Vilanova i la Geltrú vol posar en marxa un Pla local d'abordatge del sensellarisme

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol posar en marxa un Pla local d'abordatge del sensellarisme. L'esborrany del pla s'està compartint amb les entitats i associacions que treballen amb persones que es troben en situació de sensellar, i també amb els diferents grups polítics perquè puguin fer-hi aportacions. La regidora d'Acció Social, Lojaina Maftouh, explica que un dels primers objectius és “constituir la Taula local del sensellarisme, que ha de ser l'eina participativa per continuar treballant amb millor coordinació Ajuntament i entitats, perquè el sensellarisme és un fenomen que implica tots els agents cívics, municipals i veïnals”. L'objectiu final és “poder fer un treball integral amb persones que es troben en situació de sensellarisme i dotar la ciutat de recursos que permetin aquest enfocament”.

La Regidoria d'Acció Social treballa tenint en compte la importància de la prevenció, des d'una metodologia socioeducativa, no merament assistencialista, posant al centre la persona i respectant cada situació particular. El fet de no disposar d'un lloc on viure impacta tant en la pròpia persona, amb efectes negatius en la salut física i mental, com en la societat, que veu afectada la cohesió i ha d'incrementar la despesa social.

L'Estratègia Integral per a l'Abordatge del Sensellarisme a Catalunya planteja diferents línies estratègiques: el dret a l'habitatge, a la salut, l'accés al sistema sanitari, el dret a l'atenció social arrelada a la comunitat, atenció social especialitzada (addiccions, salut mental, estrangers...), i integració sociolaboral. Aquestes línies són abordades per diferents agents socials, i cada vegada hi ha més municipis, com Vilanova i la Geltrú, que compten amb personal especialitzat per atendre les persones sense llar.

La situació a Vilanova i la Geltrú

El sensellarisme, que mostra la cara més crua de l'exclusió social, és una de les problemàtiques que ha anat incrementant-se arreu. Un dels rostres més visibles d'aquesta exclusió és el de les persones que viuen al carrer, però el sensellarisme afecta persones amb situacions i problemàtiques diferents que comparteixen la realitat de no disposar d'habitatge: aquelles que viuen en allotjaments temporals, d'emergència, que viuen temporalment acollides amb familiars o amics, en habitatges insegurs, o les que es troben pendents de desnonament.

A Vilanova i la Geltrú, l'any 2015, a través del pla local d'ocupació d'educació social en medi obert, es va fer un diagnòstic i intervenció amb les persones que vivien al carrer. L'any 2019 es va engegar un projecte d'atenció a persones sense llar, a través de l'associació Atra, que proposa una intervenció integral, amb atenció tant al carrer com a través d'un pis d'inclusió. El 2020 va augmentar el nombre de persones en situació de carrer a causa de la crisi de la Covid-19, i es va incrementar en un 50% l'import per poder dedicar més temps a l'acompanyament i la detecció. L'any 2021 es va consolidar el projecte d'atenció socioeducativa i van augmentar els usuaris de recursos com el servei de dutxes o d'alimentació. També es va fer una campanya de vacunació contra la Covid per a les persones sense llar.

D'altra banda, el maig de 2020 es va aprovar a Vilanova un nou protocol d'empadronament per a persones sense domicili fix, que no poden acreditar domicili de residència.

Recursos disponibles

Actualment s'ofereix diversos recursos, com les 8 places d'allotjament nocturn i les dutxes socials al recinte hospitalari de Sant Antoni, el menjador social a La Plataforma, l'Espai Sopem de l'associació del Grupo 5/14 i el Cafè Caliu de l'Associació Alè al centre cívic La Geltrú, els esmorzars i dinars a la Casa d'Empara, el servei de rober a La Geltrú, o el servei d'atenció socioeducativa d'ATRA i el pis d'inclusió. També es disposa de pisos per a dones víctimes de violència masclista, un pis per a gent gran, i a través de Caritas i la Fundació Sant Antoni Abat també es pot a accedir a pisos per diferents col·lectius: joves, persones provinents de centres penitenciaris i dones en situació de violència.

El 2021 també es va crear el SAPER, Servei d'Atenció i Prevenció d'Exclusió Residencial, on treballen professionals especialitzats/des en matèria d'habitatge. Està a disposició de les persones en seguiment actiu per part dels serveis socials que es troben en situació d'exclusió residencial, per proporcionar atenció directa quan estan afectades per un procediment judicial de desnonament o amb previsió que es pugui iniciar, apostant per abordar la problemàtica d'habitatge des d'una perspectiva preventiva i social.

La regidora d'Acció Social, Lojaina Maftouh, destaca que cal trencar mites i acabar amb els prejudicis: “el Pla local per l'abordatge del sensellarisme ha d'indicar les intervencions que cal fer, però també ha de servir per sensibilitzar sobre l'estigmatització de les persones que es troben sense llar o en risc de perdre-la”.

“Volem deixar d'actuar de forma reactiva en períodes d'onada de fred, i establir serveis que ofereixin una atenció continuada, d'acompanyament integral i alhora empoderadora. Volem consolidar una manera de treballar conjunta que possibiliti tenir una foto actualitzada de la situació del sensellarisme a la ciutat, i que permeti treballar de manera preventiva i proactiva les situacions de risc detectades”, ha destacat Maftouh.

Entre els objectius del Pla hi ha millorar la capacitat de resposta, establint i ampliant la col·laboració entre el sector públic, les entitats socials i la ciutadania; crear un protocol municipal per atendre les situacions de sensellarisme; crear una xarxa d'atenció formada per diferents agents i serveis que faciliti la coordinació i la confecció d'un cens actualitzat; o treballar de manera comunitària la sensibilització. El Pla d'Abordatge contemplarà accions que són realitzables amb els recursos actuals, i d'altres més ambicioses que estan subjectes a fonts de finançament en les quals ja s'està treballant.

La importància del treball en xarxa

El Pla d'acció per a la Inclusió Social 2019-2023 de Vilanova i la Geltrú conclou la necessitat d'oferir un servei d'atenció integral a les persones sense sostre, treballant en una xarxa de recursos que permetin la seva recuperació. Vilanova és una de les ciutats pioneres en el treball en xarxa a Catalunya, especialment entre salut i serveis socials, mitjançant el projecte del model col·laboratiu i l'atenció integral al CAPI Baix-a-Mar.

El Pla Local d'Atenció al Sensellarisme requereix un abordatge interseccional, avançant cap a un model de lluita contra el sensellarisme centrat en la persona. Per recuperar i normalitzar la vida quotidiana després d'haver viscut al carrer cal estabilitat en tres àmbits bàsics: emocional, econòmic i habitacional. Per aquest motiu, es prioritza les polítiques orientades a facilitar l'accés a l'habitatge com a punt de partida d'un pla de treball.

Tot i així, és necessari disposar de recursos i eines d'intervenció per treballar també la reducció de riscos i danys, i poder oferir serveis durant el dia a les persones que no disposen d'un espai propi per cobrir determinades necessitats de descans, alimentació i higiene.

Un cop s'hagi creat la Taula, es podrà avançar en la resta d'objectius del Pla, com la priorització de disposar d'habitatges, un centre d'atenció diürna i un servei de pernoctació, l'atenció específica al col·lectiu de dones sense llar, al col·lectiu de joves, o el cens/recompte nocturn de persones sense llar.