La CUP manté l'abstenció dels seus quatre diputats i Turull no serà investit en primera volta

La CUP ha decidit mantenir les quatre abstencions a la investidura de Jordi Turull, de cara al ple que hi ha previst per aquest dijous a la tarda. La decisió dels cupaires arriba després que hagin traslladat a les bases la decisió final, i que hagi fixat la posició el Consell Polític i el grup d'acció parlamentària. En un comunicat, els cupaires al·leguen que no poden condicionar la seva acció política "a l'acció repressiva de l'Estat". El text defensa que calia "continuar l'embat amb un programa de govern per aquesta legislatura que fos valent i continués el mandat de l'1-O". Malgrat la reunió d'aquest dijous al matí amb JxCAT i ERC i l'última oferta per sotmetre's a una qüestió de confiança en un termini d'entre un i dos mesos, els cupaires mantenen l'abstenció i d'aquesta manera Turull no serà investit en primera volta a la sessió d'aquest tarda –tampoc seria suficient aquesta posició si se sotmetés en segona votació en 48 hores si Carles Puigdemont i Toni Comín mantenen l'acta de diputats.

"La CUP ja va expressar en el seu consell polític del 3 de març, la proposta de programa de govern de JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars", insisteix el comunicat dels cupaires.

La posició de l'esquerra anticapitalista arriba després que aquest dimecres a la tarda es convoqués la sessió del ple d'investidura i hores després de la decisió del Tribunal Suprem de citar investigats divendres per estudiar si els envia a presó. De forma extraordinària aquest dimecres a la nit els cupaires van optar finalment per traslladar la decisió definitiva a les bases – el secretariat va plantejar arguments a favor i en contra de la investidura de Jordi Turull en un document intern.

En aquest text, avançat per 'La Vanguardia' i l''Ara', la CUP explica que consideren que no hi ha hagut avenços en l’estratègia republicana durant la negociació, i critiquen el perfil de Turull per lligar-lo al PDeCAT, a les retallades del Govern d'Artur Mas, i no haver fet res per retractar-se pel cas del 3%. Alhora, la CUP creu que fer Turull president seria un missatge de continuïtat de l’1-O i dels seus efectes, suposaria un embat a l’Estat i considera que forçaria JxCat i ERC a mantenir un compromís més ferm amb la república.

Un cop escoltada de la militància, el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària de la CUP n'ha ponderat l'opinió a primera hora de la tarda i ha fixat el sentit del vot dels seus quatre diputats. Inicialment els cupaires s'havien mostrat partidaris d'investir Carles Puigdemont (JxCAT) i havien demanat un "programa republicà" per poder votar a favor d'un altre candidat –s'han posat en ferm sobre la taula els noms de Jordi Sànchez, en presó preventiva a Soto del Rea i que ha anunciat la decisió de renunciar, i Jordi Turull, citat aquest divendres a Madrid. Sense aquests elements sobre la taula, l'esquerra anticapitalista havia optat sempre per l'abstenció.