On són els principis?

És possible que no sigui una renúncia, és possible que només sigui un total desconeixement dels principis que tenen i de què defensen les diverses propostes polítiques on, si no volem anar per lliure, ens podem integrar com a militants, associats, amics o qualsevol de les modalitats existents.

Aquests principis haurien de ser la base de les polítiques de present i de futur dels càrrecs electes i haurien de ser la guia d’actuació dels diversos partits o moviments polítics. Però la pràctica, la realitat, està molt allunyada del que hauria de ser. Fer política, no és ocupar una cadira com electe per només criticar l’adversari per fer un titular. No és posar pals a les rodes per tal que les propostes d’altres, encara que siguin adients, no tinguin èxit. No és fer joc brut per anar contra qui no pensa o actua com un voldria. Fer política és escoltar, analitzar i proposar, actuant sempre amb un principi bàsic, millorar la qualitat de vida de tothom.

Soc un utòpic, ho sé, atès que l’activitat política s’ha convertit en allò que no hauria de ser. Massa vegades veiem que fer política s’ha convertit en un joc d’interessos, brut, on només importa tenir el poder per assegurar la cadira, sia per un sou, sia per fer el fatxendes, sia per afavorir els interessos d’algun cacic o grup de pressió. Els qui actuen així, obliden que han estat votats per representar i defensar uns principis i un programa, sia com a càrrec electe o com a càrrec orgànic d’una entitat política. Els qui actuen així, acostumen a ser especialistes en donar copets a les esquenes dels que estant per damunt, en intrigar pels passadissos, en amagar informació i difondre falsedats i mai donar la cara. Pels nostres voltants en tenim uns quants.

Hi ha qui no només menteix als mitjans de comunicació, ho fa dins el partit, recolza difamacions si afavoreixen els seus interessos o dels amics cacics. És aquest un personatge de mirada molt curta, pocs coneixements i molta barra.

És evident, que per aquests personatges, els principis no existeixen. Per a ells la paraula ètica no té cap significat, respectar la dignitat d’altres no és important, prioritzar allò col·lectiu per damunt els interessos particulars és una quimera, la meritocràcia no existeix. Només són uns pocavergonyes que donen la pitjor imatge de l’activitat política, realment, no en fan de política i només posen pals a les rodes dels que fem política pensant en intentar aportar un gra de sorra que ajudi a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.