Xavier Edo s'estrena com a president del Consell d'Alcaldes amb un ple dedicat a la immigració

Xavier Edo, alcalde de Vilobí del Penedès, s’estrena com a president del Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès, amb un plenari centrat en la immigració i les persones refugiades. El dijous 31 de març es va celebrar sessió plenària del Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès a la seu del Consell Comarcal. En el primer punt de l’ordre del dia, el secretari general d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va presentar dos temes de màxima actualitat: el Servei de Primera Acollida per a persones immigrades a Catalunya el procés de protecció internacional i d’acollida de les persones refugiades.

El Servei de Primera Acollida és un servei de la Generalitat adreçat als estrangers majors de 16 anys que s’empadronen als municipis de Catalunya: immigrants, refugiats, apàtrides i retornats. L’objectiu és fer que aquestes persones esdevinguin autònomes i depenguin menys dels recursos públics. El servei els facilita l’aprenentatge de nocions bàsiques de les dues llengües oficials, particularment del català; el coneixement de com s’organitza la societat catalana, especialment el marc jurídic, i nocions bàsiques sobre l’accés al mercat de treball. Un cop han superat la formació del servei de primer acollida, aquestes persones poden obtenir el Certificat d’Acollida. Al seu torn, el Certificat d’Acollida és un requisit necessari per obtenir l’informe per a l’autorització per a l’arrelament, la renovació de l’autorització de residència temporal, l’adquisició de la nacionalitat per residència i per poder signar un contracte de treball.

Donada la importància del Certificat d’Acollida, Oriol Amorós va demanar als alcaldes que, a més del procediment habitual de benvinguda al seu municipi, organitzin actes públics i solemnes de lliurament del certificat (amb representants del teixit cívic, social, empresarial i sindical del municipi). “L’objectiu és que el procés d’acollida en el seu conjunt esdevingui una oportunitat per reconèixer les persones immigrades com a nous veïns i veïnes, alhora que aquestes persones coneixen els seus drets i deures i identifiquen l’autoritat democràtica del municipi”. Amorós també els va demanar que facin arribar la informació als funcionaris que atenen les oficines del padró, de manera que coneguin l’existència del Servei de Primera Acollida de la Generalitat i els punts d’atenció ciutadana des dels quals accedir-hi.

Pel que fa al procés de protecció internacional i l’acollida de les persones refugiades, Oriol Amorós va dir que “a més de ser un acte de solidaritat, els drets d’asil i refugi són responsabilitats de tots els països que han signat la Convenció Internacional de Ginebra”. Amorós va recordar que “durant el Franquisme, molts catalanes van beneficiar-se del dret d’asil en altres països (...) com en el cas de Catalunya, la diàspora de Síria pressionarà des de l’exili per portar la democràcia al seu país”.

L’any 2015, el Govern de la Generalitat va crear el Comitè d’Acollida de les Persones Refugiades per gestionar l’acollida de les persones refugiades que l’Estat espanyol assigni a Catalunya. En aquest moment, el paper dels ajuntaments consisteix a canalitzar els oferiments de veïns, entitats i empreses del municipi, en forma d’habitatges, equipaments residencials, cessió d’espais formatius, formació i orientació per al treball; serveis de traducció, interpretació o mediació interculturals; serveis d’acompanyament personal, escolar o familiar; formació en idiomes o alfabetització, prestació de serveis de salut complementaris o realització d’activitats de lleure i esports. Des dels ajuntaments s’ha de fer arribar aquesta informació, via EACAT i a través del Portal de Tràmits de la Generalitat (Inventari de recursos per a persones refugiades), al Comité d’Acollida. Amb tots els oferiments, s’elaborarà un banc de recursos que es posarà a disposició de les persones refugiades, per complementar l’acollida inicial en els centres especialitzats i per facilitar la seva integració posterior al llarg i ample de tot el territori de Catalunya.

Oriol Amorós va demanar als alcaldes de l’Alt Penedès que col·laborin en la creació d’aquest inventari per canalitzar els oferiments solidaris de la ciutadania, perquè les iniciatives que organitza la societat civil sense una molt bona planificació i coordinació prèvies de vegades no serveixen per obtenir els resultats desitjats. També va demanar que, un cop els refugiats arribin a les seves destinacions finals, es preservi la seva identitat, “perquè són persones perseguides, que temen per la seva vida i la dels amics i parents que van deixar al seu país d’origen, i que, per tant, necessiten discreció”.



Tot seguit el plenari del Consell d’Alcaldes va debatre una proposta de l’Ajuntament d’Avinyonet, que compta amb el suport de la Presidència del Consell Comarcal, i que consisteix a presentar al programa FEDER un projecte col·lectiu (fins a 15 ajuntaments) en l’àmbit del Turisme. La proposta va ser ben acollida i es va acordar celebrar una primera reunió de treball al llarg de la setmana següent per posar sobre la taula diferents propostes dels ajuntaments a incloure dins el projecte comú.

En el torn d’informacions de la Presidència, Xavier Edo, que presidia per primera vegada el Consell d’Alcaldes, va explicar que el Consell Comarcal de l’Alt Penedès és soci del projecte Life Clinomics de la Unió Europea i que properament es concretaran els ajuts i les actuacions que es duran a terme en el marc d’aquest projecte.

El projecte Life Clinomics està liderat per la Diputació de Barcelona i en formen, a més del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat, la Cambra de Comerç de Barcelona, CCOO, UGT, Unió de Pagesos i el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre. L’objectiu central del projecte és augmentar la resiliència davant el canvi climàtic a través de la intervenció en els territoris amb activitats econòmiques significatives vinculades al clima (en el cas de l’Alt Penedès, el conreu de la vinya, i en el cas de les Terres de l’Ebre, el conreu de l’arròs).