Qui és qui al nou govern de la Generalitat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha signat aquest dimecres a la tarda el decret de nomenament dels nous membres del Consell Executiu, que prendran possessió del càrrec aquest matí del Palau de la Generalitat. Però, qui és qui al nou govern?

Neus Munté, un actiu en alça a CDC que es consolida com un dels pesos pesants del Govern

Neus Munté va entrar al Govern com a consellera de Benestar i Família, però la sortida dels consellers d'Unió va provocar la seva escalada fins a la vicepresidència. Va ser nomenada també portaveu per tal de reforçar el perfil social de l'executiu a pocs mesos de les eleccions. És, per tant, un actiu en alça a CDC que es consolida com un dels pesos pesants del Govern, ara com a consellera de la Presidència, encarregada de la macroàrea de l'Estat del Benestar i portaveu. De fet, va ser un dels noms que es van posar sobre la taula per substituir Artur Mas. De perfil socialdemòcrata, Munté ha alternat la seva carrera professional entre la política i la UGT, essent dirigent del sindicat en dues etapes diferents.

Artur Mas va situar Neus Munté al Govern l'any 2012 en un moviment d'última hora per mantenir una certa paritat i salvaguardar els equilibris entre CDC i UDC dins de l'executiu, però el seu perfil social i alhora discret va col·locar-la com a vicepresidenta i portaveu dos anys i mig més tard.

Ha capejat la difícil tasca de portaveu aquests últims mesos i continuarà exercint-la a partir d'ara, també com a consellera de la Presidència. Munté va ser un dels noms que es van posar sobre la taula per presidir la Generalitat en lloc d'Artur Mas, però ella mateixa ho va rebutjar. "El meu candidat a la Presidència i de JxSí és el president Mas. No seré moneda de canvi de ningú per trair la voluntat dels electors", va dir a través de Twitter. De tota manera, continua sent un dels valors de futur de CDC.

Neus Munté i Fernández va néixer a Barcelona el 13 de novembre de 1970. Està casada i té dues filles bessones. Llicenciada en Dret per la UB, té un Màster en Dret Públic i Organització Administració per la UPF. Ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya i va ser membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya (1996-1999).

Després d'aquesta primera etapa a la UGT, Munté va donar el salt a la política i va ser cap de gabinet de la consellera d'Ensenyament, Carme-Laura Gil. També va ser diputada entre el 2002 i el 2003.

Amb l'arribada del tripartit al Govern, va tornar a la UGT com a secretària d'Ocupació i Educació i també de Política Institucional, càrrecs que va ocupar entre el 2004 i el 2010. Després d'aquesta segona tongada al sindicat, va tornar de nou al Parlament, encarregant-se especialment dels temes d'Educació.

Militant de CDC des de 1996, va ser Secretària general adjunta de la JNC (1998-2000) i des de l’anterior congrés del partit, presideix la Comissió d’Arbitratge, Disciplina, Mediació i Arbitratge. Munté és una dona molt familiar que intenta treure temps de la seva feina per dedicar-lo a les seves dues filles bessones. Futbolera i barcelonista de pro, li agrada molt el mar i la platja, i intenta practicar ioga quan les obligacions diàries li ho permeten.

Junqueras, un historiador que es dedica "temporalment" a la política, a la vicepresidència de la Generalitat

Oriol Junqueras serà a partir d'aquest dijous el número 2 del nou executiu català. Ocuparà la vicepresidència de la Generalitat i la conselleria d'Economia i Hisenda tal com va pactar amb Artur Mas abans de les eleccions del 27-S. Va ser personalment ell qui va reclamar per ERC les responsabilitats econòmiques del Govern i, com reconeixen fonts republicanes, "només podia ser ell qui ocupés el càrrec". Fa vuit anys que es dedica a la política, primer en l'àmbit municipal, després en l'europeu i només en fa tres que és diputat al Parlament. Independentista "de tota la vida" ja havia format part de sindicats universitaris sobiranistes però no es va fer militant d'ERC fins el 2011, pocs mesos abans de ser-ne escollit president. Junqueras és, com li agrada dir a ell mateix, un historiador que es dedica "temporalment" a la política.

Tot i ser historiador de formació (Llicenciat en Història Moderna i Contemporània a la UAB el 1996) i professor d'història de vocació, Junqueras va cursar estudis d'Econòmiques a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma en Història del Pensament Econòmic l'any 2002. A la UAB ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1998 i fins que va haver de deixar les classes en incorporar-se a la primera plana de la política nacional.

Junqueras parla català, castellà, anglès, italià (va fer els estudis primaris al Liceu Italià de Barcelona) i també té coneixements de francès. Té 46 anys (11 d'abril de 1969), està casat i té dos fills, nascuts tots dos abans d'una important cita electoral (2012 i 2015).

La trajectòria política de Junqueras és fulgurant. En 8 anys ha passat de regidor del seu poble a vicepresident de la Generalitat. De fet, fa tot just 5 anys que milita a ERC, el partit que presideix des de l'octubre del 2011. Representa a Esquerra institucionalment des del 2007, quan va esdevenir regidor independent de Sant Vicenç dels Horts. El 2009, també com a independent, va encapçalar la llista dels republicans al Parlament Europeu i va ser eurodiputat fins l'1 de gener del 2012, quan va ser substituït per Ana Miranda (BNG). En les municipals del 2011 va aconseguir l'alcaldia de Sant Vicenç gràcies a un pacte amb CiU i ICV-EUiA i la va revalidar en les eleccions del maig del 2015. Precisament va renunciar al càrrec el passat 29 de desembre per centrar-se "en la família i la independència de Catalunya".

El 25 de desembre del 2010, en un apunt al seu blog, anunciava que començaria a militar al partit. "És precisament ara, quan tant ells com el país més ho necessiten, que vull estar més a prop de la gent de qui he après tant", explicava per justificar la seva decisió en un moment de profunda crisi a ERC. L'1 d'octubre del 2011 a Girona, Junqueras era proclamat nou president d'ERC. S'havia convertit en el candidat de consens per intentar reconduir el partit. Va assumir la responsabilitat amb una Esquerra fracturada des del Congrés del 2008, amb 10 diputats al Parlament (abans de les eleccions del 2010 en tenien 21) i amb poques perspectives d'aconseguir representació al Congrés en les eleccions a les Corts Espanyoles del novembre d'aquell mateix any. El primer cop d'efecte de l'era Junqueras va ser l'elecció de l'escriptor i promotor de la consulta independentista a Barcelona, Alfred Bosch, com a cap de llista, tot i l'oposició del fins aleshores líder del partit a Madrid, Joan Ridao. ERC va revalidar els 3 diputats que havia aconseguit tres anys abans.

Pel que fa a l'àmbit nacional, ERC va esdevenir la segona força en nombre de diputats al Parlament (21) en les eleccions del 2012, amb Junqueras de cap de llista. Una segona posició que ell pronosticava en contra de l'opinió de les enquestes i de gran part dels seus propis companys de partit. L'optimisme i la persistència són dos dels valors que més se li valoren internament, a més de la capacitat d'obrir el partit a sectors tradicionalment allunyats de l'esquerra o de l'independentisme.

La seva persistència no sempre ha donat els fruits que ell buscava. Per la consulta del 9-N volia una única i pregunta clara i en va haver d'acceptar dues d'interpretables; pretenia que les eleccions "plebiscitàries" es fessin el març del 2015 i es va conformar amb el setembre; i va criticar durament la possibilitat de compartir llista amb CDC i finalment es va sumar a Junts Pel Sí. "L'acord al que finalment arribar és millor del que proposava ERC perquè és l'acord de tots", ha respost invariablement quan se li ha preguntat perquè els republicaven acabaven acceptant tesis allunyades de la seva.

Més enllà de la política i de la docència, Junqueras ha col·laborat amb nombrosos mitjans de comunicació i ha participat en la creació d'una desena de llibres de temàtica històrica. Potser una de les imatges més recordades pel públic en el seu pas pels mitjans va ser la disfressa de Jaume I que va lluir al programa 'El Favorit', que va emetre TV3 l'any 2005 per seleccionar el personatge més rellevant de la història de Catalunya.

En clau més personal, és catòlic i acostuma a anar a missa els diumenges que pot. En la passada campanya electoral a les Corts Espanyoles treia punta a aquest costum quan afirmava que el número 2 de la llista, Joan Tardà, no anava a missa però que ell ja hi anava per tots dos. En Setmana Santa intenta no perdre's la processó de la confraria "del Santísimo Cristo de la Salud y Nuestra Señora de la Soledad en Compañía de la Buena Gente".

És seguidor del Barça, fa pinya amb els Carallots -els castellers de Sant Vicenç-, no li agraden les corbates, tot i que se n'acostuma a posar els dies políticament rellevants, i li encanta posar el seu poble com a exemple allà on té l'ocasió de parlar-ne. Té un hort a casa en el qual li agrada cultivar tomàquets –entre d'altres fruites i verdures-i també un bar de referència al seu poble regentat per un xinès independentista.

Josep Rull, el número 2 de CDC que torna a les infraestructures

El nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (Terrassa, 1968), va començar a guanyar notorietat pública precisament com a portaveu de CiU en matèria de Política Territorial, amb tenses interpel·lacions al Parlament amb el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. De tarannà socialdemòcrata i netament independentista, quan CiU va aconseguir governar l'any 2010, Rull va veure com Lluís Recoder primer i Santi Vila després es quedaven amb aquesta cartera. En paral·lel, el terrassenc va anar pujant posicions al partit. Va ser secretari d'Organització abans que la renúncia d'Oriol Pujol el situés com a coordinador general, càrrec que ocupa des de l'estiu del 2014 a l'espera de la celebració d'un congrés que refundi el partit.

Josep Rull i Andreu va néixer a Terrassa el 2 de setembre del 1968. Està casat, té dos fills petits i és llicenciat en Dret per la UAB. Rull és un home de partit. Va ser secretari general de la JNC entre 1994 i 1998 i milita a CDC des del 1989. Rull va fer primer carrera local, intentant disputar l'alcaldia de Terrassa al PSC en tres ocasions. Va retallar les diferències però no va aconseguir governar.

En paral·lel, va anar guanyat pes polític al Parlament. Diputat des del 1997, va ser adjunt al portaveu en la VIII legislatura i va destacar per ser un diputat especialment vehement. Va ser el portaveu de CiU en la comissió d'investigació sobre el Carmel i va protagonitzar dures interpel·lacions sobre infraestructures i en concret sobre la Línia 9 amb el llavors conseller Nadal.

A partir del 2010, amb CiU al Govern, Rull va ser nomenat secretari tercer de la mesa de la cambra catalana, càrrec que va ocupar dues legislatures.

De perfil socialdemòcrata i proper a Lluís Recoder i Carles Campuzano, Rull va saber obrir-se pas al partit i va ser nomenat secretari d'Organització en el congrés que va situar Oriol Pujol com a nou secretari general. Quan Pujol va plegar pel cas de les ITV, Rull es va convertir en el número dos de CDC a l'espera d'un congrés que des del partit ja assumeixen que serà molt mogut.

Ha estat comandant el partit juntament amb Lluís Corominas els últims mesos, essent un dels negociadors de JxSí per assolir finalment el pacte d'investidura que ha evitat unes noves eleccions però que ha comportat alhora la renúncia d'Artur Mas.

Josep Rull és amant dels castells i aficionat a Tintín. Amb una gran capacitat de treball i amable en el tracte, en algun moment se l'havia situat com a successor d'Artur Mas, però els nous moviments de la política catalana, amb Carles Puigdemont com a nou president, el poden haver allunyat.

Raül Romeva, l'exeurodiputat de cul inquiet que portarà les Relacions Institucionals del nou Govern

Raül Romeva (Madrid, 1971) ha viscut durant una dècada a cavall entre el Vallès, on resideix, i l'epicentre de la política comunitària, on en la seva etapa com a diputat d'ICV a l'Eurocambra va destacar per la seva hiperactivitat parlamentària. Va batallar per reivindicar el catalanisme i els drets de les dones i va ser molt crític amb la pesca il·legal. La primavera del 2014, després de 20 anys de militància, va estripar el carnet ecosocialista per conviccions. Havia impulsat el debat sobiranista a l'organització política a què pertanyia però no se'n va sortir. Poc després li van oferir encapçalar la tot just acabada de gestar llista conjunta independentista de Junts pel Sí, posició que va acabar acceptant. El seu pas per diverses institucions internacionals l'ajudaran a lidiar amb la nova àrea que li han encomanat, el macrodepartament de Relacions Institucionals del nou Govern.

S'autodefineix com "un cul inquiet, d'arrels múltiples i variades". I no és en va. Ha viscut a la capital espanyola, a Montpeller, Sarajevo, París, Brussel·les, Estrasburg, la Roca del Vallès i Caldes de Montbui, on els anys 1991 i 1995 va concórrer a les eleccions municipals per Iniciativa, partit que militava des del 1989. Romeva ha tingut una polifacètica trajectòria professional i vital.

De jove apuntava per atleta però una lesió al tendó d'Aquil·les el va apartar de les pistes i va redirigir la seva passió per l'esport cap al medi aquàtic, que el fascina. Fan de Jacques Cousteau, de petit tenia clar que volia ser capità de barco, té la titulació del PER i practica submarinisme. Al reputat club Natació Sabadell va fixar-se com a objectiu ser nedador olímpic però no ho va aconseguir.

Aleshores va centrar-se en la seva carrera acadèmica. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i va especialitzar-se en economia internacional i desenvolupament. Més tard, es va doctorar en Relacions Internacionals, àrea que dirigirà en el nou govern de Carles Puigdemont.

Té l'encàrrec d'Exteriors i la coordinació de les conselleries de Governació, Interior i Justícia, a càrrec de Meritxell Borràs, Jordi Jané i Carles Mundó, respectivament. Per a la seva nova tasca li valdrà haver-se foguejat durant anys en institucions i organismes com la Unesco, la ONU, la OSCE i Intermón-Oxfam.

També, indubtablement, l'ajudarà el seu pas durant dues legislatures per l'Eurocambra, a la qual va accedir-hi sent el cap de llista més jove. Iniciativa va catapultar-lo a la primera línia política l'any 2004. Va destacar com un diputat molt actiu. Ell mateix explica que amb prou feines li va donar temps a descobrir els indrets turístics de la capital belga perquè es dedicava gairebé en exclusiva a la seva tasca parlamentària. Malgrat això, buscava forats lliures per veure partits de futbol. I ho feia acompanyat d'Oriol Junqueras, amb qui va començar a forjar una amistat.

Acabada la seva etapa europea, la primavera de 2014 va decidir trencar amb ICV després de 20 anys de relació. Les seves idees independentistes van dinamitar el seu paper en un partit que no va digerir bé el debat que ell mateix va impulsar el 2009 a propòsit de la qüestió sobiranista. Anar de número u de la llista paraigües que va englobar CDC i ERC a les eleccions del 27-S li va valdre l'amistat amb el coordinador nacional ecosocialista, Joan Herrera.

Romeva, però, ja devia intuir al cos a cos polític a què s'enfrontaria quan va canviar les classes de lambada i salsa que impartia pel terreny aguerrit dels hemicicles. En el seu temps lliure, practica castells a Sant Cugat del Vallès, on viu amb les dones de la seva vida: la parella i les dues filles, i on tenen una llibreria infantil com a negoci familiar. Apassionat de la lectura, ha publicat diversos llibres: l'assaig polític 'També som una nació europea', el thriller 'Sayonara Sushi', el llibre d'aventures 'Retorn a Shambala' i la novel·la 'Pont de cendra'. 

Meritxell Borràs, una figura polivalent de CDC que va entrar al Govern per la ruptura amb Unió

Meritxell Borràs era un dels noms segurs en el nou Govern d'Artur Mas i ara de Carles Puigdemont. Figura polivalent de CDC, va entrar a l'executiu com a consellera de Governació i Relacions Institucionals el passat mes de juny per la ruptura amb Unió. Borràs va substituir Joana Ortega en part de les seves funcions i ara tindrà l'oportunitat de continuar la tasca iniciada fa només sis mesos. Aquesta farmacèutica hospitalenca és filla d'un dels fundadors del partit i una de les mans dretes del president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull. Al Parlament, hi ha estat des del 1995 en diferents etapes, primer ocupant-se de temes d'ocupació però després encarregant-se d'alguns temes delicats per al partit, com és el cas de la comissió d'investigació del cas Pujol.

Nascuda a l'Hospitalet l'any 1964, ha estat cap de llista de la seva ciutat entre el 1999 i el 2011. És llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Màster en Gestió Empresarial per la mateixa universitat, a més d'haver realitzat un curs de Lideratge Polític a l'IESE de Madrid. Pel que fa a la seva experiència professional, ha treballat als laboratoris Menarini durant set anys i dos més als laboratoris Almirall. És sòcia d'Òmnium Cultural, de l'Assemblea Nacional Catalana i del Barça, a més d'altres entitats de l'Hospitalet, d'on és tota la seva família.

De pares catalanistes, va ser presidenta i fundadora de la JNC a l'Hospitalet l'any 1981 i membre del seu comitè executiu com a responsable de comunicació i formació. També ha estat diputada a la Diputació de Barcelona el 1995. És membre del consell nacional de CDC, del comitè executiu i del comitè de direcció. Actualment és presidenta de la Comissió Nacional de Política Sectorial.

Tot i que inicialment s'encarregava de temes relatius a l'àmbit de l'ocupació (va encarregar-se de la Llei del SOC), Borràs aviat va ser considerada una diputada polivalent, i per això cada cop va anar guanyant més pes al Parlament, fins al punt de ser la portaveu de CiU a la comissió Pujol.

Ja com a consellera de Governació ha hagut d'organitzar les eleccions del 27-S, amb la polèmica sobre el vot per correu a l'estranger. El Govern va emprendre llavors mesures legals en defensa dels catalans residents a l'exterior que no havien pogut votar.

Borràs és la tercera de cinc germans i néta de pastissers, així que molt sovint ajudava a l'obrador del seu avi. Orgullosa de ser de l'Hospitalet, la consellera forma part de la germandat Nuestra Señora del Rocío Rocieros de Carmona, i pren part en alguna de les seves activitats. També li agrada molt la música en directe, especialment el rock català. Un dels seus grups preferits ara mateix és Els Amics de les Arts.

Carles Mundó torna a la Generalitat al capdavant de Justícia després de participar als dos tripartits

El Departament de Justícia també canviarà de mans i passarà a estar liderat per l'advocat osonenc Carles Mundó, que substituirà Germà Gordó. Nascut a Vic fa 39 anys -el 3 de març en fa 40- i llicenciat en Dret per l'UPF i Màster en Dret Urbanístic i de l'Edificació (UPF), Mundó serà un dels consellers més joves del Govern, junt amb la nova titular d'Ensenyament, Meritxell Ruiz (1978). Ja té experiència a la Generalitat després de ser cap de Gabinet del Departament d'Educació entre el 2003 i el 2006, amb el conseller Josep Bargalló primer i Marta Cid després, i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació entre 2006 i 2008. El 29 de gener d'aquell mateix any, el Govern el va nomenar com a secretari de Mitjans de Comunicació i també president de l'ACN, fins al 2011, amb Joan Manuel Tresserras com a conseller.

En quant a la seva activitat privada, es va incorporar al Bufet Vallbé l'any 2006 i és responsable de l'àrea de Dret Civil. En l’àmbit universitari ha estat membre del Consell Interuniversitari de Catalunya, n'és del Consell Social de la UPF i de l’Observatori del Dret Privat de Catalunya, vinculat a la Conselleria de Justícia. D'altra banda, a nivell municipal, ha estat regidor a l'Ajuntament de Gurb.

El nou conseller de Justícia és un dels membres fundadors de l'entitat Drets, que denuncia la catalanofòbia i ha portat alguns casos als tribunals, com l'ara exvicepresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch com a presumpte autor d'un delicte d'amenaces a diverses personalitats favorables al dret a decidir a través de Facebook i pel qual està en situació d'investigat.

L'entitat també ha demandat la UEFA per vulneració de drets fonamentals pel cas de les estelades al Camp Nou i ha denunciat tuits a Fiscalia de contingut catalanòfob arran dels xiulets a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei també a l'estadi blaugrana o després de la tragèdia aèria de Germanwings.

D'altra banda, igual que el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Mundó és present a les xarxes socials, com Facebook i Twitter. En aquesta darrera, es manté força actiu, tot i que des que es va arribar a un acord in extremis per investir el president de la Generalitat no ha piulat res. El darrer missatge al seu perfil és un retuit de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, felicitant-se per l'acord.

Meritxell Serret, la primera consellera d'Agricultura

Com és tradicional les darreres dècades, la conselleria d'Agricultura serà dirigida per un lleidatà. En aquest cas i, per primera vegada, per una lleidatana. Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 19/06/1975) ocupava fins ara la coordinació tècnica de la Fundació del Món Rural i havia treballat al Centre de Promoció de la Carn de Vedella de Catalunya i a la Unió de Pagesos. La seva trajectòria política es limita a l'àmbit municipal, com a regidora independent del seu poble. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997) i té un postgrau en direcció general d'empreses (UOC). Serret era fins ara la coordinadora d'Incidència Política de l'ANC i membre del secretariat nacional de l'entitat.

Tot i la seva joventut (40 anys), en fa 18 que professionalment es dedica a la coordinació del món agrari, primer a la Unió de Pagesos (1997-2006), posteriorment a Provedella (2006-2007) i finalment com a coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural (2007-actualitat). És precisament aquesta experiència la que li ha servit perquè ERC li hagi fet confiança i hagi plantejat el seu nomenament. No milita al partit, tot i que va ser regidora de Vallfogona de Balaguer en representació dels republicans l'any 2009.

Serret parla català i castellà i té un nivell mig tant d'anglès (First Certificate) com de francès (3er curs a l'Alliance Française). L'anglès el va practicar especialment durant els cinc mesos que va viure durant a Noruega com a part d'un programa d'estudis Erasmus.

Serà la primera consellera d'Agricultura de la història, ja que tots els predecessors en el càrrec són homes. També serà la primera vegada que ERC tindrà responsabilitats sobre aquesta conselleria, tot i que Serret sigui formalment una independent. En el tripartit va ser el PSC el que es va encarregar d'Agricultura.

Jordi Baiget, una persona de la màxima confiança de Mas

El nou conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha estat fins ara un dels principals assessors i coordinadors interns de CDC i una persona de la màxima confiança de l'expresident Artur Mas. Nascut a Balaguer l'any 1963, Jordi Baiget ocupava el càrrec de secretari del Govern des del 2012 i a partir d'ara assumirà les noves funcions de conseller en substitució de Felip Puig. La nova cartera engloba també l'àrea de Coneixement, que fins ara formava part de la Conselleria d'Economia. Empresa i Coneixement integra una de les quatre conselleries dins el paraigua de l'àrea econòmica del Govern - liderada per Oriol Junqueras- juntament amb Economia, Territori i Agricultura.

Jordi Baiget és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, té estudis de postgrau en Anàlisi Econòmica i ha estat professor ajudant a la Facultat de Ciències Econòmiques d'aquesta universitat. El 1990 es va incorporar al Servei d'Estudis de CDC com a assessor del grup parlamentari de Convergència i Unió en aspectes econòmics, sectorials i socials. Des del gener de 2001 fins al novembre de 2003 va ser secretari del grup parlamentari de CiU a les Corts Generals.

Del novembre de 2003 fins a l'actualitat, Baiget ha estat coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals i el 2011 també va ser nomenat director general de Coordinació Interdepartamental del Govern, un càrrec que va ocupar durant la IX Legislatura de la Generalitat.

El nou conseller d'Empresa i Coneixement és membre de l'executiva de CDC i va militar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, on va entrar l'any 1985. També va ser membre de la seva coordinadora nacional com a Secretari de Finances des del 1986 fins el 1987 i durant aquests anys va publicar diversos estudis relacionats amb l'economia catalana i el mercat de treball.

Dolors Bassa, una sindicalista al capdavant de Benestar, Treball i Famílies

De secretària general d'UGT a les comarques gironines a diputada per Junts pel Sí, i ara, consellera de Benestar, Treball i Famílies. Dolors Bassa i Coll és sindicalista, mestra i psicopedagoga i assumirà una cartera al nou Govern "il·lusionada amb la nova responsabilitat, per una societat justa i social", escrivia en una piulada a les xarxes. Mare de dos fills i àvia d'una nena, respon a un perfil progressista i independentista que va institucionalitzar en un principi com a regidora a l'ajuntament de Torroella de Montgrí sota les sigles d'ERC. Com a consellera, Bassa serà una segona veu vinculada al sindicalisme, al costat de Neus Munté amb qui va coincidir al sindicat en tasques d'Ocupació i Igualtat. Defensa mantenir les arrels a l'Empordà, entre el mar, la muntanya i el riu, i li agrada recórrer en bicicleta els espais que la van veure néixer fa 57 anys.

Sindicalisme, Parlament, Govern. Són els darrers passos de Dolors Bassa que va concórrer a les eleccions del 27-S com a número 6 de la llista de Junts pel Sí per Girona i en va sortir elegida diputada: un dels onze diputats dels 17 en joc a la demarcació. Per fer-ho, va renunciar a la secretaria general d'UGT a les comarques gironines, un càrrec que havia assumit des del 2008 i al qual podia optar per tercera vegada.

La seva vinculació amb el sindicat arrenca de molt abans, quan va començar a ser alliberada sindical de l'escola concertada Sant Miquel, del seu municipi. Professora d'EGB i de català i llicenciada en Psicopedagogia, també va exercir com a mestra a l'escola Vedruna de Palafrugell.

A partir del 2005 va assumir la secretaria de política social i ocupació d'UGT a les comarques gironines. Amb Bassa i Neus Munté seran dues les persones vinculades a la UGT que formaran part de l'executiu català. De fet, van compartir feina quan totes dues assumien, una a Girona i l'altra a Barcelona, tasques d'ocupació i igualtat.

Mare de dos fills i àvia d'una nena, subratlla sempre les seves arrels empordaneses i mantenir-se encara entre el mar, el riu i les muntanyes de Torroella, on va néixer el 1959. Recórrer els entorns en bicicleta, una de les seves aficions. Precisament la seva experiència institucional rau en el municipalisme: ha estat regidora de l'ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana durant vuit anys: va assumir Dinamització econòmica, turisme i acció social, i la tinença d'alcaldia en la primera de les seves legislatures municipals, entre 2007 i 2011. Després de les eleccions de fa quatre anys va passar a ser regidora a l'oposició, i en les del 24 de maig de 2015, Bassa va tancar simbòlicament la llista dels republicans.

De la nova consellera de Benestar, Treball i Famílies, també en destaca la implicació en organitzacions de cooperació com la coordinadora d'ONGs de Girona, o bé la seva tasca com a observadora internacional en més d'una ocasió en eleccions a Nicaragua. Ha estat també membre del Consell Social de la Universitat de Girona (2001-2013); del Consell de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya (2007-2013) i del Consell de direcció del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya (2006-2014), així com membre del consell assessor del màster de treball, relacions laborals i recursos humans de la UDG (2012). És autora de diversos articles i coautora del llibre-recull 'Per què volem un estat propi?', de Pagès Editors.

Toni Comín, l'antiglobalització de tradició federalista que va abraçar l'estelada de Junqueras

Fill de l'històric líder d'esquerres i el cristianisme Alfonso Comín, el nou conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971), va arribar a la primera línia política de la mà de Pasqual Maragall. Ha estat diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi les legislatures del 2004 i el 2006. La multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 va evidenciar diferències insalvables amb els seus companys socialistes. Dos anys més tard, va acabar entregant el carnet del partit i oficialitzant el seu viratge del federalisme a l'independentisme. Va rebutjar un lloc en la candidatura d'ERC a les europees però ha sabut cuidar la relació amb el líder republicà, Oriol Junqueras, que l'ha premiat amb un lloc destacat a Junts pel Sí. Negociador del pla de xoc social amb la CUP, aspira a ser un conseller dialogant i obert en la cartera de major dotació pressupostària del Govern.

A casa ja mamava política des que era un nadó, i no només per influència del pare, sinó també materna. Adolescència i joventut centrades en reivindicacions socials i en el moviment antiglobalització, amb reflexions i assajos sobre democràcia econòmica. És el menor de quatre germans i segueix la tradició cristiana de la família. Catòlic practicant, col·labora en l'espai jesuïta Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. Un aspecte de la seva trajectòria vital que l'ha acostat a Oriol Junqueras. Els seus col·laboradors diuen que comparteixen valors i una manera de concebre la política, entesa com a vocació de servei.

Llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques i format també en Humanitats, Comín ha treballat com a professor de Batxillerat al Sagrat Cor del carrer Diputació i a l'escola de negocis ESADE. Amb una beca postuniversitària, va trepitjar el Parlament Europeu fa prop de deu anys. La política comunitària el va fascinar però no suficient com per allunyar-se de la seva filla Laia -aleshores bebè d'uns pocs mesos- i la seva parella, en Sergi, quan Junqueras li va oferir concórrer a les últimes llistes d'ERC per l'Eurocambra. Motius personals però també polítics. Feia tan sols uns mesos que havia estripat el carnet socialista.

Malgrat els seus coquetejos amb l'activisme social, Comin no va estrenar-se en política fins l'any 2004 amb un padrinatge d'excepció, el de Pasqual Maragall, que el va persuadir fins adherir-lo a la plataforma Ciutadans pel Canvi, propera a l'òrbita del PSC. Un cop acabada la seva etapa com a diputat va impulsar una ILP per a la reforma de la llei electoral catalana, que s'ha deixat un cop més al calaix.

Tradicionalment, Comín havia estat un ferm defensor de la via federalista, però a començar a allunyar-se de la direcció del PSC quan Barcelona va omplir-se d'estelades i crits independentistes la Diada de l'any 2012. Va discrepar de sobiranistes com Ernest Maragall, Marina Geli i Montserrat Tura, quan van apostar per nous partits catalanistes d'esquerres, i va preferir foguejar-se en tertúlies radiofòniques i columnes d'opinió fins que Esquerra el va rescatar.

Anteriorment, havia estat temptejat per fer el salt a la política municipal quan el Partit Socialista buscava nous lideratges i renovació interna, Comin va preferir centrar-se en la política nacional. Enguany ha fet realitat el seu desig i ha tornat al Parlament com a número 11 de Junts pel Sí. Amb la vicepresidenta Neus Munté i Lluís Llach, ha portat les negociacions del pla de xoc social amb la CUP. Trobades sovint tenses en què ha exercit de traductor entre el llenguatge polític convergent i el cupaire. Un tarannà dialogant que vol implantar en una conselleria conflictiva.

Precedit de Boi Ruiz i amb la ressaca de les retallades, Comín s'enfronta a polèmiques encara vives sobre concertacions i projectes daurats de CiU com el Visc+ i el Consorci Sanitari de Lleida, durament criticats pels grups de l'oposició, i també per Esquerra. Aquests dies s'envolta de professionals del sector per aterrar amb un cert salvavides en un terreny que li és desconegut. Serà el primer conseller de Salut de les últimes dècades que no procedeix del camp mèdic. 

Santi Vila, un conseller dialogant i moderat per a la cartera de Cultura

El nou conseller de Cultura, Santi Vila (Granollers, 1973), ha ocupat la cartera de Territori i Sostenibilitat en la darrera legislatura. Vila és militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 2000, ha estat escollit diputat al Parlament a les eleccions de 2006, 2010 i 2012 i va exercir d’alcalde de Figueres entre 2007 i 2013. Al capdavant de Territori i Sostenibilitat, Vila ha destacat per la seva capacitat de diàleg amb la ministra de Foment del govern espanyol, Ana Pastor. Com a resultat d’aquesta entesa amb Pastor, el conseller ha aconseguit desviar el pas de vehicles pesants per l’N-II a les comarques gironines o desbloquejar les obres dels accessos viaris al Port de Barcelona.

Entre el seus actius com a conseller responsable d’obres públiques, Vila deixa a punt la inauguració del tram de la línia 9 entre la Zona Universitària i l’aeroport del Prat, que ha d’entrar en funcionament el proper febrer de 2016. Una de les fites de Vila al capdavant de Territori va ser el compromís signat el febrer de 2015 entre la Generalitat i l’Estat per portar a terme un macropaquet d’inversions a Catalunya. L’acord inclou el tren llançadora a l’aeroport del Prat, la construcció dels trams pendents del Quart Cinturó, el desdoblament de l’R3 de Rodalies entre Vic i Montcada, l’aplicació del ‘model Girona’ a determinats trams de l’N-340 a Tarragona i de l’N-240 a Lleida i l’execució del tercer fil ferroviari al llarg del corredor mediterrani.

Altres punts rellevants del mandat de Vila al front del Departament de Territori han estat la taxa als pisos buits propietat de les entitats financeres per incentivar el seu ús com a habitatge social o l’impuls a la política d’espais naturals protegits amb l’ampliació del parc de la Serralada Litoral i l’anunci de declaració del nou parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Per contra, el conseller no ha aconseguit desbloquejar la licitació per part de Foment dels accessos ferroviaris definitius al Port de Barcelona ni que l’Estat resolgui el mal funcionament generalitzat de la xarxa de Rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que ha denunciat reiteradament la deixadesa del govern espanyol en aquests afers.

Un perfil moderat en l’eix sobiranista i de caràcter liberal

“Com qualsevol altra persona, sóc un home polifacètic. Des del punt de vista ideològic alguns m’han titllat fins i tot de ‘personatge frontera’: catalanista però ciutadà del món; liberal, però sensible a la sort dels més febles; modern, però alhora conservacionista”, es defineix el nou conseller de Cultura a si mateix a la seva pàgina web. Vila representa certament un perfil liberal en matèria socioeconòmica i moderat en l’eix sobiranista dins de CDC i no ha tingut inconvenient en marcar perfil polític propi, com quan l'estiu del 2014 va dir que el TC havia de fer “d’àrbitre” per saber si es podia celebrar la consulta del 9-N i va advertir que no respectar la llei podia generar "inseguretat i incertesa". De fet, el febrer del 2015 es va autodefinir com un "independentista instrumental" i no tan identitari, argumentant que pot tenir "moltes complicitats i afinitats fins i tot sentimentals amb la idea d'Espanya", si bé els catalans com a comunitat es podrien "autogovernar molt millor".

Vila és llicenciat en Lletres per la Universitat de Girona i ha fet cursos de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la mateixa UdG. Com a docent, ha impartit classes a les facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, on va ensenyar història contemporània. Ha publicat diversos articles científics i de divulgació sobre l’integrisme catòlic a Catalunya i, en especial, sobre la figura de Fèlix Sardà i Salvany. És autor d’obres sobre la memòria històrica, amb treballs com ‘Elogi de la memòria’, que va obtenir el reconeixement dels Premis Octubre de 2004, guanyant el premi Joan Fuster d’assaig.

Jané, el conseller incansable per reivindicar els Mossos en la lluita internacional contra el terrorisme

Jordi Jané (l'Arboç, 1963) mantindrà la cartera d'Interior en el govern de Carles Puigdemont, després d'assumir-la el juny de l'any passat arran de la sortida de l'executiu dels consellers d'Unió pel trencament de la federació. Amb un llarga trajectòria al Congrés dels Diputats i de tarannà conciliador, la bona relació amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va aplanar la participació per primera vegada dels Mossos d'Esquadra a la taula de valoració de l'amenaça terrorista. Precisament, Jané ha assumit els reptes de seguretat davant una amenaça terrorista agreujada pels atemptats de París del 13 de novembre i ho ha fet amb un mantra: "màxima col·laboració amb els cossos policials". A l'agost, va haver de gestionar la polèmica després de la mort d'un manter en una operació dels Mossos; una causa que va acabar arxivada.

Jordi Jané és fill d'una família que regenta un comerç centenari de l'Arboç (Baix Penedès), situat en un espai emblemàtic: l'edifici les Amèriques, coronat per una estàtua de Cristòfol Colom. Casat i amb dos fills, Jané és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili. De fermes conviccions catalanistes, va ser membre fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) el 1980.

Abans d'assumir el relleu de Ramon Espadaler com a titular d'Interior, havia forjat una llarga trajectòria a Madrid. Diputat per Tarragona des del 1999, va ser president de la Comissió de Seguretat Vial des del 2004 i fins l'any passat, en el marc de la qual va aprovar el carnet per punts i la reforma de la Llei de trànsit. Un dels principals reptes que haurà d'entomar en la nova legislatura és fer valer aquesta expertesa en seguretat vial, amb l'horitzó europeu del 2020 de reduir el 50% les víctimes en accidents de trànsit respecte al 2010 i després de tancar un any negre a les carreteres. El 2015, més de 170 persones van perdre la vida en accidents; un increment que va trencar la tendència a la baixa dels darrers anys. El 2014, les víctimes mortals havien estat 140.

Un dels grans reptes com a conseller d'Interior que ha assumit és la protecció i lluita davant una amenaça global: el terrorisme. L'alerta es manté en el nivell 4 sobre una escala de 5 des del gener de l'any passat, quan van tenir lloc els atemptats de 'Charlie Hebdo', però la matança múltiple a París del novembre va trasbalsar tot Europa i en va qüestionar, de nou i d'una forma molt cruenta, la seguretat.

Anar tots a l'una davant una amenaça internacional

Davant aquesta amenaça, Jané no s'ha cansat d'afirmar que s'ha de treballar amb la "màxima col·laboració", "màxim esforç" i "màxima voluntat" amb tots els cossos de seguretat. Per això, també s'ha esforçat a advertir que els ciutadans no entendrien que en una qüestió com aquesta els responsables de seguretat no anessin "tots a l'una".

Per això, el conseller va insistir que els Mossos i l'Ertzaintza havien de participar a la taula que valora l'amenaça terrorista, un òrgan que convoca, coordina i presideix el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i en què participen alts comandaments dels cossos de seguretat estatals. Després d'aquesta trobada al novembre, Jané també va reclamar la presència estable dels Mossos al CITCO i el ministre va respondre que s'estaven estudiant les fórmules per integrar el cos.

Tot i que la tensió entre el govern català i l'espanyol dels últims mesos s'ha intentat deixar de banda en la lluita antiterrorista, tampoc no n'ha quedat del tot exempta. Fernández Díaz va entonar que "rectificar és de savis" després d'assenyalar que el Ministeri de l'Interior ja havia ofert "durant molt de temps" als Mossos la possibilitat de formar part del CITCO, però que no havien obtingut resposta. Tot i aquestes afirmacions, les relacions han estat cordials; de "normalitat necessària" en matèria de seguretat, en paraules del conseller.

Una mort tràgica que va portar els manters a revoltar-se i a revifar el debat polític i social davant el 'top manta'

El conseller va passar uns dies complicats a l'agost, quan un manter senegalès va morir en precipitar-se al buit des d'un balcó en una operació dels Mossos d'Esquadra contra el 'top manta' a Salou, l'11 d'agost. La mort tràgica de Mor Sylla va portar els manters a revoltar-se; van tallar la vies del tren i van provocar aldarulls. Aquests fets també van posar el focus en una realitat complexa i van fer revifar un debat que es va estendre a tot Catalunya: la venda ambulant irregular al carrer i les solucions policials, polítiques i socials que s'hi havien de buscar. Per la seva banda, el jutge va concloure que cap agent dels Mossos havia tingut cap implicació en la mort del manter, com van corroborar els diferents testimonis, i va arxivar la causa el setembre.

Diputat al Congrés: seguretat vial, infraestructures i iniciatives per a l'ús del català a l'Administració de Justícia

Jané va arribar al Congrés dels Diputats el 1986 com a secretari general i assessor jurídic del grup parlamentari del grup parlamentari de CiU, aleshores 'Minoria Catalana' amb Miquel Roca, i va mantenir aquestes tasques fins el 1999. Després de les eleccions en què José María Aznar va aconseguir la majoria absoluta, va sortir com a diputat i va ser portaveu adjunt del grup parlamentari, un càrrec que va exercir fins el 2008 en equilibri obligat amb el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. La victòria insuficient de Jose Luis Zapatero el 2004 va obrir la porta a una nova etapa de negociació amb CiU i li va permetre accedir, en funció dels resultats de la federació, a la vicepresidència del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir en l'última legislatura.

Com a portaveu a la Comissió de Seguretat Vial, va tenir un paper destacat en l'aprovació de la reforma de la Llei de trànsit del 2005, que va introduir el carnet per punts, i l'última reforma, que va endurir les sancions en casos d'excés de velocitat i conducció sota els efectes de l'alcohol i drogues.

Jané va apadrinar, mitjançant la presentació d'una proposició no de Llei, campanyes com la de 'Posa-hi fre', que demana que s'introdueixi l'Educació Vial com a assignatura obligatòria a les escoles. Ha rebut distincions d'entitat com el Comissionat Europeu de l'Automòbil per la seva tasca en favor de la seguretat vial.

Com a diputat de CiU per la demarcació de Tarragona, va reivindicar les infraestructures més reclamades pel territori, com el Corredor del Mediterrani; el 'tercer fil'; l'autovia A-27 o solucions per a la sinistralitat de la carretera N-340. Al Congrés també va destacar en la defensa de l'ús del català a l'Administració de Justícia, amb diverses iniciatives perquè el català fos un requisit per als jutges i fiscals que pretenen exercir a Catalunya.

Jané ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional com a advocat i professor de Dret a Barcelona, i com a diputat, vivia entre la capital catalana i Madrid. Això sí, és un gran amant de localitats tarragonines com Torredembarra i Vandellòs i de la seva població natal, on l'espera l'emblemàtic edifici coronat per Cristòfol Colom.

Meritxell Ruiz passa de màxima col·laboradora de Rigau a substituir-la

Irene Rigau ha estat l'única consellera que ha mantingut el mateix càrrec des del 2010 en el primer Govern d'Artur Mas. Qui serà la seva substituta, Meritxell Ruiz (Reus, 1978), també ha mantingut el càrrec des d'aleshores, directora general d'Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa, és a dir que ha estat una de les màximes col·laboradores de Rigau i s'ha centrat sobretot en la relació amb les famílies i els centres escolars.

És llicenciada en administració i direcció d'empreses per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i també ha estudiat a la Caledonian University de Glasgow.

Posteriorment va cursar el primer cicle del Doctorat en Economia i Empresa per la URV i va aconseguir el Certificat d'Aptituds Pedagògiques (CAP), que li permet donar classes a Educació Secundària. També ha fet un curs de lideratge i compromís cívic i un màster en direcció pública a Esade. Professionalment ha estat professora substituta i assessora de serveis financers de La Caixa especialitzada en empreses.

Ha participat força en la vida social i cultural de Reus com a cantaire de l'Orfeó Reusenc, dansaire i membre de l'equip tècnic de l'Esbart Dansaire, bastoner i grallera de la Colla de Bastoners i Grallers, voluntària i directiva de la Fundació Pont i Gol, fundadora de l'ONG Pont de Solidaritat, catequista, monitora de joves, membre de la Junta Municipal d'Acció Cultural i representant estudiantil a la universitat.

En política va ser diputada al Parlament per Tarragona de l'any 2006 al 2010, com a militant d'UDC. Es va integrar a les comissions de Benestar i d'Educació, on va coincidir amb Rigau durant la tramitació i aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), i també va ser aleshores quan va coincidir amb el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Fonts properes a ella dins del departament diuen que representa una nova generació però alhora "continuïtat i actualització" de la política de Rigau, de qui és amiga personal. En aquests cinc anys al departament ha tingut dues filles, cosa que segons les mateixes fonts ha pogut conciliar molt bé amb la carrera professional.

Dins del departament s'ha encarregat de la comunicació i atenció amb la comunitat educativa, coordinar el suport i orientació a les famílies, impulsar la seva participació en el procés educatiu, impulsar plans de millora de la convivència a les escoles i de la cohesió social, dirigir els processos d'admissió d'alumnes i de coordinar-ho amb els ajuntaments, gestió de les dades d'escolarització, dirigir la gestió d'ajudes i beques, i planificar les proves adreçades a l'alumnat.