Indicadors peculiars del Vendrell

Una dada prou important és que des de la part de dalt de la via del tren de la costa aquí al Vendrell no tenim cap hotel ni similar. Fa uns 10 anys varem tenir un establiment nou a tocar a la Riera de la Bisbal que va durar uns pocs telediaris. Això ens indica que aquí passa un fenomen curiós perquè encara que en tinguem en el nostre vessant costaner, durant alguns pocs mesos de l’any l’oferta és molt minsa. Això que la nostra població en el millor dels casos funciona com un satèl·lit d’altres comarques limítrofes com el Garraf o el Tarragonès. Hauríem de tenir una personalitat pròpia en aquest sector i que hi hagués uns quants motius per quedar-se a dormir en un hotel del Vendrell.

Una altra de les peculiaritats d’aquesta presumpte capital de comarca és cap infraestructura pública com un teatre o auditori pot acollir més de 450 espectadors en una situació normal lluny de qualsevol pandèmia com la que estem vivint. No tenim cap lloc amb cadires i escenari fix que tingui la capacitat per reunir ni 500 ni 1.000 persones. Estem parlant d’una comarca que supera els 100.000 empadronats sense contar els residents habituals i els qui ens venen a visitar o les segones residències.

Una de les peces claus de la vila que ha marcat les relacions socials en les darreres dècades són els pocs vincles entre el vessant marítim i el nucli de població del Vendrell. En totes les localitats es pot donar en major o en menor grau, però aquí tenim una mena d’apatia en un grau més que preocupant de vides paral·leles.

Un altre punt a tenir en compte és que ens estem carregat les principals indústries històriques del nostre passat. Pel que fa al món de la ceràmica ja fa dies que un dels hereus d’aquesta tradició va deixar el seu vessant professional i ara gaudeix d’una merescuda jubilació. La cosa ha quedat aquí sense que es vegi una pedrera que pugui sortir de la vila. Per altra banda, per analitzar el futur de l’agricultura només cal donar un tomb i veure l’estat lamentable de l’edifici de la Cooperativa del Vendrell a la carretera de Valls. Un edifici més que centenari que es va perdent en el silenci del pas dels anys. Varem tenir un pla de Barris a final del segle passat que l’havia de reformar i allí es va quedar cada dia una mica més demacrat.

Per altra banda, el Vendrell és un dels llocs on ha proliferat més les benzineres entre les que hi ha i les que diuen que han de fer tindrem una sortidor per cada 100 habitants. Realment aquest és un clar element que potser ens ensenya que aquesta és una ciutat dormitori. Abans no fa gaires anys n’hi havia un parell o tres, però ara la cosa ha augmentat considerablement seguint el traçat de l’antiga N-340.

Un altre dels grans triomfadors del Vendrell que poc a poc s’ho han fet seu ha estat l’arribada dels grans supermercats. Podem dir que els tenim quasi tots els més destacats del mercat i alguns els tenim fins i tot duplicats i triplicats. Això vol dir que de mica en mica ens hem carregat el comerç tradicional de tota la vida que no han pogut fer front a l’arribada d’aquests monstres comercials.

En els darrers mesos per diferents raons han tancat alguns dels restaurants de nivell mitjà més cèntrics del Vendrell. Una gran pèrdua perquè donaven vida i bona companyia cultural als seus usuaris. Esperem que aquests clients orfes aprofitin altres similars que tinguin propers i no vagin a les localitats veïnes. 

Un Vendrell curiós i peculiar on tenim un mica de tot per triar i remenar. Mar i muntanya i veïns de tota la vida i altres que ni tant sols saben on està l’Ajuntament del Vendrell. Un lloc amb molt poca indústria i que dels serveis i del turisme intenta tirar endavant i buscant el seu futur en aquest segle XXI intentant frenar una de les seves xacres com és l’atur i la baixa renda per càpita de molts dels seus veïns. Tenim cinema i molts supermercats orientals que ja estan integrats a la geografia de molts vilatans.