Redacció |
Sant Sadurní d'Anoia
21-02-2013
| Actualitzat 22-02-2013 08:42
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L'Alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Josep Maria Ribas, acompanyat per un membre de cada grup municipal del consistori i el Secretari de l'Ajuntament, es van reunir aquest dilluns a la Casa de la vila amb Rafael Ferrera, general de brigada de la Guàrdia Civil, per tractar l’assumpte de la caserna de Sant Sadurní. Aquesta trobada s’havia de celebrar l’any passat, però es va ajornar amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Segons ha explicat l'alcalde, Ferrera va proposar a l'Ajuntament realitzar una nova taxació només de l'edifici de la caserna, acceptant la tesi de l'Ajuntament que el sòl ha de retornar al municipi, i va avançar que el Ministeri de l'Interior acceptarà el preu d'aquesta nova taxació i oferirà facilitats de pagament, amb els interessos corresponents.
Negociació amb el Ministeri
L’Ajuntament va cedir fa més de mig segle els terrenys per ubicar la caserna de la Guàrdia Civil i va participar en un 10% en la construcció de l’immoble, al 1959. Segons la legislació, l’edifici va passar a ser propietat de la Guàrdia Civil després d’ocupar-la durant més de 30 anys.
El Ministeri de l’interior va presentar al 2008 una oferta per la caserna d’1.456,500€. Al febrer de 2011 l'Ajuntament de Sant Sadurní, governat per CIU-AMI amb el recolzament de la regidora del PP, va comunicar al Ministeri d'Interior que segons una taxació actualitzada el preu d’adquisició de la caserna s’establiria en 355.923,30 €.
En aquests moments, l’immoble es troba en procés de subhasta segons el web de la gestora d’edificis del Ministeri. L'alcalde Josep Maria Ribas recorda que el fet que la caserna es trobi en un solar destinat a equipaments, tal i com fixa el planejament urbanístic municipal, pot dificultar que algun particular estigui interessat en adquirir-lo.
Segons Ribas, l'equip de govern té interès en que la caserna retorni al poble, sempre que això suposi un cost assumible pel municipi.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!