El Baix Penedès, cada cop, més dormitori

Les dades són tossudes. Cada estudi que es fa públic, i cada cop que l’IDESCAT treu alguna estadística el Baix Penedès tremola.
La nostra comarca, ja des dels anys 90s del segle passat, ens dibuixa una tendència cap a la residencialització, per un cantó, i cap a la metropolitització per l’altre.

Tot i que des de la comarca, sobretot, desprès de la gran crisi del 2007, s’ha posat l’accent sobre aquestes problemàtiques, cap administració ha fet res per revertir-ho, ans el contrari. Com si el Baix Penedès no existís.

Generalitat de Catalunya, amb governs tripartís i govern independentistes, Diputacions de tots els colors, Àrea Metropolitana de vella i nova política, ningú se’n recorda de nosaltres, ningú pensa en nosaltres. Qui estigui lliure de pecat (ningú) que tiri la primera pedra.

La renda per càpita de la comarca és un 40% inferior a la mitjana catalana, i sobta que una comarca com la nostra, amb una bona localització i amb grans potencialitats presenti unes dades tant baixes.

L’atur és un altre, malauradament, dels trets identitaris del Baix Penedès. Amb un 20% de mitjana a la comarca i als municipis més poblats, i destaca el poble del Montmell amb un 34%, l’Atur al Baix Penedès esdevé una situació difícilment sostenible.

I les inversions de la Generalitat, un altra dada que preocupa i molt. Els darrers anys hem estat la comarca on el Govern de la Generalitat invertia menys de tot Catalunya. Una dada que multiplicava encara més la feblesa estructural del Baix Penedès.

Per acabar-ho d’adobar, el Baix Penedès continua sent la comarca que més creix demogràficament del país. Sobta que una comarca amb aquestes dades estructurals sigui atractiva, però és que ho és.

Ho és, com deien abans, per la seva localització, per la seva accessibilitat, que tot i ser precària, és millor respecte d’altres territoris, i també perquè les polítiques d’habitatge de la regió metropolitana fan del Baix Penedès un target assequible.

Aquest creixement però, és enganyós, en el sentit que la gent ve a dormir, no hi pot viure. No hi pot viure perquè el Baix Penedès no crea llocs de feina, el Baix Penedès esdevé una gran comarca dormitori, on la gent ha de desplaçar-se fora, principalment a la regió metropolitana per treballar. Aquesta realitat s’ha de revertir, ha de ser un compromís de comarca.

El Baix Penedès ha de regular el seu creixement demogràfic, però sobretot ha de crear oportunitats. Oportunitats perquè la gent pugui treballar, perquè les segones generacions de les famílies que han triat la nostra comarca per viure s’hi puguin quedar, que pugin arrelar-se.

Arrelar-se aquest és el gran repte de futur. Que la gent vegi el Baix Penedès pel que realment és, una terra d’oportunitats, no com un simple lloc on dormir i passar el temps sense cap tipus d’interacció.

Els territoris sobreviuen si se’ls estima, si qui hi viu se’l fa seu, esdevenint un lloc atractiu on voler viure-hi i sentir-se’n orgullós.

Per tot això cal que les administracions, des de la Generalitat de Catalunya fins a l’Àrea Metropolitana, passant per la Diputació de Tarragona facin pinya amb el Consell Comarcal.