L’exalcalde dels Monjos condemnat per prevaricació defensa que “no hi havia mala fe” en la contractació de l’arquitecte

Jordi Girona, exalcalde de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), ha assegurat que “no hi havia mala fe” en la contractació directe del despatx Hèlix per a suplir les tasques d’Arquitecte municipal. Girona s’ha defensat així de la condemna per prevaricació dictada per un jutjat penal de Vilanova i la Geltrú contra ell i la secretària municipal arran de la denúncia d’un particular que va qüestionar la legalitat de la relació entre l’Ajuntament i aquesta empresa. El magistrat els inhabilita per a l’exerció de càrrec públic, amb una pena de 9 anys per a l’exalcalde i 5 anys i mig per a la secretària. Al mateix temps, els absol dels delictes de tràfic d’influències, aprofitament d’informació privilegiada, usurpació de funcions públiques i negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics.

En declaracions a l’ACN, Jordi Girona ha recordat que Hèlix va ser la responsable dels serveis d’arquitectura municipals fins l’any 2004 gràcies a un concurs públic, ja que l’Ajuntament no disposava ni d’Arquitecte ni d’Aparellador. Un cop acabat el període establert en l’adjudicació del servei, però, la relació es va allargar fins el 2009, segons ha reconegut Girona.

L’exalcalde ha explicat que, durant aquests cinc anys, la intenció del govern era convocar les places de funcionaris per poder prescindir de la contractació externa, però el procés es va anar dilatant i mentrestant es va mantenir la relació amb la companyia. En concret, l’any 2006 l’Ajuntament va convocar unes oposicions per a Arquitecte municipal i Aparellador, però les places van quedar desertes. No va ser fins el 2009 que el concurs es va repetir, convocant tant sols la plaça d’Arquitecte municipal que aleshores sí que va quedar coberta i va finalitzar la relació amb el despatx privat.

D’aquesta manera, Jordi Girona ha explicat que, entre el 2004 i el 2009, Hèlix cobrava pels mateixos serveis que havia vingut realitzant abans que finalitzés el contracte guanyat per concurs, però ara ho feia a través de factures mensuals. La irregularitat rau en el fet que, al final de l’any, l’Ajuntament acabava pagant a Hèlix un import global que superava els 18.000 euros màxims que un consistori pot abonar per a un servei sense la convocatòria d’un concurs públic, segons ha explicat el mateix exalcalde de Santa Margarida i els Monjos.

“Era un sistema provisional”, ha assegurat Jordi Girona, que ha reconegut que “era un mètode que funcionava i era més barat que pagar el sou de dos funcionaris que exercissin d’Arquitecte i Aparellador, ja que el preu de les factures suposava aproximadament 40.000 euros”. En aquest sentit, ha assegurat que tot el govern i el Ple municipal era coneixedor del sistema, si bé també ha admès que “el tipus de relació contractual no era l’adient”.

Segons ha relatat l’exalcalde, la relació amb el despatx Hèlix es va allargar perquè el govern no va posar èmfasi en accelerar el procés de convocatòria de la plaça de treballador públic, i ha insistit que va ser fruït del volum de treball que gestionaven des del consistori “i de pensar ‘ja ho farem’”. “En cap moment hi va haver mala fe ni enriquiment per part de ningú”, ha remarcat.

D’altra banda, en el mateix interval de temps en què Hèlix continuava cobrant irregularment pel servei d’Arquitecte municipal i d’Aparellador, aquesta empresa també es va postular i va guanyar diversos concursos públics convocats des de l’Ajuntament per a la construcció d’equipaments públics, com una llar d’infants i el camp de futbol. Aquesta doble relació amb el consistori també va ser motiu de denúncia. Amb tot, Girona ha explicat que el jutge no hi constata cap incompatibilitat perquè es tracta d’una empresa privada a qui l’Ajuntament contractava per a dues tasques independents.

Jordi Girona ha subratllat que tota la gestió pública només perseguia “el benefici pel poble”. Per aquest motiu, ha explicat que tant el seu advocat com la defensa de la secretària municipal estan estudiant la sentència emesa pel jutjat penal de Vilanova i la Geltrú per tal de presentar un recurs d’apel•lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona.