moviment pensionista, també. D’aquí venen les consignes d’ocupar llocs de gestió del moviment per part de persones de l’organigrama d’aquests partits o sindicats. Són tan tossuts aquests jubilats...

El conflicte no és que hi hagi gent del moviment que pertanyi a un partit o sindicat, això sempre ha passat. El problema és quan aquests formulen consignes que es contradiuen amb reivindicacions del moviment pensionista, i per tant resulta poc creïble que es pugui defensar, des d’un lloc de gestió, una cosa i, des d’un altre, la contrària. Un exemple d’això seria la posició davant els plans privats d’empresa que contempla i afavoreix el Pacte de Toledo.

Magdalena Valerio, presidenta de la Comissió del Pacte de Toledo, creu que molt aviat arribaran a un acord. Un acord que no ha estat possible assolir davant el moviment pensionista: molt bones paraules però plenes d’inconcrecions.

Un element bàsic per al moviment pensionista seria la derogació de les Reformes Laborals de 2011 i 2013 i la Llei de Pensions. Això el Pacte de Toledo ni ho contempla malgrat que el programa electoral del PSOE ho prometia.                                                                                        

Un dels punts més conflictius és la voluntat d’incentivar els plans de pensions privats, plans d’empresa o altres fórmules intermèdies  plantejades ben camuflades però que no són res més que comptes d’estalvi a llarg termini.  Aquests plans es converteixen en estris per fer penetrar les pensions privades en el teixit de les públiques. Per què els sindicats accepten i abonen la seva existència?

Els grans sindicats participen en la privatització de les pensions. S’estan firmant convenis on una part dels augments de sou van a parar a un fons de pensió privat. I això és greu.

Per altra part, els sindicats han format una empresa amb els bancs per gestionar aquestes pensions privades. Diuen que amb la presència dels sindicats els fons es gestionen millor, però el que és indiscutible és que en treuen milions de beneficis. Segons El Confidencial, l’any 2013 les pensions privades gestionades pel BBVA i Telefónica han reportat pels sindicats UGT i CCOO uns quatre milions d’euros a repartir entre ells.

El moviment pensionista vol preservar la seva independència respecte a partits i sindicats per poder formular les seves reivindicacions sense altra condicionant que les necessitats dels pensionistes i dels futurs pensionistes. Ells, els del futur, seran els grans perjudicats si el Pacte de Toledo acaba per imposar les seves conclusions i les converteix en acords. Per això hi ha tant d’interès en desactivar la Marea Pensionista i la COESPE, la coordinadora estatal. Potser per aconseguir-ho muntaran un campionat de petanca...