El president del CGPJ diu que les decisions judicials no es poden revisar en instàncies “alienes a les jurisdiccionals”

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en funcions, Vicente Guilarte, ha advertit aquest dimecres que l’acció de la justícia no pot “veure’s revisada en instàncies alienes a les jurisdiccionals” i ha defensat la independència judicial. Ho ha dit a Barcelona en l’acte d’entrega dels despatxos judicials per part del rei Felip VI als nous jutges, i davant del ministre de Justícia, Félix Bolaños. En l’acte, el Rei també ha defensat la importància de la independència judicial. Dels 160 nous jutges, 119 dones i 41 homes, una quarta part tindran el seu primer destí professional a Catalunya.

En el seu discurs, Guilarte ha dit que l’acció de la justícia “no podrà veure’s revisada en instàncies alienes a les jurisdiccionals”, en referència velada a una possible amnistia als independentistes. Per això, ha dit als nous jutges que comptin amb el CGPJ, que “es mantindrà vigilant davant de qualsevol atac a la independència, provingui d’on provingui i actuarà sempre en la seva defensa”.

“La independència és, bàsicament, l’aïllament respecte la influència d’altres poders de l’Estat, i garantia dels ciutadans”, ha dit. “És bidireccional: ni jo influeixo en l’activitat política ni l’activitat política en la meva”, ha asseverat. "Deixin-nos en pau", ha conclòs.

Sobre la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, ha dit que els polítics encara no l’han pogut desencallar, cosa que ha provocat la seva “degradació”. En tot cas, ha dit que recentment s’ha obert una “última porta d’esperança” en la negociació entre PSOE i PP amb la mediació de la Unió Europea.

Guilarte ha recordat també que els jutges tenen molt poder i han de garantir i limitar a vegades els drets dels ciutadans. Per això ha advertit que la llei, utilitzada desviadament pot resultar enormement nociva” i que el dret “en mans de desaprensius és un instrument perillós”.

També els ha dit que la independència judicial va molt vinculada a l’ètica i a una “autoexigència d’exemplaritat vital que a vegades pot implicar una renúncia, però resulta imprescindible per reforçar el respecte a la institució”.

Guilarte ha acabat el discurs amb un record pels dos guàrdies civils morts dissabte passat a Barbate (Cadis) atropellats per una ‘narcollanxa’, un dels quals era nascut a Barcelona, així com els ferits. Aquestes paraules han generat un gran aplaudiment a l’auditori del Fòrum.

Per la seva banda, Felip VI, que també ha recordat els dos agents morts, ha dit que la independència judicial ha de ser preservada i respectada per tothom i que és “imprescindible per a l’adequat funcionament de la democràcia”. Alhora, ha demanat als nous jutges que evitin qualsevol “impuls o interès personal” en la seva actuació, sinó l’interès general de la societat.

El monarca també ha tingut un record pels dos guàrdies civils morts dissabte passat a Barbate (Cadis) atropellats per una ‘narcollanxa’, un dels quals era nascut a Barcelona, així com els ferits. Aquestes paraules han generat un gran aplaudiment a l’auditori del Fòrum. En aquest punt, ha destacat el paper “imprescindible” de les forces i cossos de seguretat en la “protecció de la convivència democràtica en pau i en llibertat, en la preservació de l’Estat de Dret”.

El Rei ha recordat als nous jutges que s’han de seguir formant al llarg de la carrera i que han de tenir present la legislació europea i el dret comunitari. El director de l'Escola Judicial, Jorge Jiménez, ha felicitat els nous jutges, els ha agraït l’esforç i els ha recordat la feina que tindran a partir d’ara.

A la cerimònia també hi ha assistit el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín Castán; el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños; el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; la consellera de Justícia de la Generalitat, Gemma Ubasart, la tinenta d’alcaldia de Barcelona Maria Eugènia Gay, així com vocals del CGPJ, membres de la Sala de Govern del Tribunal Suprem i els presidents de l'Audiència Nacional i dels Tribunals Superiors de Justícia, entre d'altres autoritats.

Catalunya torna a ser la comunitat amb més nous jutges

Catalunya és la comunitat autònoma a la qual aniran destinats més membres de la promoció, ja que comptarà amb un total de 44 nous jutges, el 27,5% del total, a causa de la tradicional gran xifra de places vacants. En concret, aniran a Amposta, Arenys de Mar, Blanes, Cornellà, el Prat, Esplugues, Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat, el Vendrell, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, la Bisbal d’Empordà, Manresa, Martorell, Mollet del Vallès, Reus, Sabadell, Tarragona, Tortosa, Valls, Vielha, Vilanova i la Geltrú, Vic i Vilafranca del Penedès. Cap nou jutge anirà destinat a les ciutats de Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Terrassa o Lleida, entre altres.

Els altres es repartiran de la manera següent: 29 ocuparan el seu primer destí a Andalusia, 2 a Aragó, 2 a Astúries, 8 a Balears, 6 a Canàries, 3 a Cantàbria, 6 a Castella i Lleó, 16 a Castella-la Manxa, 12 al País Valencià, 4 a Extremadura, 14 a Galícia, 1 a La Rioja, 1 a la Comunitat de Madrid, 5 a la Regió de Múrcia i 7 al País Basc.

El perfil dels integrants de la 72a promoció és, segons es recull en una enquesta realitzada al seu ingrés a l'Escola Judicial el 2022, el d'una dona (representen el 74,37% del total) amb una edat mitjana de 28 anys, que ha trigat cinc anys a preparar i aprovar l'oposició. Els més joves eren cinc que tenien 24 anys i el més veterà, 39. La major part comptaven amb entre 26 i 30 anys quan, fa dos anys, van començar aquesta fase de la seva formació com a jutges.

La tradició familiar no és l'element determinant que va portar els nous jutges i jutges a triar la professió. Les tres quartes parts dels integrants de la promoció (74,19%) ni ha tingut ni té familiars (fins al segon grau de consanguinitat) que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. El 21,29% té algun familiar que exerceix una professió jurídica diferent de la de jutge o magistrat, i només el 4,52% té a la seva família a un membre de la carrera judicial.

Les raons que han pesat més en l'elecció de la professió de jutge tenen a veure amb la vocació pel dret i per l'exercici de la funció jurisdiccional. Així, un 95% dels alumnes han triat ser jutges perquè els agrada el dret. D'aquests, es mostren molt d'acord amb aquesta afirmació el 73% i força d'acord, el 22% restant. De manera similar, la funció del jutge com a garant dels drets fonamentals és un altre dels motius que més han influït en els integrants de la promoció a l'hora d'encaminar la vida professional. Així, es mostra molt d'acord amb aquesta idea el 71% i força d'acord el 24 per cent. La independència i la imparcialitat de la funció judicial va ser el principal atractiu de la professió de jutge per al 73% dels enquestats. Bastant d'acord amb aquesta afirmació s'ha mostrat també un altre 21% dels alumnes. Finalment, la meitat dels nous jutges va triar la professió per contribuir a la lluita contra la delinqüència. Un 41% més se senten força identificats amb aquesta opció. L'element determinant per ser jutge va ser encarnar un poder de l'Estat per al 26% dels alumnes; per a un 41%, l'estabilitat en l’ocupació i per al 66% la contribució a un servei públic. Les condicions econòmiques de la professió van ser l'opció més triada per un 10% dels enquestats.

Una professió a què gairebé la meitat (el 48,39%) va decidir dedicar-se mentre cursava la carrera de Dret. Un 34,84% va prendre la decisió abans de començar els estudis universitaris i un 16,13%, en acabar el grau.

Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (33). El segueixen Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid (18 cadascuna), País Valencià (16), Catalunya (14), Galícia (13), Aragó (11), Astúries (9), Cantàbria (6), Canàries, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, Navarra i País Basc (4 cadascuna) i Balears i Extremadura (1 cadascuna).

Durant l'etapa de preparació de l'oposició, la pràctica totalitat dels alumnes de la promoció (98,71%) va comptar amb el suport econòmic dels seus pares. Prop del 30% ha treballat anteriorment i, d'aquests, dos de cada tres ho han fet en un sector aliè a l'àmbit jurídic. El 64,52% del total no ha treballat abans.

L'àrea penal torna a ser la més atractiva per als nous jutges. El 28,05% voldria exercir en aquest ordre jurisdiccional en el futur. Per ordre de preferència, segueixen la violència sobre la dona i la família (13,79% cadascuna), menors (13,56%), civil (12,64%), vigilància penitenciària (5,52%), contenciós-administratiu (4,83%), mercantil (4,60%) i social (3,22%).

Crítiques a la falta de dones

L’associació progressista Jutges per la Democràcia ha lamentat que a la taula presidencial de l’acte no hi hagués cap dona. Per això, han acusat al CGPJ i a l’Escola Judicial del seu “nul compromís” amb les polítiques d’igualtat. “No només existeix un sostre de vidre en la designació de responsabilitats a les dones magistrades i jutgesses, sinó que en actes tant significatius com l’entrega de despatxos a una promoció majoritàriament femenina, s’incorre en omissions que posen de manifest les carències i falta de sensibilitat institucional respecte les polítiques d’igualtat”, diu en un comunicat.

L’associació diu que el CGPJ oblida que el 60% de la carrera judicial són dones, “incompleix les seves pròpies polítiques d’igualtat” i és corresponsable, juntament amb l’Escola Judicial d’aquest “inexplicable i injustificable apartament”.