Montoro assegura que el cobrament de les nòmines dels funcionaris "no està en perill"

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha assegurat que el cobrament de les nòmines dels funcionaris "no està en perill". Arran de la intervenció dels pagaments de la Generalitat, és l'Estat qui a partir d'ara farà directament el pagament tant dels sous dels funcionaris com també de les factures dels proveïdors dels serveis públics fonamentals (educació, sanitat i serveis socials). Montoro ha advertit que la Generalitat encara no ha enviat el detall de les nòmines que ha de pagar l'Estat, ni tampoc la relació de pagaments a proveïdors. "Espero que en aquest cas no hi hagi desobediència perquè l'últim que volem és perjudicar els treballadors"; ha manifestat. Tanmateix, ha dit que estan "buscant fórmules" per conèixer, en cas que no arribi la informació de la Generalitat, la quantia de sous a pagar. El ministre ha comparegut a petició pròpia al Congrés per explicar les noves mesures i ha negat que hi hagi "una intervenció política de les competències" del Govern. A més, ha advertit que la "deslleialtat de la Generalitat" posa en risc la recuperació econòmica.

El ministre ha valorat les mesures de control sobre les finances catalanes que el govern espanyol va anunciar divendres passat durant el Consell de Ministres. Montoro ha fet un repàs sobre els últims esdeveniments i ha defensat que han hagut d'agafar el control de la caixa per "l'obstinació de la Generalitat de seguir caminant i actuant com si ja estigués al marge de la llei de l'estat espanyol".

El ministre ha especificat que, fins ara, s'ingressaven cada mes 1.463 MEUR a la Generalitat per pagar els serveis públics fonamentals. A partir d'ara, aquests diners no es transferiran i els pagaments els farà directament l'Estat. Això afecta, doncs, el pagament dels sous dels funcionaris i també dels proveïdors d'aquests serveis públics.

En aquest sentit, el titular d'Hisenda ha detallat que la Generalitat els ha d'enviar el detall de les quanties, un pas que encara no ha fet. A més, ha especificat que aquesta informació ha d'anar acompanyada d'un informe de la interventora on es certifiqui que els diners no aniran a pagar res relacionat amb el referèndum. "Espero que en aquest cas no hi hagi desobediència perquè l'últim que volem és perjudicar els treballadors", ha manifestat.

Tanmateix, ha afirmat que des del ministeri estan "buscant fórmules" per conèixer les quantitats i poder fer els pagaments tot i que la Generalitat no enviï el detall dels imports. "Les nòmines dels funcionaris no estan en perill", ha subratllat Montoro, que avança que esperen poder trobar el mecanisme per fer-ho en les properes hores.

Montoro insisteix que no és una intervenció

Durant les seves explicacions, el ministre ha tornat a insistir en què les mesures aplicades no suposen cap intervenció de les finances, tal i com critiquen des de la Generalitat. "No hi ha cap intervenció política de les funcions del Govern, es tracta només d'una mesura de control de pagaments", ha manifestat Montoro.

El ministre ha fet un pas més i ha acusat la Generalitat de "trencar el sistema de control de l'estabilitat pressupostària". Tal i com ja es recollia a l'acord publicat al BOE el passat dissabte, l'Estat argumenta que pren les mesures perquè s'ha posat en risc el "principi de coordinació de les hisendes públiques, el d'estabilitat pressupostària i el de sostenibilitat financera, perjudicant greument l'interès general i posant en perill el funcionament del sistema de finançament autonòmic".

Durant la seva intervenció, a més, Montoro ha dit que la "falta de lleialtat de la Generalitat" posa en risc els mecanismes que han permès a Espanya sortir de la crisi.

Crítiques dels partits catalans

Tant ERC com PDeCAT han acusat l'Estat d'aplicar l'article 155 de la Constitució "per la porta del darrera i sense cap control parlamentari". La diputada republicana, Ester Capella, ha afirmat que el govern espanyol ha donat "un cop d'estat" a Catalunya i, un cop feta la seva intervenció, ha abandonat la comissió. Per part del diputat del PDeCAT Ferran Bel, el que fa el govern espanyol és "actuar com a una república africana del segle XIX o XX".

Per la seva banda, el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell ha assegurat que el govern de Rajoy "s'assembla cada cop més a un govern autoritari com el de Turquia". Vendrell ha dit que les detencions i registres d'aquest dimecres són "d'extrema gravetat". A més, ha demanat la dimissió tant de Montoro com de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i del mateix Rajoy "per posar en risc la democràcia".

Els efectes del control de les finances

El passat 15 de setembre, la comissió delegada d'Assumptes Econòmics –a petició del govern espanyol- va prendre un seguit de mesures amb l'objectiu de controlar els pagaments de la Generalitat i evitar, doncs, que es destinin diners al referèndum.

El detonant va ser una carta del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, on comunicava a l'Estat que deixava d'enviar els certificats setmanals de pagaments. Des de finals de juliol, el ministeri d'Hisenda havia exigit a la Generalitat que cada setmana enviés aquests certificats amb totes les partides pagades i compromeses i va amenaçar amb tallar l'aixeta del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) si no s'enviaven els documents.

A partir d'aquí, el govern espanyol va decidir fer un pas endavant i intervenir la caixa de la Generalitat. Montoro va donar 48 hores a Junqueras per tal que li fes arribar signat l'acord de no disponibilitat per saber quines partides té compromeses més enllà dels serveis públics fonamentals. A més, va anunciar que de manera immediata el govern espanyol es faria càrrec dels pagaments de les nòmines dels funcionaris i també dels serveis bàsics (educació, sanitat i serveis socials).

El Govern no ha enviat signat aquest acord de no disponibilitat i Montoro ha fet efectiu allò que ja va anunciar després del Consell de Ministres: en cas que no signés la Generalitat ho faria ell mateix com a ministre. Aquest dimecres, la Generalitat ja ha rebut per carta l'avís del ministeri d'Hisenda que l'ordre ja és vigent i que és "d'obligat compliment". A la carta, ja se li comunica al Govern que "la no disponibilitat de crèdits". Segons fonts del ministeri, aquesta ordre retira la gestió de 4.500 MEUR a la Generalitat.

El govern espanyol també ha enviat aquest plec de mesures a entitats de crèdit amb l'objectiu que no col·laborin amb la Generalitat i exigeixin que qualsevol pagament de la Generalitat estigui acompanyat d'un certificat de la Intervenció General i, en cas que detectin qualsevol irregularitat, ho hauran de comunicar a la Fiscalia.

Així mateix, les operacions d'endeutament del Govern, fins i tot les que siguin a curt termini, hauran de tenir l'autorització prèvia del Consell de Ministres.