La comissió de dependència: papers mullats i continuació del no-res (1a part)

El 5 de juliol de 2020 el ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprovava una moció per constituir una comissió especial sobre el model d'atenció a la dependència i a la gent gran. Aquesta moció, presentada pels grups municipals de SOM VNG i el PSC, i que havia estat proposada per Vilanova en Comú, encarregava a la comissió fer "una diagnosi i valoració sobre la gestió política i tècnica dels serveis, abans i durant la crisi sanitària provocada per la Covid-19". La comissió especial, segons es va aprovar amb els vots de tots els grups del consistori, a més dels grups municipals, havia de comptar amb "professionals i entitats de l'àmbit sanitari, sociosanitari i gerontològic, així com representants de les treballadores i dels treballadors de l'àmbit de l'atenció a la dependència i a la gent gran i dels familiars afectats i que reben els serveis, i plataformes en defensa de la salut pública i dels drets de la gent gran". Una vegada conclosa la seva feina, la comissió havia d'elaborar "unes conclusions que incloguin propostes de millora o de reformulació, si escau, i que aquestes siguin publicades".

La comissió s'havia de constituir en el següent ple, després de l'aprovació de la moció. I així va ser, però amb un detall: desapareixien les "plataformes en defensa de la salut pública i dels drets de la gent gran". Ja no hi eren, i només SOM VNG ho va trobar a faltar. Només hi era la Mesa de la Gent Gran, és a dir, un espai sota l'auspici de l'Ajuntament. De les "representants de les treballadores i dels treballadors de l'àmbit de l'atenció a la dependència i a la gent gran", vam passar al comitè d'empresa d'una de les tantes residències, els Josepets, sense tenir en compte que l'objectiu era ampliar el camp de visió, i comptar amb experiències més enllà de la residència municipal, i més enllà del municipi. La comissió ja començava coixa, sense respectar un dels acords que, recordem, havien votat tots els grups municipals.

Més enllà de la negativa i omissió de la participació de moviments socials i sindicats, per part de tots els grups municipals excepte SOM VNG, l'objectiu d'aquest article és fer balanç dels treballs de la Comissió Especial una vegada han acabat i cal valorar les conclusions presentades, i respondre a les següents preguntes: s'han assolit els objectius establerts en la moció? Ha servit d'alguna cosa aquesta comissió?. Com parlarem de moltes qüestions complexes dividirem aquest article en tres parts, i intentarem que sigui una lectura lleugera, sense perdre rigor. En aquesta primera part parlarem dels antecedents i de l'anàlisi que fa el nostre grup sobre l'afectació de la pandèmia en les residències, concretament dels Josepets, perquè és del que més s’ha parlat en la Comissió. Per curar-nos en salut, anunciem que molta de la informació i de les opinions que apareixen han estat comunicades en les reunions de la comissió, i com que no van ser recollides en les conclusions que aniran a ple, les volem comunicar a la ciutadania perquè en tingui coneixement.

Abans d'entrar en l'anàlisi del que va passar a la primavera de 2020 ens hem de remuntar el desembre de 2019. El govern municipal retira la confiança del gerent assignat per l'executiu anterior. El Consell Rector d'AISSA (Organisme Autònom d'Assistència Integral Social i Sanitària) acorda el nomenament provisional d'una nova gerent, fins que es realitzi una convocatòria d'elecció de la gerència definitiva. Més enllà de la valoració que es pugui fer de la gestió de l'anterior gerent, la realitat irrefutable és que una nova direcció sempre requereix d'un temps d'adaptació, sigui en l'àmbit que sigui. El canvi a la gerència es va fer efectiva a principis de gener, és a dir, només un mes abans que es notifiquessin els primers casos al nostre país, i dos abans que es donin els primers casos a la residència dels Josepets. Com tothom sap, la falta d'experiència i una nova direcció sense consolidar són males companyies per afrontar qualsevol crisi, i encara més si es tracta de fer front a una pandèmia molt agressiva.

Per una altra banda, hi ha dos factors clau en la situació: la precarietat estructural del sector, i relacionat, la falta d'experiència en l'ús dels Equips Individual de Protecció (a partir d'ara EPI). Per posar un exemple, les treballadores d'AISSA no estan subjectes al conveni col·lectiu de l'Ajuntament. Tot i que en l'acord de subrogació signat el 28 de novembre de 2018, en què l'organisme autònom de l'Ajuntament assumeix les treballadores de l'extint Consorci de Serveis a les Persones, estableix literalment en el punt 3.1 què "és voluntat d'ambdues parts formalitzar l'adhesió en la seva totalitat al conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Vilanova. No obstant s'establirà un calendari per assolir aquesta adhesió de forma gradual", ara com ara no es coneix dit calendari, ni les intencions del govern municipal al respecte, i no apareix a la proposta de conclusions presentada a la Comissió Especial.

La precarietat laboral del sector, i concretament de les treballadores que depenen directament o indirectament del consistori, no és una opinió de SOM VNG, ni de tots els grups que van coincidir en aquesta diagnosi en el Ple del 5 de juliol, sinó que és una realitat que afecta i molt a la salut laboral, i per tant també de les usuàries de l'atenció a la gent gran i a la dependència. Les malalties causades pel sobreesforç són força comunes en aquest sector. Tot i això, la proposta de conclusions no parla de com solucionar aquesta situació, sinó de combatre un suposat absentisme a través de complements salarials que es donen en funció de si les treballadores han hagut d'agafar la baixa o no per malalties comunes, tal com es va aprovar en el darrer ple del curs passat. Aquest tipus de complements, lluny de millorar el servei l'empitjora, ja que incentiva a anar a treballar encara que siguin evidents les malalties o els símptomes de malalties comunes.

L'agost de 2020 es va elaborar un informe que es va fer arribar a la Comissió Especial, amb el títol "Funcionament de la residència Els Josepets Abans de la Pandèmia de la Covid-19". En aquest informe es fa evident que el personal de la residència no feia servir EPI de forma habitual abans de la pandèmia, i per tant, en el moment d'entrar el nou coronavirus a la residència no estaven preparats per fer-hi front amb unes condicions mínimes de seguretat. "En l'època de normalitat s'utilitzava l'uniforme de treball (casaca, pantaló i calçat), que no és considerat un EPI. Com a EPI s'utilitzaven guants de forma habitual, i es disposava d'un petit romanent de bates impermeables per casos de sarna i MARSA. També es disposava d'un petit estoc de mascaretes quirúrgiques, que no s'utilitzaven gairebé mai", s'explica a l'informe. Aquests equips són fonamentals, no només per garantir la seguretat de les mateixes treballadores i evitar les baixes, que comporta menys atenció per a les persones usuàries, sinó que també són un factor fonamental en la prevenció de l'encreuament de contagis.

A aquests dos elements, cal sumar que les característiques de les persones usuàries de les residències geriàtriques les fan un col·lectiu de risc per a tota mena de malalties, i encara més per a una tan agressiva com la Covid-19. Podem dir, per tant, que els tres elements que hem situat com a antecedents han estat un combustible molt volàtil sobre el que una espurna, per més petita que fos, es podia transformar en un incendi de conseqüències imprevisibles. No es pot afirmar, en cap cas, que el virus va entrar sense trucar a la porta, com va afirmar la regidora de dependència, ni que la ràpida reproducció del virus en les residències fos una conseqüència natural o fruit de la mala sort en un context de pandèmia mundial. Els antecedents i els fets que hem pogut conèixer a partir de la documentació i dels testimonis que s'han donat en la Comissió Especial ens fan veure que a les problemàtiques anteriors, s'hi han sumat el retard en l'actuació primerenca i errors en les mesures de prevenció.

Per avaluar l'actuació primerenca cal fer un repàs de què va passar a l'inici de la pandèmia:

• El 31 de desembre de 2019 la República Popular Xinesa comunica a l'OMS diversos casos d'una pneumònia desconeguda a Wuhan. Una setmana més tard van confirmar que es tractava d'un nou virus denominat SARS-CoV-2.
• El 31 de gener es diagnostica el primer cas de la nova malaltia a Espanya, es tracta d'un pacient alemany que es trobava a La Gomera, Canàries. Havia estat contagiat a Alemanya.
• El 12 de febrer se suspèn el Mobile World Congress, davant la cancel·lació de la participació de moltes empreses en aquest esdeveniment per la perillositat del nou virus.
• El 25 de febrer es diagnostica a Catalunya la primera persona contagiada al país, que havia estat contagiada al nord d'Itàlia.
• El 5 de març de 2020 el Ministerio de Sanidad publica el document "Documento técnico. Recomendaciones a residencias de mayores y centros sociosanitarios para el COVID-19".
• El 6 de març una treballadora d'AISSA agafa la baixa per una simptomatologia similar a la Covid-19. En la mateixa data s'apliquen les primeres mesures de prevenció: mesures d'higiene i restricció parcial de les visites.
• L'11 de març de 2020 l'Organització Mundial de la Salut declara pandèmia internacional la situació d'emergència sanitària provocada pel COVID-19.
• El 12 de març s'anul·len les visites dels familiars a la residència Els Josepets.
• El 14 de març de 2020, mitjançant Reial Decret 463/2020, es declara l'estat d'alarma. En la mateixa data, s'aprova el primer Pla de Contingència de la residència Els Josepets.

El virus portava des de gener trucant a la porta. Els missatges de calma i el menysteniment de la gravetat de la situació que venia van ajudar en gran manera a no actuar amb prou antelació. Aquest ha estat un factor determinant en el combat contra la pandèmia, i així ho han demostrat països com Corea del Sud i Vietnam, o l'estat de Kerala a l'Índia, que deuen el seu èxit a actuar amb força previsió i centrar la seva estratègia en la detecció primerenca dels casos i en aplicar fortes mesures de prevenció abans que el virus ja estigui estès. En el cas concret de les residències de la gent gran els primers plans de contingència van arribar quan tot ja estava dat i beneït.

El primer Pla de Contingència no contemplava alguns dels factors de risc més importants. En primer lloc, perquè centrava les mesures exclusivament en els casos positius detectats, però els tests no van arribar fins a finals d'abril. De la mateixa manera, les mesures de prevenció són molt primàries, i en cap cas, s'ha aprofundit en les mesures de prevenció de riscos laborals ni, s'estableixen pautes concretes per fer servir els EPI. El fet determinant fou la inexistència de mesures de prevenció davant de possibles casos asimptomàtics sense detectar, perquè recordem, els tests no van arribar fins a finals d'abril. Des del principi de la pandèmia es coneixia l'existència de persones contagiades sense símptomes, i era evident que algun paper jugaven en la transmissió. Per conèixer millor quin era aquest paper, diversos investigadors de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona, i d'altres centres, van realitzar un estudi sobre l'impacte dels asimptomàtics en les residències geriàtriques, examinant 5.869 persones (personal i residents) entre el 10 i el 24 d'abril. A partir d'aquest estudi es va publicar un article el 23 de juny a la revista Emerging Infectious Diseases, del CDC (Centre per al Control i Prevenció de Malalties), organisme de gran prestigi internacional depenent del Departament de Salut del govern dels Estats Units. En l'article, que està en obert i que qualsevol pot llegir (fent servir el traductor automàtic de Google si no es domina l'anglès), es conclou que el paper dels asimptomàtics s'ha demostrat clau en la transmissió del virus, pel que es pot considerar un error greu no haver contemplat cap mesura de prevenció al respecte. Per una altra banda, no tenim cap constància que es fes cap mena de rastreig ni aïllament de les persones amb les quals van estar en contacte els primers casos de simptomatologia compatible.

És evident que a mesura que passa el temps tenim més coneixements, però això no extreu cap responsabilitat a la gestió de les primeres setmanes i mesos de la pandèmia, un temps que va ser clau en la ràpida expansió del nou coronavirus. És responsabilitat de les persones que dirigeixen, o en l'àmbit tècnic i polític, un centre d'atenció a la gent gran i a la dependència conèixer tots els factors de risc d'una malaltia, per molt nova que sigui, sobretot si es tracta d'una afectació tan agressiva sobre la salut de persones que per la seva edat o condició són més propenses a contraure-la, patir-la de forma greu i, finalment, morir. El fet que avui tinguem més informació que ahir no eximeix a ningú dels errors, de la falta de previsió o d'antelació. Però a més, un major coneixement sobre com actua el virus i sobre com prevenir els contagis no ha comportat una millora de les mesures o dels plans de contingència, perquè tot i que s'ha millorat molt en el testatge de residents i treballadores, el virus continua entrant “sense trucar la porta”. En els propers articles parlarem d’algunes de les deficiències que s’han detectat, i que consten en la documentació que se’ns va facilitar als grups municipals, i de les queixes sense escoltar de les treballadores de Josepets i del SAD.