Enraonar de música al Vendrell

Durant el mes d’octubre dos dels auditoris del Vendrell han acollit tres converses de Gemma Ventura amb diferents persones relacionades amb el món de la música sota el nom “el Vendrell sent la música” organitzat per l’Àrea de Cultura del consistori. Aquesta proposta s’havia d’estrenar l’any passat, però la covid ho va modificar per acabar sent entrevistes emeses per la televisió local. Enguany les restriccions pandèmiques eren més suaus i s’ha pogut gaudir d’aquesta experiència a dalt i a baix de l’escenari. Aquestes trobades tenien una durada molt encertada entre una hora i una hora i mitja i anaven acompanyades de petits fragments de peces musicals que portessin records als protagonistes. A l’Auditori Pau Casals en Xarim Aresté no es va poder estar de fer un mostra de la universalitat i contundència de la música tocant uns acords al piano que presideix aquest escenari.

La primera cita va ser a càrrec del doctor en biologia i especialitzat en neurociència David Bueno que ens va portar al món de la música d’una manera més aviat científica. Ell va defensar clarament quins haurien de ser els pilars de l’educació humana, almenys en les primers etapes. Està clar que parlem de les arts plàstiques, la música i l’esport. A partir d’aquí es pot anar afegint els coneixements que facin falta, però sobre aquesta estructura abstracta, mundial que suportaran el pes de totes les coses que al llarg de la vida es puguin anar afegint en cada cas. Una cita amb la presència de molts professionals del món educatiu. Al final de la xerrada el públic va poder realitzar un petit experiment amb un full irregular de paper per descobrir la relativitat del nostre punt de vista.

El segon dia va ser el torn de dos músics catalans en plena forma i amb una trajectòria més que consolidada com són el Gerard Quintana i el Xarim Aresté. Molts varem poder descobrir una mica més d’aquest segon convidat que és una persona molt llegida i intel·lectual amb un món molt personal per descobrir al voltant de la creativitat. En aquesta jornada ens apareix la música com a vehicle per compartir emocions personals amb la resta de la societat i que cadascú es pugui adaptar aquest sentiment segons el seu perfil i la seva situació. Una eina que pot servir per superar la timidesa i fins el tot el tartamudeig.

El punt final d’aquest cicle va anar a càrrec de tres vendrellencs que han tocat el món de la música des de tres punts de vista diferents. Per una banda el Jesús Rovira que és un dels puntals creatius dels Laxnbusto que va exposar la seva visió davant el fet que alguns temes de creació pròpia passin a convertir-se en himnes generacionals. També va aportar la seva òptica sobre la seva tasca de relacionar-se amb molts músics i productors que tenen concepcions diferents del seu art i els seus objectius. La Carlota Baldrís va deixar anar algunes anècdotes de  la prehistòria dels estudiants de música abans de l’entrada en funcionament de l’escola de música local. Per la seva banda, la Montse Meneses va deixar anar algunes peculiaritats de com es vivia el món de la música a casa seva on hi havia blancs i negres entre els diferents membres de la família. 

La clau de tot plegat en la majoria de casos va a càrrec de l’entrevistador que és qui ha d’anar traient la gràcia entre els entrevistats. La Gemma és una persona molt versada en aquest món i des de la seva presumpta innocència juvenil i mirada tendra va filant profitoses converses on la gent pot enraonar que és un d’aquests verbs que no té gaires traduccions en altres llengües. Una persona que deixa parlar al convidat perquè a vegades sense voler s’intercanvien els papers i no saps qui és l’entrevistat i qui és l’entrevistador. Evidentment també l’escolta i va bastint maó a maó segons cada resposta o mirada sospitosa una tertúlia on tothom en surt molt satisfet perquè hi ha comunicació. Aquesta ha estat una gran iniciativa que esperem que segueixi en els propers anys. Seria interessant que s’enregistressin aquestes converses per la gent que no hi pot anar o també per recordar alguns moments més intensos encara que només sigui una gravació de so.