Tot pels pensionistes però sense els pensionistes

El futur, i en part el present, de les pensions s’està cuinant a l’esquena dels mateixos pensionistes o futurs pensionistes. Tot pels pensionistes però sense els pensionistes recorda massa la premissa del despotisme il·lustrat. Per un costat el Gobierno prepara els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Per un altre la Comissió del Pacto de Toledo, dins del seu secretisme habitual, treballa per a definir les recomanacions que haurien de condicionar el present i el futur de les pensions. Mentrestant van apareixent declaracions, opinions pe persones vinculades al Pacte, al Gobierno, la banca, als fons de pensions... No són altra cosa que globus sonda que cerquen mesurar la repercussió que tenen aquestes opinions en la opinió pública.  I les reaccions són mínimes, esmorteïdes pel covid. Però aquestes recomanacions, les que siguin, seran molt importants: les prestacions representen el 40% de les despeses dels comptes públics que prepara Hisenda.

La proposta de reforma del sistema de pensions que prepara el Pacte de Toledo afectarà directament les persones que els queden cinc anys per a jubilar-se: l’objectiu és arribar al 2025 sense dèficit a la Seguretat Social. Això significa noves reformes que hauran d’anar més enllà de fixar la jubilació als 67 anys (ara ja està fixat), canvis que s’hauran d’assumir a curt i mitjà terme. Per fer aquestes propostes diferents especialistes en economia han comparegut davant la Comissió del P de T, el darrer José Luís Escrivá, Ministre d’Inclusió i Seguretat Social, i persona íntimament relligada als plans de pensions privats. Quins economistes socials hi han comparegut? Els sindicats majoritaris aporten la seva opinió, però qui ha representat el punt de vista dels pensionistes? Algú ha plantejat la necessitat de fer una reforma fiscal que obri la porta a millorar els ingressos fent que persones que no paguen, o paguen molt per sota del que els pertoca, paguin d’una vegada? Ens referim a fer-ho seriosament, no fer un senzill maquillatge. Segurament és més fàcil i menys arriscat seguir collant els pensionistes: són més febles i no manen com ho fan els poders fàctics...

Quan hi haurà una proposta en ferm? No és fàcil saber-ho perquè el treball de la Comissió del P de T resta dins d’una nebulosa secreta.

Tot i així haurà de ser abans d’acabar l’any 2020 perquè el Mercat Comú (sí, la Unió Europea s’ha convertit en això) espera la decisió, i els préstecs Covid en depenen. Actualment la Seguretat Social  destina mensualment uns 10.000 M d’euros a pagar el conjunt de les pensions, i deu ja 55.000 M a l’Estat. Un incís: i si en lloc de prestar diners a la SS, l’Estat hagués fet transferències a la SS? Es podrien estalviar els interessos, perquè l’Estat és Estat i la SS és Estat. Quin sentit té el préstec si no és agreujar el dèficit de la SS? Es vol deixar la SS en mans de la iniciativa privada?

Legalment el sistema de pensions ha de fer front a les pensions però no altres despeses com són orfenesa, el SOVI (règim residual), sous de funcionaris, llogues de locals, cursos de capacitació laboral... Són despeses impròpies. S’haurien de comptabilitzar a una altra partida.

Si el món del treball únicament atengués les pensions dels actuals jubilats, seguint el criteri de solidaritat intergeneracional, hi hauria superàvit.

Dit en altres paraules, el que cotitzen els treballadors, tot i els quatre milions de parats actuals, permetria pagar les pensions i sobrarien diners. Però..., qui pagaria aquestes despeses impròpies? Qui les ha de pagar? Els PGE? Això significaria un augment d’impostos? Això demanaria un augment de recaptació per via impostos, però no vol dir pagar més, significa que pagui tothom i de forma justa, sense situacions de privilegi. I per fer-ho és indispensable una reforma fiscal de caire social.

Sovint sentim a dir que les pensions són massa altes, i certament n’hi ha que sí que ho són, però el 36% de les contributives queden per sota dels 700 euros al mes, i les no contributives sovint no arriben als 500 euros. Un diputat, pels dies que s’ha de quedar a menjar a Madrid, cobra cap els 900 euros extres. És imprescindible que les pensions mínimes s’apropin a paràmetres de dignitat, per sobre dels 900 euros.

Però si bé és important el que es pugui aprovar, més important és que realment s’acabi fent. Cal tenir present que únicament un 1% dels que han demanat l’Ingrés Mínim Vital el tenen concedit. Tant que el Gobierno va publicitar aquest IMV i que poc que s’ha explicat com l’han aplicat...

Ara com ara tot són rumors i filtracions de “fuentes cercanas al Pacto de Toledo”, perquè les deliberacions són secretes però les filtracions tenen sempre del mateix aspectes: sondejar la reacció de la gent abans d’anunciar una mesura.

Ara que ens tenen a casa, o al carrer però amb mascareta i distanciament social, deu ser bon moment per colar-nos el gol per sota les cames. Mascareta? Sí; distanciament? Sí. Però amb mascareta i distanciament hem de ser presents als mitjans, a les xarxes, al carrer, i defensar els drets presents i futurs dels treballadors i jubilats. I quan diem futurs ens referim també als joves, un col·lectiu que la dreta vol enfrontar als jubilats com si la pugna fos entre joves i vells i no entre persones que aporten al sistema de la SS i persones que se’n beneficien, que evadeixen del sistema.

Iai@flautes Garraf Unió Pensionista del Garraf