L’exalcaldessa Olga Arnau no es presentarà a les pròximes eleccions municipals

L'exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú Olga Arnau (ERC) ha confirmat que no es presentarà a les eleccions municipals de 2027. Arnau, de 59 anys, va iniciar la seva trajectòria a l’Ajuntament el 2015 com a regidora a l’oposició i, al juny de 2019, va assumir l’alcaldia gràcies a un pacte de govern amb Junts i la CUP. No obstant això, en els comicis municipals del maig de 2023, ERC va patir una derrota electoral i va tornar a l’oposició.

Ha decidit ja si es tornarà a presentar com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de 2027?

Ho tinc més que decidit. No em volia presentar a les últimes eleccions del 2023. Per una qüestió de temps, no hi havia marge per buscar i preparar una altra persona i, així, sense marge de maniobra, doncs vaig dir que sí. Però tinc més que decidit que no em presentaré a la pròxima convocatòria electoral de 2027. La meva intenció, quan em van venir a buscar el 2015 per anar per primera vegada a la llista d’ERC, era que vuit anys eren més que suficients. Mai m’havia atret la política, el que m’atreu és Vilanova, per això he estat involucrada en diferents entitats.

Va ser alcaldessa entre juny de 2019 i juny de 2023. A què es dedica ara?

Durant la meva etapa d’alcaldessa vaig haver de tancar la meva empresa, que havia convertit en una cooperativa. En deixar de ser alcaldessa al juny de 2023, em vaig quedar sense feina i estic a l’atur, esperant reinventar-me i veure què faig amb la meva vida. Ara, com a regidora de l’oposició, he decidit que acabaré aquest procés i el tancaré bé. Serà una etapa que tancaré.

Però la gent d’ERC no la pressionarà perquè es torni a presentar? A qui presentaran si no?

De la mateixa manera que vaig sorgir jo, sorgirà qualsevol altra persona amb ganes i energia. Crec que ja m’he buidat. Ja he aportat totes les novetats que podia aportar, totes les idees, la frescor que tenia… I tinc clar que això no ha de ser el meu mode de vida i no ho serà. La meva decisió de no presentar-me està molt meditada.

Com recorda ara la seva etapa com a alcaldessa, liderant un govern de coalició amb Junts i la CUP, en plena pandèmia…?

A mi em costa molt donar un cop sobre la taula, ser autoritària. Vinc del món cooperatiu, on sempre busques consensuar-ho i compartir-ho tot. I en política, t’adones que no pot ser així, perquè et mengen, a vegades fins i tot els mateixos socis i els propis membres del teu partit. I va ser complicat. Ens va tocar afrontar totes les situacions inimaginables en política municipal: un esclafit a l’agost de 2019, amb la gran sort que va passar de nit i no hi va haver pèrdues humanes; després els temporals Gloria, Filomena… I després la pandèmia de la covid-19. I al febrer de 2022 va esclatar la guerra d’Ucraïna, amb un gran impacte en els preus.
La meva etapa com a alcaldessa va ser una gran experiència, sí, però després de tanta adversitat, no queden ganes de repetir.

Cap a on està mirant per reinventar-se?

Si tinc la sort de poder estudiar, estudiaré. Vinc del món dels números, però sempre m’ha agradat molt la història. No descarto estar en l’àmbit del treball social i cooperatiu perquè m’atrau el treball directe amb les persones.

Com veu la gestió de l’actual govern de PSC-VEC?

En política local, amb mandats de quatre anys, els projectes es poden retardar molt. Comences a treballar-los el primer any i, amb sort, els veus en marxa dos o tres anys després, o fins i tot més tard. A més, si hi ha un canvi de conselleria a la Generalitat de Catalunya, on has de negociar molts projectes, has de tornar a començar.
Ara es comencen a veure els fruits d’alguns projectes que vam iniciar en el mandat anterior: el conveni amb l’Incasòl, la recollida de residus porta a porta per a l’hostaleria, el projecte d’una nova comissaria de Bombers a la ronda Europa… També és cert que a Catalunya hem tingut molts canvis de govern en quatre anys. D’altra banda, amb el decret de les Zones de Baixes Emissions impulsat per la Generalitat, he vist que des de Barcelona es prenen moltes decisions sense tenir en compte les singularitats dels municipis de l’arc metropolità. Jo prefereixo dir “arc metropolità” en comptes de “corona metropolitana”.

No li agrada "corona" perquè vostè és republicana? He fet un acudit fàcil, disculpi...

(Riu). Diria que l’expressió “corona metropolitana” dona a entendre que els altres municipis som vassalls dels que estan al centre.

Doncs parlant de corones metropolitanes i vassallatges, els plans de la Generalitat també diuen que la conurbació Vilanova-Roquetes serà una zona de creixement demogràfic. Com ho veu?

És un dels temes que em preocupa. Crec que amb Gerard Llobet, actual regidor d’Urbanisme (PSC), es pot treballar bé, ell pensa en clau territorial i tenim una línia força compartida.

Quin tipus de línia?

Primer, que no han de ser ells qui ens diguin què podem ser i què no a Vilanova i la Geltrú.

Ells?

L’àrea metropolitana de Barcelona. Des d’allà, defensen el seu interès, és a dir, reduir la massificació del centre desplaçant-la als municipis del voltant. Doncs jo crec que no es pot començar un municipi d’aquesta manera, perquè primer arriba la gent abans que els serveis. Això és un gran error. S’ha vist amb el Centre d’Assistència Primària de Baix-a-Mar: es va dissenyar per a 9.000 persones, quan es va posar en marxa ja atenia 11.000 i dos anys després, 19.000. I d’aquí a poc temps, quan s’acabin els grans edificis que s’estan construint a Pirelli-Mar, haurà de donar servei a més de 20.000 habitants? No està preparat per a això.
Aquest és l’error: créixer abans de tenir els serveis ben definits i a punt per quan arribi la gent. Diran que això és una despesa innecessària. No. És previsió. Cal preveure com creixerà la ciutat per preparar-la abans que creixi.
En definitiva, no tot ha de dependre d’ells. La ciutat també té molt a dir sobre com i cap a on ha de créixer i, sobretot, amb quins serveis. En canvi, ens diuen que, com a ciutat de la «segona corona», la nostra funció és absorbir població de la metròpolis.

Durant els anys en què va ser alcaldessa i va haver de negociar inversions i projectes amb la Generalitat, va sentir que els interessos locals quedaven per sota dels de la gran metròpoli de Barcelona?

Sempre. Tot i així, potser ara veig el govern actual de la Generalitat, amb els socialistes, més municipalista que abans.

En qualsevol cas, li preocupa que el futur de Vilanova i la Geltrú es decideixi des de despatxos a Barcelona?

Tinc la sensació que no tenen gaire en compte l’opinió de la ciutat, i això hauria de ser fonamental. El nostre futur s’ha de decidir aquí.
Ara que s’està revisant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, cal tenir molt clar quina Vilanova volem. Encara que des de Barcelona diguin que la ciutat ha de créixer, nosaltres hem d’establir límits i tempos.

Els serveis necessaris inclourien un nou hospital a Vilanova?

I tant! Volem un nou hospital. Fa massa anys que el reclamem. A nivell de salut, la nostra àrea dona servei fins a Cunit i a l’estiu la població es dispara. Ja va sent hora, perquè si mires qualsevol capital de comarca, altres ciutats tenen el seu hospital d’aguts al seu propi municipi, no a 8 quilòmetres. Com és que seguim així? Potser els vilanovins critiquem molt, però després ens conformem amb tot. Crec que ja hem callat prou.

Com afronta els dos anys que li queden com a líder de l’oposició? Farà una oposició constructiva?

Des del primer dia. Vaig entrar en política per treballar, no per atacar ningú. Hem d’aportar idees i ser constructius. Sempre cal criticar, perquè això t’impulsa, però ha de ser una crítica positiva. No pots destruir-ho tot sense proposar res a canvi. Això és el que continuarem fent. És la nostra manera de ser. Som aquí per ajudar, amb voluntat de treball. Vilanova i la Geltrú està per sobre de qualsevol partit.