Absolen l’alcaldessa de Cubelles del cas de revelació de secrets

El jutjat penal número 3 de Vilanova i la Geltrú ha absolt l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, dels delictes de revelació de secrets pels quals va ser jutjada la setmana passada, segons ha pogut saber l’ACN. Fonoll estava acusada d’haver filtrat a la premsa i a ERC informació confidencial sobre el presumpte assetjament cap a una treballadora municipal comès el 2017 per Joaquim Macià, aleshores regidor dels republicans i soci de govern. La Fiscalia demanava que se la condemnés a tres anys d’inhabilitació i a una multa de 6.480 euros. La jutgessa conclou, però, que no hi ha proves que Fonoll filtrés la informació a la premsa i diu que està justificat que ho comuniqués a ERC per coherència amb el codi ètic dels republicans.

La sentència també absol l’Ajuntament de Cubelles, a qui Macià havia acusat com a responsable civil subsidiari i li reclamava 72.000 euros. Per a Fonoll, l’exregidor d’ERC demanava una pena de cinc anys de presó i nou d’inhabilitació.

La resolució no és ferma i es pot recórrer.

Filtració a ERC “per transparència”

La jutgessa assenyala que l’Ajuntament va iniciar un expedient administratiu tan bon punt va tenir coneixement que una treballadora municipal havia denunciat Joaquim Macià per assetjament, si bé la presumpta víctima va retirar la denúncia poc després i va renunciar a seguir aquest tràmit administratiu.

Dies després de retractar-se, la jutgessa apunta que Fonoll va demanar a una tècnica de Recursos Humans que redactés un document on constés que dies enrere s’havia iniciat un expedient contra Macià i s’havia activat el protocol contra assetjament. El document constava com a “confidencial, amb les prerrogatives legals corresponents”. Així, s’indicava que “només seria accessible per al personal que intervingui directament a la seva tramitació”.

Aquest document és el que va arribar a mans de la direcció local d’ERC i a un mitjà de comunicació. La jutgessa precisa, però, que no hi ha proves que fos Fonoll qui ho enviés a la premsa. Ho argumenta amb les declaracions dels testimonis, entre els quals el periodista que va publicar la notícia, qui al judici va negar que la filtració hagués arribat a través de l’alcaldessa.

Segons el periodista, Fonoll li va trucar “molt enfadada” quan va publicar la informació. A parer de la jutgessa, el mitjà va rebre una fotografia del document, que hauria pogut fer “qualsevol persona de l’Ajuntament amb accés al despatx de Fonoll o de Recursos Humans”.

Respecte de la filtració a ERC, la jutgessa recorda que el Codi Ètic dels republicans té com a finalitat regular els principis bàsics dels comportaments de membres del partit en l’activitat política, així com de l’esfera privada respecte aquelles accions que puguin “perjudicar la reputació i el bon nom d’Esquerra Republicana”. En aquest sentit, la magistrada precisa que un dels articles estableix que hi ha el “deure” de posar en coneixement qualsevol sospita de conductes delictives. “És lògic que aquesta afectació s’expandís a la coalició [d’ERC amb Unitat Cubellenca]”, diu la jutgessa per justificar que Fonoll volgués notificar als republicans que Macià tenia una denúncia per assetjament.

Segons recull la sentència, al judici Fonoll va dir que no sabia que no podia fer arribar a ERC el document de l’Ajuntament on constava que s’havia denunciat a Macià, malgrat que s’especifiqués que era “informació reservada”.

L’alcaldessa va assegurar que creia que el podia transmetre als republicans perquè l’havia encarregat expressament per aquest motiu, i va defensar que ho va fer “per transparència i ètica”. La jutgessa afirma que la confidencialitat no afectava a responsables polítics, per “criteri de transparència i els protocols d’actuació”.

Sobre la comunicació a la premsa, Fonoll va refermar que ella havia estat la primera sorpresa en llegir la notícia. Amb tot, l’alcaldessa va apuntar que li havia sabut “molt greu” la dimensió que havia agafat el tema públicament, motiu pel qual va dipositar als jutjats 6.000 euros per eventual reparació del dany, malgrat sentir-se “innocent en tot moment”.

Per la seva part, al judici, Macià va relatar que Fonoll li va comunicar que havia estat denunciat per assetjament amb arguments que eren “mentida”. Va lamentar que Fonoll el va forçar a dimitir sota l’amenaça de cessar-lo del càrrec i fer pública la denúncia. Segons Macià, el document que Fonoll va encarregar redactar per fer-lo arribar a ERC “tenia l’únic propòsit” de “destruir” la seva reputació. En aquest sentit, a la vista va recordar que va acabar dimitint per motius de salut derivats del trasbals i pel temor que el suposat assetjament arribés a mans de la premsa.

La jutge considera que, un cop escoltats tots els testimonis i analitzades les proves, aquestes “són insuficients de totes totes per destruir la presumpció d’innocència” de Rosa Fonoll, de qui diu que no va actuar amb ànim de “dol”.