Quina gran possibilitat!

Aquest dies celebrem el dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març.

Els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i es vincula al record de l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York el 8 de març de 1857, segons unes fonts, i de 1908, segons d’altres. Les obreres de la Cotton s’havien declarat en vaga per les condicions de treball insuportables que patien i havien ocupat la fàbrica. El propietari les va tancar i va calar-hi foc. Al llarg del temps però s’han anat afegint reivindicacions i denúncies múltiples.

Dia assenyalat en lila als calendaris.

El 8 de març amb tots els matisos que es vulgui i amb tota la diversitat possible és un dia de reivindicació, de batalla per aconseguir uns objectius en el camp de la igualtat i la lliure decisió que hauria d’interpel·lar a tothom.

Encara hi ha feina per fer, molta, encara hi ha bretxes salarials importants, encara hi ha desigualats en molts aspectes laborals i socials, encara cal  introduir igualtat en les escales salarials i en la promoció interna en els treballs, reglamentar els plans d’igualtat en tots els camps laborals, encara cal batallar  en contra de la violència que s’exerceix contra la dona, combatre els assetjaments sexuals i suprimir rols estereotipats sobre la condició de la dona. 

El 8 de març rememorà una lluita laboral i social. Rememora la reivindicació de la igualtat i la llibertat, reivindica un sentiment compartit. El feminisme reivindicatiu és un instrument de transformació social i cultural bàsic, i encara ho serà més en el futur, de les relacions entre les persones i també en la supressió dels estereotips de gènere i òbviament combatre tota violència o assetjament sexual.

I naturalment el que ens envia la imatge que ens dona la fotografia és un missatge clar, nítid,contundent i reivindicatiu.

Aquest lema correspon a una campanya de l’Institut Català de la Dona que pretenia reconèixer i desmuntar el masclisme per llençar-lo directament a la paperera. Amb aquesta acció es vol visibilitzar aquesta realitat per a poder aconseguir la igualtat efectiva i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques que pateixen les dones.

Ja sabem que en una paperera s’hi pot llençar de tot i si és la de la història fins i tots aspirants a presidents, si és la nostra particular hi podríem trobar des de propòsits, fins a males experiències. Tot hi cap.

I naturalment hi cap i seria desitjable que tots hi poséssim el masclisme. I més ara que formacions polítiques de l’extrema dreta presents en els parlaments no sols qüestionen l’existència d’una violència de gènere sinó també qualsevol lluita feminista. I utilitza la seva posició en les institucions per a intentar acabar amb les mesures dirigides a eradicar, les desigualtats, la violència i els assetjaments.

Que s’omplin doncs les papereres de masclisme (i de l’extrema dreta també de passada), que lliguem bé les bosses i les llencem definitivament.