Una oportunitat perduda. Una fiscalitat “congelada”

En el context que estem vivint, des de Vilanova en Comú entenem que és una prioritat orientar la hisenda municipal a l’objectiu de reduir i superar l’efecte de la pandèmica provocada per la COVID-19 - que hem patit aquest any  i que malauradament seguirem patint- aplicant polítiques de reforç social i econòmic en consonància amb  mesures per a la recuperació verda, solidària i inclusiva. 

La fiscalitat i el  pressupost municipal són un instrument bàsic per a fer polítiques realment redistributives. En els ingressos, garantit una veritable tarifació social de contribució segons el nivell de renda de la nostra unitat familiar.  En les despeses, garantint la prestació dels serveis municipals bàsics a uns nivells adequats i atenent les circumstàncies actuals, incorporant totes aquelles mesures de resposta, d’acompanyament i de protecció a les persones i col·lectius afectats i més vulnerables, garantint les polítiques contra l’emergència climàtic i de combat de les desigualats de gènere. 

Així doncs, la gestió de la hisenda municipal ha d’estar al servei de protegir els béns comuns i les cures (salut, habitatge, educació, cultura, alimentació saludable,...), la igualtat, el medi ambient, l’ocupació estable, la protecció del comerç de proximitat, les petites i mitjanes empreses i els autònoms i autònomes.

Dilluns s’aprovava la proposta del govern municipal d’ordenances fiscals de 2021, el que ha de ser el gran gruix de les partides dels ingressos del pròxim pressupost per la ciutat.  Una proposta que congela enguany la contribució tributària.  Cal  tenir present però en l’exercici 2019, el govern va  incrementar-la significativament amb l’apujada de la taxa de recollida de residus en més d’un 20%, fent guardiola de la recaptació per a  inversió prevista – 7 milions d’euros- de la implantació del sistema de recollida, porta a porta,  previst pel 2021. 

No se’ns escapa que la repercussió de la taxa de recollida de residus sempre té certa polèmica i controvèrsia.  Bàsicament perquè hauria de complir un doble objectiu: el de respondre a cobrir el cost del servei que es dona i el de garantir que la contribució es faci de manera ajustada al criteri de ‘qui més contamina i genera residus, més ha de pagar” i a hores d’ara, continuem sense disposar d’una base i un sistema de càlcul que afini i garanteixi aquesta doble finalitat.  Un deure encara avui pendent i clau, fixar la taxa segons la quantitat de residus que es generin per habitatge o establiment.

Valorem  positivament que a les ordenances s’hagin introduït diverses bonificacions a l’IBI per a incentivar la funció social de l’habitatge, així com la penalització dels habitatges desocupats però segueixen estan mancades de l’explícit suport i ajuda a l’activitat econòmica de la ciutat tal i com reclama els sectors afectats. Concretament no s’han recollit exempcions i/o bonificacions a la taxa per ocupació a les terrasses de bars  i de restaurants, ni als mercats ambulants, ni a la creació i/o millora de la implantació i obertura de nova activitat econòmica que necessiti la ciutat, ni avançar en una millor tarifació social del conjunt d’ordenances.

Dilluns es va perdre de nou una oportunitat, hi ho hem de lamentar. El govern tripartit d’ERC, de la CUP i de JxCat  ha estat incapaç d’obrir un veritable espai de participació, de diàleg i d’acord amb el conjunt d’agents socials, econòmics i polítics de la ciutat per ampliar funció redistributiva  de les ordenances fiscals i fer-les més justes, verdes i solidàries. 

En breu s’iniciarà el procés de preparació dels pressupostos municipals i s’obre una nova finestra.  Des de Vilanova en Comú, creiem que mai és tard per canviar les coses i tornem a insistir al canvi de tarannà i forma de donar resposta al que avui necessita Vilanova i la Geltrú,  amb més  escolta, més diàleg i amb la necessària construcció d’un Acord de Ciutat.