La responsabilitat

Les plagues bíbliques haurien de tenir la seva actualització cada cert temps. No hi ha dubte que d’anar-se actualitzant les cagarades de gos ben segur entraria en algun llistat d’aquestes malvestat damunt les ciutat i els seus ciutadans i ciutadanes. Alguns carrers de la ciutat són autèntic camps de mines, toves, cagarades que poden amargar-te el dia de bon matí si en trepitges una. És una llegenda urbana que qui trepitja merda té sort en el joc, més aviat les sabates et rellisquin i una pestilència et va pujant des dels peus.

Caldria que un equip de sapadors experts en eliminar les mines assenyales els indrets perillosos per poder circular amb tranquil·litat sense el perill de posar els peus on no toca.

Possiblement els veïns d’aquesta casa -de fet hi havia cartells ens diverses façanes- deurien acabar fins els nassos d’haver de trepitjar les cagarades que gossos aliens al veïnat hi deixaven com si fos regalet.

Invoca el civisme. Lloat sigui el civisme però es veu que en aquest carrer brilla per la seva absència per part d’alguns veïns aliens i els seus gossos.

I quina gran veritat “la caca de tu perro és tu responsabilitat”. Entre els drets dels animals reconeguts per l’ONU i la Unesco recollit ens 14 punts en lloc es parla de que es pot cagar pel carrer. Però si hi ha drets hi ha les corresponents responsabilitats i clar aquestes no els hi podem demanar al gos o gossa per tant l’amo de l’animalet o animalàs de companyia l’ha d’assumir.

Però la realitat és que hi ha gent -incívics- segons deduirem del cartell que no recullen les cagarades que el seus gossos deixen i els veïns impotents davant la situació han adoptat una versió pública del que ja hauria de ser un hàbit  estès.

La mateixa ordenança sobre la tinença d’animals es clara al respecte. En l’article 24 de l’Ordenança de la Tinença d’Animals deixa clar que si els gossos fan les seves deposicions a la via pública s’han de recollir i netejar el lloc on han cagat.

Diguem-ho clar, poca gent compleix en la seva literalitat la normativa. Durant un temps hi havia qui hi posava un paper al damunt. Assenyalava les mines. L’acció era pitjor encara, ja que llavors hi havia traïdoria, trepitjaves el paper i notaves que el paper lliscava i acabaves brut i empudegat de peus.

Trobo però que el compliment de la normativa és més aviat laxa, també la mateixa ordenança parla de parcs públics i gossos lligats obligació que es recorda també a l’entrada dels diversos parcs. Bé doncs, anem a donar-hi un tomb i veureu el nivell de compliment. I naturalment qui l’ha de fer complir ho té complicat.

I tornant al cartell. Demostra una bona voluntat, un intent de mantenir la netedat, el civisme i les bones formes. He de dir que hi he passat -expressament- dos o tres cops desprès haver fotografiat el cartell -el carrer no és massa llarg- i no hi ha cap cagarada.

La campanya potser ha servit.

Però diguem-ho clar els gossos, els gats i tot “quisqui”  hem de sortir de casa pixats i cagats. S’admet l’emergència i la urgència, però no el costum de fer pixar i cagar el gos al carrer, encara que es reculli. Al vàter de casa hi ha lloc per fer-ho.