L'AMI rep 200 personalitats internacionals del món de la política i la cultura que faran seguiment de l'1-O

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha convidat 200 persones d'arreu del món, entre càrrecs electes, representants institucionals i d'entitats així com professionals lliberals com mestres i escriptors, a veure més de prop el desenvolupament del referèndum de l'1-O. Hi són presents delegacions d'Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Grècia, Itàlia, Gal·les, Eslovènia, Croàcia, Lituània, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, la Casamance (al sud-oest del Senegal) o el Quebec, a més, d'una important representació –d'un centenar de persones- del País Basc. Dividits en diversos grups, visitaran diumenge els punts de votació situats a Barcelona però també al Maresme (Calella i Arenys de Munt), les comarques gironines i la Catalunya Central, concretament a Vic i Manresa.

En la delegació hi ha representants municipals que estaran als pobles i ciutats amb què el seu ajuntament està agermanat. L'Ateneu Barcelonès ha estat aquest dissabte a la tarda l'escenari de la recepció de benvinguda que l'AMI ha organitzat per als convidats.

La presidenta de l'entitat i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha fet una breu salutació als assistents en català, alemany i francès i, en castellà i anglès ha explicat l'origen de l'AMI, el procés que ha fet Catalunya des de la retallada de l'Estatut per part del TC al 2010 i tot el que ha portat fins a la celebració de l'1-O. Lloveras ha subratllat que l'independentisme no significa "estar contra Espanya" i ha especificat els espanyols "sempre seran els majors aliats de Catalunya". Tot i així, ha dit que, fins al moment "l'encaix" de Catalunya i Espanya "ha estat impossible".

Lloveras ha vaticinat als assistents que diumenge veuran "tranquil·litat als carrers", en un "ambient festiu" en què els ciutadans podran exercir "un dret fonamental que ningú ens pot treure", ha dit. Una actitud ben diferent, segons ha dit, a la "reacció de l'Estat durant aquests anys", amb una "negació absoluta al diàleg".

Enlluernats per la societat civil catalana

Un dels aspectes que més crida l'atenció als convidats internacionals, a poques hores del referèndum, és la resposta de la societat civil catalana en tot el procés. Entre aquests, Luís Intxauspe, alcalde d'Hernani per per EH Bildu i president d'Udalbiltza, una entitat que està formada per gairebé un miler de càrrecs electes d'una vuitantena d'ajuntaments d'Euskadi, Navarra i el País Basc francès que forma part de la delegació.

Intxauspe considera que l'1-O pot ser la clau "per acabar amb el règim del 78". "I tot el que hem vist aquestes darreres setmanes pel que fa a la vulneració de drets polítics i civils per part de l'Estat, la resposta de Catalunya i dels catalans ha estat exemplar", ha assegurat. L'alcalde d'Hernani i del que podria ser l'equivalent de l'AMI al País Basc ha remarcat també la tasca de batlles i de càrrecs electes municipals per fer possible l'1-O. "Esperem que a partir de demà, coneguem la República Catalana i que després que a Euskal Herria pugem treballar així", ha sentenciat.

Des del Quebec ha vingut Carl Levésque, del Réseau Québec-Monde, que analitza els diferents fenomens polítics que passen arreu del món. Per a Levésque, el cas català és "extraordinari" per la resposta del moviment ciutadà. "Sóc conscient que en el passat ens heu agafat com a referència", ha comentat a l'ACN sobre els dos referèndums d'independència que va fer el poble quebequès els anys 1980 i 1995. "Però aquí veig que l'estudiant ha passat per davant el mestre", ha afegit.

De fet, Levésque considera que hi ha "més diferències que semblances" entre el procés català i el quebequès. Novament esmenta la força de la societat civil: "Teníeu dirigents que van ser forçats a canviar de direcció com Artur Mas que abans era nacionalista, i no independentista", ha assenyalat. A més, ha citat la "hostilitat" de l'Estat, impedint amb tots els mitjans que té a l'abast el referèndum. "Una oposició que tampoc hem vist per part del Canadà o el Regne Unit ". "Sóc una mica cínic també: des d'Ottawa o Westminster potser no haguessin permès el referèndum si podrien perdre'l", ha indicat.

Amfitrions de les ciutats agermanades

La convocatòria de l'1-O servirà també per fer una trobada de germanor de municipis catalans que estan agermanats amb altres localitats d'arreu del món. És el cas d'Alella, al Maresme, que aquests dies acull dos representants de Carquefou, a la Bretanya Francesa. "Era important que poguessin venir ja que és un moment molt important per a nosaltres, per a Alella i per a Catalunya. Els vam convidar a viure aquest dia, que serà històric", ha apuntat a l'ACN l'alcade alellenc, Andreu Francisco.