La tercera serà la bona?

Hi ha una frase en castellà que assenyala allò de que “segundas partes nunca fueron buenas” això contradiu la visió optimista de les necessàries segones oportunitats. I naturalment estem a favor de les segones i fins i tot terceres oportunitats si finalment alguns dels objectius que es plantegen s’acaben aconseguint en benefici col·lectiu.

Això de les segones oportunitats ens va venir al cap quan fa dos o tres anys es reeditava l’anomenat Pacte de Sant Martí, la voluntat de treball conjunt de les comarques del Penedès i l’Anoia, era la voluntat d’afrontar problemes conjunts i estudiar solucions comunes a problemes que afecten el territori. Venia a ser la reedició del Pacte inicialment signat a l’any 2004  pels mateixos càrrecs, -alguns havien canviat de persones- alcaldes i Presidents de Consells Comarcals del Penedès i l‘Anoia. Ara ja no se’n parla ni se’n ha sabut res més.  La segona oportunitat sembla que no es va aprofitar. Llàstima perquè en una dinàmica en que la vegueria encara està a les beceroles –vaja inexistent- un treball conjunt i equilibrat del territori podria tenir una importància cabdal en garantir la necessària col·laboració i cooperació dels territoris.

I ens arriba ara una nova notícia sobre la signatura d’un acord entre els ajuntaments del denominat com Arc Metropolità (1). És a dir el conjunt de ciutats que a l’entorn més o menys proper de la capital tenen una dinàmica pròpia, depenent de la capital en part, però són receptores i impulsadores  d’oportunitats importants i també tenen un pes determinants en quan a població, tradició cultural i pes econòmic pel país. Els alcaldes i alcaldesses de 9 municipis que enllacen Vilanova i al Geltrú fins a Mataró passant pel Baix Llobregat i els Vallesos es troben i llencen un manifest on es posicionen, valoren les potencialitats del territori i es constitueixen amb un diguem-ne lobby de ciutats per defensar posicions comunes i tenir una veu pròpia si es pot -i si convé a les estratègies de cada ciutat- comuna en els grans debats del país. I així ho expliciten en el document fet públic: Si Catalunya vol continuar progressant, cal vertebrar i sobretot treballar conjuntament amb el territori. I això passa inequívocament per reforçar la segona corona. Cal garantir-hi ciutats ben dotades, amb bones infraestructures i amb qualitat de vida i per fer tot això, escoltar la veu dels municipis que la conformen. Perquè qui coneix els potencials, dèficits i reptes de la segona corona som els municipis de l’arc metropolità. 

Els alcaldes i alcaldesses manifesten la seva voluntat signant el que s’anomena Declaració de Martorell  per a l’Aliança de les ciutats de l’Arc Metropolità

Interessantíssim, el que diu el paràgraf perquè demostra voluntat de presència  i de tenir el protagonisme que es mereixen i la capacitat d’influir en els aspectes claus del desenvolupament del país.

Però el que ens sorprèn és que aquesta afirmació no és res de nou. Ja fa vint anys que aquets mateixos municipis ja es trobaven i a la mateixa premsa es feien reflexions, deien llavors: La voluntat de treballar en xarxa, coneixent els nostres punts de reflexió, ha de permetre també que l’espai que signifiquen i representen  els sistemes urbans d’aquestes set ciutats configurin una regió ben posicionada que reclama més comunicacions i capacitat de gestionar el seu futur de manera directa amb el protagonisme que calgui per no esdevenir  barris qualificats d’una àrea com Barcelona i el seu entorn més immediat que en aquest moments expandeix el seu creixement.

Entenem que l’arc metropolità s’ha definit com el conformat per ciutats amb identitat, personalitat i història, que treballen per potenciar els sectors industrials i la millora sensible dels seus serveis i que consideren que malgrat el ritmes diferenciats de cadascuna d’elles, compartim el criteri general d’un urbanisme compacte que com a conseqüència porti la salvaguarda d’una bon part d’aquest territori com espai de reserva natural que tanqui l’Arc.

La proposta d’aquestes ciutats són propostes en signe i voluntat positiva aportant reflexions i experiències de ciutats que, mica en mica, han aprés a treballar de manera conjunta per constituir un conglomerat potent que faci de frontissa activa entre la capital i el seu entorn més immediat i el rerepaís. Frontissa que ha de jugar el paper d’equilibri i de complementarietat entre la capital i el país. Segurament per jugar bé aquest paper el que cal es esdevenir protagonistes del nostre futur, treballant activament una proposta de coordinació, de concentració d’esforços, de relació urbanística, de definició d’especialitzacions, de mantenir i augmentar en cercar de l’equilibri entre habitants i llocs de treball, i sobretot tenir una veu pròpia que entenent els matisos personals d’aquestes ciutats plantegi les voluntats col·lectives en el moment de definir els creixements i el repartiment d’infraestructures i serveis en la divisió del país.

La millora de la xarxa de comunicacions serà un element clau en la possibilitats de treball com a ciutats i com a territoris. D’un bon sistema de comunicacions se’n treuen aspectes positius i que a més ajuden a consolidar la xarxa de ciutats i permeten els creixements de les activitats econòmiques. El país té plantejats temes cabdals pel futur, les set ciutats de l’arc metropolità en volen ésser motors importants. Ara s’ha iniciat el treball perquè les ciutats i pobles dels sistemes urbans de Mataró. Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú s’incorporin al projecte per acabar de consolidar-lo i perquè junts treballem propostes que seran debatudes a finals de juny a Martorell per fer pública la voluntat de contribuir a bastir el futur del país però fent-ho des de les nostres propostes autòctones que volen ésser complementàries a les propostes que van sorgint des d’altres institucions i territoris. La suma de les voluntats ajudarà a la creació d’unes bases futures sòlides i assumides des de la responsabilitat de cada territori de bastir el seu projecte de creixement en tots els sentits directament. Essent-ne protagonistes directes i no espectadors privilegiats.

Vint anys més tard es reprèn una iniciativa, que com el riu Guadiana, ha anat apareixent i desapareixent, i això òbviament ha fet perdre influència i també el creixement dels desequilibris que es van donat en el territori i cal corregir per poder estructurar el país de manera cohesionada i sense més diferències que les de la pròpia morfologia que té Catalunya.

Tant de bo en aquesta ocasió la unitat d’acció d’aquestes ciutats i dels seus territoris segueixi amb constància i vagi seguint amb atenció els moviments que s’aniran produint a rel de les planificacions de cada un dels Plans territorials i també el de la regió metropolitana del que ja s’han coneixen alguns aspectes però que encara queden elements claus per decidir.

El treball conjunt comporta assolir objectius més generals, ningú no ha de renunciar a cap dels seu objectius ni projecte de ciutat, però temes importants per aquestes ciutats es poden afrontar conjuntament. En el seu moment la constitució de l’AMTU (Associació de municipis amb transport urbà) va ajudar  a aconseguir recursos que segurament sense el treball unitari no s’haguessin aconseguit negociant de manera individual, o en el camp de les infraestructures, el projecte de tren orbital, que dorm al somni de l’oblit en alguns calaix d’algun funcionari de la conselleria corresponent. I sense anar més lluny la C15, l’Eix Diagonal, és fruit del treball conjunt dels municipis més importants del seu recorregut, que amb tossuderia i insistència van vèncer les reticències dels diversos consellers del govern de Generalitat en construir-lo. Quan es va entendre la necessitat de la seva construcció va ajudar el desenvolupament i comunicació del rere país fins a la costa i a l’inversa.

Tant de bo segueixin sortint iniciatives de col·laboració, cooperació i reflexió conjunta de municipis que tinguin lligams evidents o projectes compartits o senzillament que volen aportar les seves propostes en definir el país del Futur. Els municipis de l’Arc tenen la possibilitat de fer possible una visió més descentralitzada i per tant més autodeterminada del país i amb unes oportunitats compartides i vinculades a millorar les condicions de vida dels ciutadans.

Esperar que aquest cop hi hagi més constància, els canvis o la definició  d’orientació del que podríem dir “emfàticament” les polítiques exteriors dels municipis haurien de ser molt més consensuades i compartides per amplies majories dels consistoris, per no fer trencaments cada quatre anys si hi ha canvis de govern. Aquestes polítiques de projecció haurien de respondre més a les posicions de l’ajuntament que no del govern de torn. Això suposa un repte, i vist amb distància i modesta experiència, que hauríem de posar damunt la taula i trobar una solució de projecte “exterior” de la ciutat ampli i compartit. No és fàcil però potser hi guanyaríem tots.

Que agafin empenta i que no hagin de passar vint anys per poder fer noves aportacions al país des d’un conjunt de ciutats que tenen molt a dir i molt a rere pel país.

Estem més en allò que la tercera és al bona que no pas en allò amb que començàvem de que segundas partes fueron buenas” .

A la feina!

(1) El signataris del document són: Josep Mayoral Antigas, alcalde de Granollers, Xavier Fonollosa Comas, alcalde de Martorell, David Bote Paz, alcalde de Mataró, Josep Monràs Galindo, alcalde de Mollet del Vallès, Ana María Martínez Martínez, alcaldessa de Rubí, Marta Farrés Falgueras, alcaldessa de Sabadell, Jordi Ballart Pastor, alcalde de Terrassa, Pere Regull Riba, alcalde de Vilafranca del Penedès i Olga Arnau Sanabra, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú