El termini s'esgota aquest dijous amb un últim moviment de la Moncloa: eleccions a canvi de no aplicar el 155

Aquest dijous a les 10h s'esgota el termini que el govern espanyol va donar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè aclareixi si s'ha declarat la independència. Es tracta del pas previ a decidir si s'aplica l'article 155 de la Constitució. En les últimes hores, la Moncloa ha posat sobre la taula un nou element: està disposada a no aplicar aquest article, que suposaria la intervenció de l'autogovern, a canvi que es convoquin eleccions a Catalunya. Fonts del govern català asseguren que no es contempla de moment convocar comicis i resta a l'espera de la posició oficial que el govern espanyol faci pública aquest dijous. L'executiu català no aclareix però si Puigdemont respondrà l'última carta de Rajoy, en què el president espanyol tancava la porta a una reunió entre els dos presidents.

Les últimes hores abans d'acabar el termini de Rajoy per decidir si aplica el 155 han marcat el debat al Congrés dels diputats tant dins de l'hemicicle com als passadissos. Fonts de la Moncloa han posat sobre la taula que el govern espanyol està disposat a no posar en marxa aquest article si Puigdemont convoca eleccions i renuncia a una declaració d'independència. Altres fonts de la Moncloa, poc després, també apuntaven que igualment es podria paralitzar la intervenció de l'autogovern en cas que s'acabi declarant la independència. Aquestes últimes fonts, donen per fet que el Tribunal Constitucional (TC) anul·laria aquesta eventual declaració d'independència i, per tant, que no tindria efectes.

L’abast del 155, en cas d'aplicar-lo, i el nombre de conselleries que afectaria no està clar, i hi ha discrepàncies entre veus de l’executiu espanyol. Algunes apunten que podria afectar el Govern en ple i altres que assenyalen que seria limitat a algunes competències.

En tot cas, fonts del Ministeri d’Hisenda han apuntat també que en cas de 155 preveuen la substitució del conseller d’Economia, Oriol Junqueras, per una altra persona de perfil “tècnic” designada per l’administració espanyola.

A Madrid, Rajoy està mantenint contactes amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Cs, Albert Rivera, per acordar les condicions d'una possible aplicació del 155. Sánchez ha donat suport a la tesi de la Moncloa d'aturar-lo en cas d'eleccions i no ha volgut donar més detalls de les converses.

El Govern prefereix mantenir la prudència a l'espera que aquest dijous el govern espanyol anunciï quin pas dona una vegada expiri el termini. Fonts de l'executiu català asseguren però que avui per avui no contemplen convocar eleccions. En aquesta línia també ho ha expressat el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, des de Brussel·les, negant que la convocatòria d'unes eleccions "estigui damunt la taula". Per la seva banda, el conseller de l'Interior, Joaquim Forn, ha evitat entrar a valorar a fons aquesta possibilitat i s'ha limitat a dir que "s'analitzarà i es decidirà el que es cregui més convenient".

Mentrestant, JxSí i la CUP mantenen contactes per decidir de quina manera i en quin moment s'implanta el mandat de l'1-O i, per tant, s'aixeca la suspensió dels efectes de la independència. Segons la CUP, la intenció és proclamar la república en els "propers dies".

Els partits independentistes mantenen la discreció sobre quins seran els passos a seguir i les mirades estan posades en el consell nacional extraordinari que aquest dimecres al vespre celebra el PDeCAT. Fonts d'aquest partit asseguren que volen que la reunió serveixi per tancar files i tenir una posició unitària. Algunes fonts no descarten que s'avali l'aixecament de la suspensió de la independència però estan a l'expectativa d'escoltar la intervenció de Puigdemont al consell nacional.

Dijous i divendres de la setmana que ve al Senat

El calendari que preveu La Moncloa estableix que l’aprovació definitiva de les mesures que contempla l’article 155 de la Constitució tindrà lloc dijous i divendres de la setmana que ve al Senat, és a dir, els dies 26 i 27 d’octubre.

Es crearia una comissió conjunta de comissions al Senat que evitaria que haguessin de comparèixer al Senat tots els presidents autonòmics. Un cop aprovades les mesures en aquesta comissió es convocaria el ple del Senat on s’aprovarien les mesures de manera definitiva.