Perdre les essències

És el que ens diu el diccionari.

Així podríem pensar que els principis bàsics, la base ideològica, d’un partit polític, és la seva essència, la seva identitat innata. El cert és que en els moments en que vivim, podem tenir la sensació, que la majoria de partits polítics, estan intentant diluir la seva essència per tal de no ser identificats amb un concepte clar i clàssic com pot ser el d’esquerra o dreta, socialdemòcrata o liberal, federalista o independentista, etc.

Ara veiem com la majoria dels partits polítics, s’afegeixen tots els “ismos”  que calguin per tal de guanyar vots, encara que això els hi representi aterrar en una perillosa ambigüitat o, fins hi tot, en la contradicció constant, i per no dir en la mentida i la manipulació. Tot ens indica, que sembla ser, que el que importa, és el poder i el conseqüent repartiment de cadires ben pagades. Per desgràcia, massa sovint, l’acció política dels partits no sembla orientada al principi bàsic de la política, a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.

És possible que ens diguin, que s’actua així per tal de seguir tendències  i aplicar màrqueting en l’acció política. Però l’acció política no ha de seguir modes, ha de plantejar solucions pels problemes actuals i fer propostes de futur per una societat millor. I fer màrqueting en l’acció política, vol dir tenir un bon pla de comunicació per explicar el projecte, tenir clars els perfils dels candidats i informar, comunicar, amb honestedat.

I quina és la realitat, que fins hi tot el partit que se’ns presenta com a capdavanter  de la ètica, atès que combrega amb els principis republicans, en territoris com el Garraf, només sembla actuar pels interessos de quatre. Els interessa més una regidoria que els pugui portar a l’alcaldia, una direcció general molt ben pagada o algun càrrec al partit per fer el fatxendes.

Han perdut els principis, si és que algun cop els han tingut. I al no tenir principis, pensen que tot si val, fins hi tot la difamació i la mentida, i embruten a tot el col·lectiu que creu en aquests principis. Tenen el control i quan hi ha qui molesta, si cal, pressionen per que marxi o el fan fora després una bona campanya de mentides i difamacions.

Si volem ser un nou estat d’Europa, és evident que amb aquesta gent no ho farem, mai han treballat per aconseguir-ho. Només han treballat pel seu interès.

Aconseguir ser una República és una tasca col·lectiva on tothom  té una feina per fer. I, vull creure, que ho volem fer, per que tothom visqui millor, en una societat justa, amb principis, amb essència.