La vida del comerç urbà

Tot passejant o anant a comprar pel centre de la ciutat encara pots veure anunciat, en alguns establiments, el cartell que resa: “R.I.P al Comerç del Centre que morí el 5 de març de 2018 amb l’aprovació del Ple Municipal del Parc de Masia en Barreres” i amb una setmana de diferència hem pogut llegir a la premsa local dues informacions que anuncien la línia política d'actuació del govern d'ERC, la CUP i JxCat en l'àmbit de la promoció comercial i turística de la ciutat.

Concretament, el passat dijous descobríem a les pàgines de l'Eix Diari que "des de la regidoria de Promoció Econòmica s'ha encarregat un estudi per tal de valorar els pros i contres de la possible autorització d'obertura comercial en diumenges i festius a tota la ciutat". En la notícia es diu que és una demanda per part de diferents establiments comercials, del sector turístic i de la restauració, atenent a que ja es gaudeix d'aquesta autorització a la façana marítima i al voltant de la ronda d'Europa i creuen que és una pèrdua d'oportunitats en les zones on no hi ha aquesta autorització d'obertura. 

I aquest dilluns, obrim el noticiari municipal amb la informació que "a finals de gener l'empresa promotora, Cel Urbà, va rebre l'autorització comercial de la Direcció General de Comerç de la Generalitat, alhora que l'Ajuntament ja ha començat a atorgar les corresponents llicències de construcció". La construcció del nou parc comercial de Vilanova i la Geltrú, situat al polígon Masia d'en Barreres, ja està en marxa i veurem en breu com s'iniciarà l'edificació de les naus. Aquest projecte, que preveu la construcció d'un parc comercial d'establiments de superfícies mitjanes amb un total de 19.000 metres quadrats que, segons informa el govern,  serà un referent al Penedès i incrementarà l'activitat comercial i econòmica de la ciutat.

Des de Vilanova en Comú, creiem que aquests dos anuncis demostren certa actuació erràtica i contradictòria en la política comercial del govern de la ciutat i que pot fer acabar, com resa l’anunci penjat, amb una lenta mort del comerç urbà.  No volem pensar que l'autorització d'obertura comercial en diumenges i festius a tota la ciutat respongui a fer ara una petita concessió per a calmar els ànims del sector davant l'impacte de l’imminent edificació de  19.000 metres quadrats de superfície comercial nova a una entrada perimetral de la ciutat sinó que es planteja com una mesura que ponderi bé els costos i les oportunitats a tots els nivells i que pugui ser beneficiosa pel conjunt del sector, des de la propietat fins als treballadors i les treballadores del comerç.

Des dels comuns creiem que l'alternativa a l'actual model econòmic passa també per enfortir el comerç urbà, afavorint un model comercial propi integrat a la ciutat, de proximitat i de qualitat. El comerç ha de treure profit del renovat interès per la vida de barri i per tot allò que significa proximitat. És molt important que la societat, però també el sector, reconeguin la seva capacitat per generar teixit urbà i el seu rol central en les economies locals i per a contrarestar el model de les grans superfícies, les cadenes franquiciades i, més recentment, del comerç electrònic globalitzat, les seves grans amenaces i reptes actuals.

I en això cal ser curosos en l’aplicació i les mesures  per a promoure’l i reactivar-lo.  Primera cura: no deixar-se captivar  o entabanar per macro- operacions comercials fetes amb 'bombo i plateret' i que es projecten com a part de la solució del tràngol que pateix el comerç i l'economia local, i que diuen seran un pol d'atracció i de captació de nous visitants -consumidors- que reactivarà miraculosament la ciutat.

La nostra societat, i més arran la crisi provocada per la pandèmia, viu i viurà canvis accelerats. És necessari que el criteri d'actuació dels governs parteixi de la reflexió reposada per a cercar la millor manera d'adaptar-nos-hi i superar el nou context. Segurament els models i fonaments dels que partíem fins ara s'han de modificar i fins i tot replantejar, i en això, tots i totes hi hem d'estar oberts.

Des dels Comuns creiem que ens hem de posar a treballar a tots els nivells, com a país - territorial i localment i des de tots els àmbits institucionals i de representació - des de l'administració pública, des del sector comercial i empresarial i des del món laboral, oberts a:

- Replantejar un nou marc normatiu per a l'activitat comercial, perquè el sector disposi de les eines necessàries per adaptar-se als canvis accelerats que experimenta, i superar així la Llei 18/2017.

– Desplegar figures de cooperació entre el sector comercial, el teixit associatiu local i els ens locals per planificar i gestionar les àrees comercials urbanes a través de la creació de l’APEU, que implica les grans superfícies comercials i el comerç de franquícia  i de grans cadenes en la dinamització del conjunt del petit comerç de les àrees on es troben implantades.

– Implantar limitacions a la instal·lació d'equipaments comercials fora de la trama urbana consolidada (TUC) i controlar les operacions urbanístiques de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint aquest model.

- De crear fons d’ajuda i de suport a la innovació comercial de proximitat, sostenible econòmica i ambientalment.

La vida del comerç urbà,  que és vida de barri i de ciutat, passa per obrir-la als canvis, a aquells que es fan, sense presses ni grans pretensions, que tenen l’objectiu i la finalitat de fer-nos millors com a comunitat i com a societat.

Executiva de Vilanova en Comú